Els plans de xoc de Sanitat no aconsegueixen tallar l’augment de les llistes d’espera quirúrgiques
La reducció de les llistes d’espera quirúrgiques s’ha convertit en un dels principals cavalls de batalla del Govern valencià.
Els plans de xoc que s’han anat duent a terme des de l’any 2016 per tractar de tallar la demora mitjana, basats en l’ampliació d’horaris dels quiròfans o en les derivacions a hospitals privats, no han evitat que el mes de setembre passat (última dada publicada) haja sigut el pitjor dels últims tres anys, amb 133 dies de demora mitjana, 12 més que al setembre del 2018, 10 més que en el mateix mes del 2017 i sis més que el 2016.
Si s’analitzen les dades de tancament d’exercicis, ja que setembre sol ser el mes de més repunt de dies d’espera i de pacients perquè hi ha hagut menys intervencions per les vacances estivals, també el mes de desembre de l’any 2018 (la dada del 2019 encara no s’ha publicat) ha suposat un repunt amb 115 dies de demora mitjana, pels 103 de desembre del 2017 i els 115 del 2016.
Aquesta situació està sent aprofitada per l’oposició per a desgastar el Consell que presideix Ximo Puig. El PP és un dels partits més crítics amb el seu portaveu en temes sanitaris al capdavant, José Juan Zaplana, que, després de les últimes dades publicades el mes de setembre passat, va titlar de “vergonyós” que “cada dia hi haja catorze persones més en llistes d’espera quirúrgica” amb l’actual consellera de Sanitat, Ana Barceló, que protagonitza “l’etapa més negra, amb 68.561 persones que esperen més de quatre mesos i mig per a ser operades”.
No obstant això, Zaplana obvia en les seues crítiques que amb el PP en el Consell es maquillaven les dades, ja que, tal com va denunciar el 2016 la consellera, llavors, Carmen Montón, només hi figuraven les persones que arribaven a 90 dies d’espera.
Arribat aqueix moment i en virtut del pla de xoc aprovat, se’ls enviava una carta per informar-los que se’ls donava l’opció de ser intervinguts en clíniques privades.
Segons Montón, era en aquest moment en què, independentment que l’afectat decidira operar-se en un centre privat o preferira continuar esperant per a ser intervingut en un de públic, eixia de la llista d’espera oficial i passava a una ‘llista B’, en la qual van arribar a figurar 10.420 pacients que no es comptabilitzaven i que sumaven 3,7 milions de dies d’espera que estaven ocults.
Va ser en aquest moment que es van començar a publicar en la web de Sanitat les dades reals quatre vegades l’any, en concret, al març, al juny, al setembre i al desembre, tot i que abans només es feien públiques dues vegades l’any.
Des de Sanitat, a més, han destacat que la demora mitjana a la Comunitat Valenciana està per davall de la mitjana espanyola. En concret, segons les últimes dades publicades pel Ministeri de Sanitat el mes de juny, la llista d’espera en el conjunt de l’Estat estava en 115 dies, pels 83 (103 estructurals) que va registrar en aqueix mateix mes la sanitat valenciana.
En altres comunitats, com Catalunya, la llista d’espera quirúrgica se situa en 146 dies (un 27% per damunt de la mitjana estatal) i a Andalusia, en 164 dies (un 43% superior a la mitjana de l’Estat).
Nou pla de xoc
Per tractar de pal·liar la situació, fonts de Sanitat han informat que en breu es presentarà el Pla de Reducció de la Demora que preveu una inversió de 35,2 milions d’euros i que comptarà amb la contractació de 128 professionals per a augmentar el rendiment dels quiròfans de la sanitat pública.
D’altra banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, acompanyat per la consellera de Sanitat, Ana Barceló, va anunciar el 26 de desembre passat que cada departament de salut comptarà amb una “oficina específica” per a fer seguiment de les llistes d’espera.
L’objectiu és que els ciutadans puguen tindre-hi accés i fer seguiment del seu itinerari i decidir si en algun moment determinat volen acollir-se al pla de xoc, és a dir, a l’opció de ser intervinguts en un centre privat concertat.
Les mateixes fonts han recordat que ja es va elaborar un Pla Integral, en vigor, amb l’objectiu de complementar les mesures impulsades per a reduir la llista d’espera.
Així, es va posar en marxa, l’Acord Integral per a la Reducció de Llistes d’Espera que implica un increment i una millora en la gestió de les sessions d’autoconcert (intervencions en horari vespertí o de caps de setmana en centres públics) mitjançant un augment dels incentius salarials dels equips que compleixen amb eficiència durant la seua jornada laboral i poden prestar activitat durant les vesprades o els caps de setmana.
A més inclou més capacitat de decisió del pacient, que pot triar entre un ventall més ampli d’hospitals públics o concertats per a ser sotmés a la intervenció.
Finalment, destaquen des del departament que dirigeix Barceló que a la fi de novembre es va reunir la Comissió de Seguiment de l’Autoconcert. En aquesta reunió es va constituir la comissió tècnica, que va votar a favor i per unanimitat l’acceptació de l’esborrany del Pla d’Autoconcert per al període 2020, que preveurà una ampliació de la cartera de serveis amb les teràpies intervencionistes per al tractament del dolor o la reconstrucció de mamella i amb un pressupost de 16 milions d’euros.
També es va aconseguir el compromís d’estudiar tant l’increment progressiu de la cartera de serveis com els mecanismes d’accés de tots els professionals a l’autoconcert, unit al manteniment del Pla de Xoc per a derivar operacions a centres privats, sempre que es tinga el vistiplau del pacient.
0