De la PlayStation a les prostitutes: les confessions més escandaloses del cas Emarsa
Encara sense sentència, l’inici del judici pel saqueig d’Emarsa –la depuradora pública de València de què es van desviar 24 milions d’euros– ha deixat clara la impunitat i el desvergonyiment amb què la cúpula de la societat es va lucrar. Així ho aclareixen els testimonis autoinculpatoris d’alguns dels acusats; són els casos del gerent, Esteban Cuesta;, un responsable tècnic, Ignacio Bernácer, o l’aconseguidor de la trama, Sebastián García, més conegut com a Chanín.
La Fiscalia demana fins a 14 anys de presó a alguns dels 24 acusats pel desfalc, fet als ulls de gairebé tothom d’una manera bastant simple. Es va unflar de manera monumental el preu de la recollida del fang que genera la depuradora per a desviar fons, d’una banda, i es van generar factures falses per diversos serveis, de l’altra.
Aquestes són algunes de les confessions més escabroses fetes en el judici que se celebra en l’Audiència de València.
Chanín va comprar una PlayStation al fill de Cuesta quan va fer la comunió. Va endossar el pagament de la consola de joc a Emarsa.
L’empresa convocava un consell d’administració a les darreries de desembre sense ordre del dia. Els 18 membres de l’òrgan rector quedaven directament per dinar, s’emportaven la seua panera de Nadal, un regal especial –plomes de luxe de la marca Montblanc, per exemple– i 500 euros bruts per l’assistència a la reunió. Cuesta pagava el restaurant –en aquest cas concret, un de la platja de la Malva-rosa a València– amb els 5.000 euros en efectiu que li donava el comptable de l’empresa.
“Que ve el camió”. Cuesta, segons la seua confessió, avisava per SMS els camarades amb què es repartia els diners de l’arribada de l’efectiu. De vegades els distribuïa en quatre parts als lavabos, on després els lliurava.
Un infermer amb un sou de 93.000 l’any. Cuesta va deixar la seua feina a l’Hospital de Sagunt per cobrar 65.000 euros anuals a Emarsa. Poc després es va apujar el sou a 93.000, gairebé el doble que el president de la Generalitat. Els seus ingressos principals no provenien d’ací, sinó de l’espoli continuat: “Se’ns va escapar la mà i vam agafar colze i tot”, ha confessat en el judici.
Emarsa com a agència de col·locació. Segons la seua pròpia confessió, la periodista Ana María Ríos i els advocats Luis Botella i Leonor Moreno van ser “col·locats” en Emarsa pel president de la societat, Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València amb el PP. D’acord amb la confessió de Cuesta, no feien res: es limitaven a anar a Emarsa una vegada cada mes per cobrar.
Emarsa feia regals ben generosos als polítics. Una bossa de mà Louis Vuitton a Rita Barberá. I a l’expresident de la Generalitat, Francisco Camps, una peça de ceràmica enorme.
Emarsa feia encarregar més de 50 paneres VIP de Nadal per a regalar-les, en molts casos, a polítics.
L’aconseguidor de la trama, Chanín, ha confessat haver regalat ordinadors, impressores, televisors o targetes de regal de 2.500 euros, haver instal·lat cuines o haver reformat la casa d’uns quants acusats i d’altres càrrecs d’Emarsa. Els grans beneficis de la trama donaven per a fer això i més. Chanín ha confessat que fins i tot va pagar la reforma d’una casa de la família de Cuesta en Casas Ibáñez (Albacete).
La cúpula d’Emarsa es va gastar 375.000 en dinars entre el 2004 i el 2010. Es van presentar 113 factures el 2005 o 162 el 2007. “N’hi havia que eren de feina, però molts altres, no”, ha dit Cuesta, que assegura que Crespo feia arribar a Emarsa tiquets seus perquè foren pagats per l’empresa pública.
La Fiscalia pensa que els sis viatges a Romania pagats per Emarsa, en què Cuesta i altres acusats anaven acompanyats de dones d’aquell país, eren viatges de plaer i no professionals. El gerent assegura que Emarsa volia construir una depuradora allí. Chanín, que va estar en una expedició a Bucarest, no ha aclarit la naturalesa del viatge, però ha estat més explícit: “Inicialment eren de negocis, però al final van esdevenir d’oci”. L’agència de viatges que va tramitar els viatges ha reconegut que va alterar el concepte de les factures i va esborrar el nom d’algun dels participants.
Emarsa també va pagar nits d’hotel a la costa valenciana a alguns alts càrrecs d’Emarsa, especialment a Cuesta. Aquests s’hi van hostatjar acompanyats de dones romaneses –algunes de les quals també havien viatjat al seu país amb la comitiva de l’empresa– que treballaven en un prostíbul de Benidorm. Han estat presentades com a “traductores”, primerament, i com a “assessores” en el judici. Cuesta ha confessat en la vista que va viure durant dos anys amb una de les dones habituals en els viatges.
Emarsa va pagar viatges a alguns dels seus executius a Andorra, en temporada d’esquí, a Varsòvia, a Munic o a Lisboa. De vegades, amb la família respectiva. Només el 2008 es van gastar gairebé 100.000 euros en una agència de viatges el responsable de la qual seu també al banc dels acusats.
