La Policia pot fotografiar-te el DNI per identificar-te en una manifestació?

Els agents de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) desplegats el 9 d’Octubre passat a València van identificar 45 persones i van cursar quatre sancions per desobediència, segons les dades oficials de la Delegació del Govern. Després de les brutals agressions ultres de fa quatre anys, els protagonistes de les quals estan amb un peu en el banc dels acusats, cada jornada del 9 d’Octubre té un ampli dispositiu policial que perimetra les marxes de la vesprada, convertides en manifestacions antifeixistes, per evitar les agressions d’elements de l’extrema dreta que venen succeint-se des de la Transició. 

Els convocants de la marxa més multitudinària, col·lectius independentistes i antifeixistes, es van organitzar en columnes per arribar a l’Estació del Nord, d’on eixia la manifestació, i evitar així agressions ultres. A l’eixida de la parada del metro del carrer de Xàtiva, situada davant de l’estació, els agents de la UIP van establir una barrera per identificar desenes de persones que componien la columna arribada des del barri de Benimaclet. Els uniformats, segons fonts jurídiques, van identificar “preventivament” els manifestants amb un braçalet roig que componien el servei d’ordre “per si es cometia cap delicte de desobediència”. Els agents, per agilitar el filtre a l’eixida de les escales de la parada del metro, van fotografiar els documents d’identitat de desenes d’activistes.

La Policia pot identificar un ciutadà al carrer fotografiant-li el DNI? Ricard Martínez, professor de la Universitat de València i director de la Càtedra Microsoft sobre Privacitat i Transformació Digital, considera que la utilització de mitjans tecnològics per part de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) “pot ser lícita i legítima, però si es fa d’acord amb la normativa”. 

“La Policia tracta dades de caràcter personal i això s’ha de fer amb unes certes garanties”, afig Martínez. Així doncs, les dades s’han de tractar amb mitjans propis de les FCSE: “No és una bona pràctica utilitzar telèfons personals per a tasques de caràcter públic o professional, perquè, en aquest cas, es produeix una infracció que consisteix a tractar dades sense que consten les mesures de seguretat ni la traçabilitat”. La conseqüència és que s’infringiria la normativa de protecció de dades i, “en conseqüència, la prova obtinguda o qualsevol acció és nul·la”.

Una portaveu de la Prefectura Superior de Policia de València explica que els agents a peu de carrer fotografien els DNI per “agilitar el temps d’espera” de la persona identificada; algunes vegades, fins i tot per seguretat. En tot cas, afig, “les fotos s’esborren després i no es passen a tercers”. “Disposar de telèfon mòbil ens dona facilitats a l’hora de fer la nostra faena és una pràctica que es fa des de fa molt de temps i amb la Llei de protecció de dades tenim molta cura”, assenyala. 

La Xarxa Jurídica d’Advocats/des, un despatx madrileny especialitzat, entre altres àmbits, en llibertats civils, es va referir en Twitter a aquesta qüestió el 9 d’Octubre passat: “Es pot presentar una denúncia en l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) per intentar esbrinar si el mòbil usat era de la policia o si era particular”, va advertir. 

Així doncs, en un post del seu blog, la Xarxa Jurídica d’Advocats/des considera “problemàtica” aquesta pràctica. Quan es fotografia el DNI, “es recullen més dades de les que se solen prendre quan s’emplena un comunicat de denúncia” i no recull “les al·legacions orals que la persona filiada puga fer, ni se li dona l’oportunitat de signar el comunicat, ni de quedar-se’n una còpia”, cosa que a la llarga podria “afectar les garanties del procediment administratiu sancionador”. 

 “Si el funcionari que fa una fotografia amb un telèfon mòbil (o una càmera) a un DNI ho fa des d’un dispositiu que pertany al seu cos policial o al Ministeri de l’Interior, entenem que es compliria el que es disposa en la Llei de protecció de dades personals i garantia de drets digitals”, afirma el despatx d’advocats. 

 “En canvi”, postil·la la Xarxa Jurídica d’Advocats/des, “si les fotografies s’hagueren fet des del dispositiu mòbil personal de l’agent, és impossible determinar l’ús personal o privat que aquesta persona farà amb el contingut”. El despatx considera que si l’identificat sospita que l’uniformat ha fet una foto amb el seu telèfon mòbil personal, pot interposar una reclamació davant el responsable del tractament de dades o davant l’AEPD. 

Identificades 45 persones

En tot cas, més enllà de les identificacions a 45 persones, el gros de les quals es va produir a l’eixida de la parada del metro de Xàtiva, la marxa a València es va desenvolupar amb normalitat i sense incidents de gran importància, més enllà de la presència (quasi anecdòtica amb comparació a anys anteriors) d’elements de l’extrema dreta que insultaven o amenaçaven des de les voreres, especialment a la plaça del Parterre. 

El servei d’ordre de la marxa, compost per desenes de joves antifeixistes que portaven un braçalet roig i fins i tot coordinats amb walkie talkies, va mantindre una certa coordinació espontània amb el responsable del dispositiu policial de la UIP que va evitar les topades amb provocadors de la ultradreta. A l’inici de la marxa, a l’altura de l’Institut Lluís Vives, van aparéixer uns joves d’estètica neonazi que van ser dispersats per la Policia. 

La Delegació del Govern va destacar que els incidents aïllats van ser “d’escassa rellevància”. Si bé enguany hi hagué, segons dades oficials, 45 identificacions i quatre persones sancionades per desobediència, l’any anterior la Policia va identificar 130 persones i va imposar una vintena de sancions.