“No té sentit que en Podem el partit vaja d’una banda, el Consell per una altra i les Corts per una altra; necessitem unitat”

Naiara Davó és actualment la portaveu parlamentària de Podem en les Corts Valencianes. Acaba d’anunciar la seua candidatura a la Secretaria General valenciana, un procés que, a causa de la pandèmia, haurà de fer-se d’ací a un mes i per vies exclusivament telemàtiques. Davó ha sigut regidora de la formació morada en la seua localitat natal, Alcoi, un dels municipis on Podem conserva una certa fortalesa després del descens en les eleccions municipals. El seu equip fa un any que treballa per una candidatura de consens entre les sensibilitats de Podem i compta amb el suport, entre altres, del vicepresident segon de la Generalitat, Rubén Martínez Dalmau.

Per què va decidir presentar-se a la Secretaria General de Podem?

Crec que la pandèmia ho ha canviat tot i inaugura un nou temps polític. Com a portaveu, tenia la responsabilitat de continuar el lideratge que he estat exercint des que vaig entrar i de manera més contundent. El confinament m’ha fet replantejar-me la situació. Des del primer dia que vaig aparéixer en les Corts m’han preguntat si m’hi presentaria i he defensat que això és un procés, construir lideratges i projectes ferms necessita un procés en què es veja quines persones són capaces d’unir l’organització, de recollir les demandes i portar-les a les institucions. D’aquests processos naixen els lideratges. El que hem viscut aquests mesos m’ha portat a fer aquest pas, m’he vist en aquest procés de lideratge, en contacte amb l’organització, amb regidors, amb la gent dels cercles... intentant recollir les demandes i donant-li prestància d’unitat amb les Corts i el Consell. L’organització que nasca d’aquest procés ha d’estar forta i unida per donar suport a la nostra gent en els governs, on executem les propostes i perquè Podem ha de ser un actor determinant en la reconstrucció. Hem de tindre una organització forta per a introduir mesures transformadores.

La pandèmia força a fer l’Assemblea per la via telemàtica. Creu això que pot afectar el debat intern en el partit?

És evident que no és la manera ideal. Un procés assembleari únicament per via telemàtica en què es dificulta la trobada amb la militància, els debats... Ja no és que tota la gent no hi tinga accés, és que no utilitzen de la mateixa manera les xarxes. Limita arribar a tothom. Però la situació és molt complicada, la desescalada és la qüestió en què girarà l’any i la legislatura i ens obliga a tindre una organització forta capaç de recollir les demandes de la societat civil i portar-les a les Corts i al Consell. Necessitem poder ser l’actor determinant.

Va compartir candidatura amb Pilar Lima en l’últim procés intern, totes dues en la llista del ‘pablisme’. Què ha canviat per a presentar dos projectes diferents?

Sempre he estat amb Pablo [Iglesias] i en les candidatures pablistes. És difícil, perquè en el nostre partit s’ha pogut simplificar entre pablistes i errejonistes, però aquestes velles dicotomies ja no serveixen. Les dues venim del mateix espai, ens dona suport el mateix espai, tenim el suport de Pablo [Iglesias], però hi ha una diferència política respecte del que presentem. Jo tinc clar que la proposta que defense és la d’un Podem unit i estable que aconseguisca conjuminar tots els esforços des de la nostra branca popular i aconseguisca unitat d’acció; és una diferència clau respecte del que presenta Pilar, un projecte més segmentat. Crec que la unitat ens fa fortes i el treball conjunt d’aquests espais permetrà que tinguem capacitat de ser un actor fort i determinant. Tinc clar que Podem va nàixer per governar, perquè des dels governs es transforma la vida de la gent, així ho hem demostrat. Les mesures de l’escut social s’han aconseguit estirant des de les bases i portant-lo a les institucions i executant-lo des dels governs.

Totes dues candidatures parlen en certa manera de reconstruir el partit i reconnectar amb la militància. Aquesta connexió s’ha perdut, s’ha deteriorat?

Jo mai acabe d’entendre això de la reconnexió. Pilar va arribar directament al Senat, però jo vaig arribar de la base, vaig començar en el cercle d’Alcoi, vaig ser regidora... Els regidors som la primera línia. Si algú diu que un regidor no és base, que li ho explique a aqueix regidor. Jo considere que sempre he estat en la base, en contacte directe amb el cercle i la societat civil. És cert que aquesta comunicació pot ser més o menys fluida i ha de continuar sent fluida amb els que estan en primera línia.

I amb la militància, el votant o l’afí... No hi ha hagut distanciament?

