La Policia tomba la tesi de l'extrema dreta: Oltra no va esborrar correus per a tapar els abusos del seu exmarit a una menor

L'equip de Mónica Oltra en la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives de la Generalitat Valenciana només va intercanviar correus electrònics, en relació a la denúncia per abusos contra el seu exmarit d'una menor tutelada, a partir del 8 d'agost del 2017, dies després que l'exvicepresidenta s'assabentara de la situació, segons la seua defensa. Es tracta d'una garrotada per a les acusacions, que insinuaven que en la Conselleria d'Igualtat es podrien haver esborrat correus incriminatoris.

L'informe de la Brigada Provincial de Policia Judicial de València, encarregat pel jutge instructor en el marc d'una peça separada del cas, ha analitzat un correu electrònic relacionat amb la causa de Miquel Real, excap de gabinet, i huit de l'ex director general Enric Juan. A més, no apareix cap correu intercanviat amb la llavors consellera, la qual cosa confirma la versió que va donar Oltra davant el jutge que va delegar en el seu equip les gestions per a indagar els fets, sense cap intenció de tapar-los.

La defensa d'Oltra manté que es va assabentar del cas dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada el 4 d'agost del 2017 i que, a partir d'aqueix moment, va ordenar al seu equip que investigara què havia passat. L'anàlisi dels correus electrònics revela que els 'e-mails' de l'equip d'Oltra referits al cas de la menor van començar a intercanviar-se quatre dies després de la data en la qual, segons Oltra, va conéixer la situació del seu exmarit (quan va arribar una interlocutòria al domicili que fins i tot compartien).

Els investigadors també desmenteixen, com sostenia l'agitadora Cristina Seguí, que exerceix l'acusació popular, que s'hagueren esborrat correus electrònics. En realitat, aclareix l'informe, es tracta d'un “malentés” referit a l'antic servidor de la Generalitat Valenciana de comptes amb el domini “@cv.gva.es” que ja no s'utilitzen.

En un escrit adreçat al jutge, l'acusació popular indicava que havia tingut notícies de l'“esborrat” per part de la direcció general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Generalitat Valenciana de “tots els comptes de correu electrònic i els seus continguts pertanyents als dominis ”cv.gva.es“, la qual cosa poguera afectar la informació de la investigació.

No obstant això, tal com explica l'instructor en una provisió, el domini no tenia cap relació amb la Conselleria d'Igualtat. Es tractava, en realitat, d'un domini “creat fa molts anys per a proveir de comptes de correus la ciutadania però en cap cas el personal al servei del Consell”.

La cronologia dels 'e-mails' analitzats per la Policia Nacional coincideix amb la que maneja el jutge instructor. El primer l'envia el director general Enric Juan el 8 d'agost a Miquel Real, cap de gabinet d'Oltra. Es tracta d'un correu de la subdirectora d'Infància i Adolescència, Gemma Plaza, que conté quatre documents en format pdf: dos oficis de la Fiscalia, una comunicació d'incidències al Ministeri Públic, la diligència d'una psicòloga que va entrevistar la menor i la resolució que acorda l'ordre d'allunyament de l'exmarit d'Oltra respecte a la menor.

En un correu enviat el 10 d'agost, Gemma Plaza li indica a la funcionària Amparo Nogués, del Servei d'Infància i Igualtat, que han de col·laborar amb el Ministeri Fiscal. “Important que no se us oblide contestar a Fiscalia a TOTES les qüestions que planteja”. També postil·la: “Recorda't de dir-me demà què s'ha acordat en la comissió i quines mesures ha adoptat el centre per a complir l'ordre d'allunyament” de l'exmarit d'Oltra cap a la menor tutelada.

El 14 d'agost, Amparo Nogués envia un document a Enric Juan amb l'assumpte “Fiscalia Menors” en el qual li dona la possibilitat de “modificar o afegir alguna cosa”. Enric Juan li ho reenvia al llavors sotssecretari, Francesc Gamero. El document remés a la Fiscalia explica que no es va comunicar al Ministeri Fiscal la “incidència ocorreguda” al febrer del 2017 (quan la menor va denunciar per primera vegada els fets) perquè el centre Niño Jesús, després d'activar els protocols i després d'una entrevista amb una psicòloga, no va trobar “cap indici” que el que manifestava la menor “haguera ocorregut realment”. “No es va considerar necessari realitzar més actuacions”, postil·la l'escrit. No obstant això, si que es va acordar el trasllat de la menor, a petició de la Fiscalia, a un altre centre en Paterna.

El 18 d'agost, la mateixa funcionària remet a Enric Juan i a Rosa Molero, directora general d'Infància, un correu clau per a la investigació. En aqueix correu s'informa que es “procedirà a instruir l'expedient informatiu, nomenant instructor i seguint el procediment establit”. L'informe sobre les declaracions de la menor “conclou que no existeixen proves que evidencien una situació d'abusos”.

El jutge instructor de la causa manté que es tractava d'una investigació paral·lela per part de la Conselleria d'Igualtat per a desacreditar la versió de la menor (arriba a comparar-ho amb un expedient disciplinari) i que de cap manera el departament autonòmic degué haver actuat en paral·lel a les diligències del Ministre Públic. Després que el centre no admetera el relat de la menor, la jove va denunciar de nou els abusos davant agents de la Policia Nacional en una trobada casual i la Fiscalia de Menors va obrir diligències.

No obstant això, segons la versió de Mónica Oltra, no es va assabentar que el seu exmarit havia sigut denunciat fins que li va arribar el 4 d'agost del 2017 una notificació al domicili que encara compartien. A partir d'ací, tal com va declarar davant el jutge, va ordenar al seu equip que indagara què havia passat. L'exmarit d'Oltra va ser condemnat a cinc anys de presó en una sentència pendent d'un recurs davant el Tribunal Suprem.