Crec que no. Almenys ací. El País Valencià és un dels territoris amb més cercles actius, presentant candidatures municipals, mantenint estructures en municipis menuts i d’interior. Sí que és cert que la mobilització popular no és tan gran com el 2015, però, en termes generals, creiem que això són cicles i en uns explota i en uns altres s’estabilitza; el 2015 va explotar i ara estem en un cicle més estable, però ací mantenim molta militància i estructura.

La candidatura de Lima parla d’una mena de procés de moquetització.

Jo esperaria que aquesta crítica no la compartira ningú. La moquetització és la crítica que fa Abascal a Iglesias. Hi ha molts sectors que ens volien al carrer amb pancartes, no en governs, perquè saben que som els que garantim les polítiques que arriben més enllà i protegeixen els drets de les majories. No compartisc en absolut aquesta crítica i crec que fa poc de favor al partit, aquesta crítica.

L’exdirectora general de la Vicepresidència Segona, Àngela Ballester reflexionava en una entrevista sobre com els processos interns de Podem saltaven també a les institucions. El partit no separa?

Són afirmacions en un context molt concret, quan ella havia deixat de ser directora general i s’havia apostat per una altra persona. El vicepresident va explicar que els esforços havien de centrar-se en la reconstrucció, en l’eix verd i les polítiques que reclamàvem a la Unió Europea, i pensaven que era més adequat un perfil amb experiència en aquests àmbits, en concret el d’Adoración Guamán. És una persona que té molta experiència de treball amb gent en el Govern d’Espanya i ajuda a coordinar la vicepresidència del Botànic amb l’espanyola. I aquesta coordinació serà important. Crec que el Consell va anteposar aquesta necessitat.

Parla de la importància de connectar amb els alcaldes. Vosté ve del municipalisme, mentre que la seu contrincant ve del Senat i de l’estructura orgànica estatal. Què pot aportar aquesta perspectiva?

La capacitat d’arrelar-nos en el territori. Una organització es fa forta des de la seua base, des de la primera línia. Crec que els regidors, cercles, secretaris generals, són una pota fonamental. Des d’ací es recullen les demandes i es porten a les institucions en polítiques públiques. Aporte l’experiència d’aquesta base, sé què significa treballar des d’aquesta base. És una pota indispensable per a fer créixer el projecte, conjuminar amb el Consell i les Corts i anar tots a l’una.

La candidatura de Lima planteja un model de lideratge assembleari, un càrrec de portaveu coral... Veu factible o desitjable aquesta bicefàlia?

No veig una divisió en aquests moments. No té sentit que el partit vaja d’una banda, el Consell per una altra i les Corts per una altra. Necessitem unitat. Quan intentem estudiar des del Govern una mesura com l’ingrés vital mínim, no s’estudia de manera separada en Govern, Congrés i bases, estirem conjuntament des del discurs popular, des de baix. Aquesta divisió sembla que cree compartiments estancs.

Ateses les diferències, veu possible una integració de candidatures?

Ho intentaré fins al final i crec que Pilar entendrà que és necessari. Quan em vaig presentar el primer que vaig fer és telefonar-la, perquè vaig entendre que l’important és la unitat. És veritat que ella va fer la presentació abans de la COVID, però això inaugura una etapa nova. Estem treballant per reunir-nos. Crec que serà possible, Pilar entendrà que és una persona necessària en l’organització i la vull al meu costat treballant, com en les Corts. Treballa molt bé en la visibilització d’una societat més inclusiva i en la de la diversitat funcional.

Podem ha fet bandera del feminisme des dels seus inicis, encara que el seu lideratge ha sigut principalment masculí. És la primera vegada que el partit a la Comunitat Valenciana estiga liderat per una dona. A més del que implica per a la representació de les dones, què significa feminitzar la política?

Per a poder parlar de feminitzar la política s’han de tocar uns quants estils. La capacitat que les dones facen un pas al capdavant en els càrrecs de màxima direcció, però també és important que els equips que acompanyen aquestes dones estiguen constituïts per dones que han fet aquest pas i vulguen constituir el projecte de manera conjunta. I en les maneres de relacionar-se. Cal deixar de banda dinàmiques més, diguem-ne, ‘testosteròniques’. Que es puga dialogar, posar per davant el projecte col·lectiu. Entenc que una organització més feminista tinga al capdavant dones, que les dinàmiques siguen de cooperació i extensibles a tots els àmbits i que es vulga fer créixer l’organització sobre la base de donar-nos la mà des de tots els espais. Que es veja en la manera d’organitzar-nos, de donar-nos visibilitat a totes.