Així ha evolucionat la sanitat pública valenciana: les inversions es multipliquen per huit i hi ha un 27% més de personal

La millora de la sanitat pública és una de les principals senyes d'identitat del Govern progressista del Pacte del Botànic, tal com han plasmat una vegada més els pressupostos autonòmics en els últims huit anys. De fet, segons ha informat la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, entre 2015 i 2023 el Govern valencià ha incrementat en un 50,3% la despesa destinada a aqueix departament, en passar de 5.492 milions a 8.258 milions, si bé és cert que hi ha hagut una pandèmia pel mig que ha portat a incrementar els recursos.

Quant a les inversions en maquinària, equipament i infraestructures, el pressupost s'ha multiplicat per huit en passar dels 67,6 milions de 2015 a 520 milions per al present exercici, un increment motivat en part pels fons Next Generation. Sobre la inversió executada, en el període 2011-2015, últim del PP al capdavant de la Generalitat, va ascendir a 309,6 milions d'euros, mentre que de 2016 fins ara ha sigut de 658 milions.

L'augment dels recursos humans és un altre dels aspectes més destacats. En 2015 la Comunitat Valenciana comptava amb 50.522 professionals treballant en la sanitat pública, enfront dels 64.581 actuals. Això suposa un increment de 14.059 i un 27,83%. L'augment ve motivat principalment per la recuperació dels departaments de salut d'Alzira i Torrevella i per la consolidació dels 6.000 professionals incorporats amb motiu de la pandèmia.

D'altra banda, s'han reactivat les convocatòries d'ocupació pública. A més de les més de 3.600 places que es van adjudicar abans de la pandèmia, s'estan celebrant els exàmens per a adjudicar 11.800 places, a les quals se sumaran altres 10.000 places més ja aprovades (9.000 d'elles per concurs en el marc de la Llei Iceta).

En matèria assistencial, les principals fites són la recuperació de l'atenció sanitària universal que es va retallar en l'última legislatura del PP. Va ser la primera mesura adoptada pel Consell en l'estiu de 2015. Des de llavors, més de 211.500 persones s'han beneficiat d'aquesta mesura.

A més, segons Sanitat, s'han eliminat els copagaments de medicaments i pròtesis a 1,34 milions de persones en situació de vulnerabilitat que ja no han de pagar pels seus medicaments i s'ha posat fi a les traves a l'accés dels fàrmacs d'última generació enfront de l'hepatitis C. Des de 2015, més de 17.700 pacients s'han beneficiat d'aquestes teràpies amb una inversió de 305 milions d'euros. També es va recuperar l'any passat la gestió pública del servei de ressonàncies magnètiques i de farmàcia sociosanitària.

Respecte a la gestió de la pandèmia, la Comunitat Valenciana se situa per davall de la mitjana d'Espanya i de 10 comunitats autònomes en taxa de mortalitat. La Comunitat Valenciana millora la mitjana estatal en tots els registres en vacunació de COVID-19: pauta completa, immunització pediàtrica i dosi extra en totes les franges d'edat.

Quant a l'Atenció Primària, s'ha posat en marxa el Marc Estratègic d'Atenció Primària: el pla d'impuls a la primària dotat de 326 milions d'euros, amb 1.613 places més, l'adquisició de 2.000 equips de diagnòstic i tractament per als centres de salut, un nou enfocament assistencial i una reorganització administrativa.

Llista d'espera quirúrgica, en el seu nivell més baix

Les últimes dades relatives a la llista d'espera quirúrgica per a ser intervingut en un hospital públic de la Comunitat Valenciana, corresponents al mes de març, mostren que l'espera s'ha situat aqueix mes en una mitjana de 77 dies, deu dies menys que al març de l'any passat (88 dies).

Així, durant aquest primer trimestre de 2023, un total de 94.626 pacients han eixit de la llista d'espera quirúrgica, 18.497 pacients més que durant el primer trimestre de l'any passat, en el qual es van registrar 76.129 eixides.

Per departaments de salut, la gran majoria segueixen la línia de descens del temps de demora d'intervenció quirúrgica respecte al mes anterior. En aquest sentit, a Vinaròs la demora mitjana descendeix a 67 dies, València-Clínic a 72 dies, València-La Fe a 102, València Hospital General a 100, València- Doctor Peset a 51, La Ribera a 59, Xàtiva-Ontinyent a 71, Alcoi a 85, Alacant-Sant Joan a 82, Elda a 92, Alacant a 100, Elx a 84, Oriola a 50 i Provincial Castelló a 84 dies.

Respecte a les patologies, el temps d'espera quirúrgica s'ha reduït en determinades intervencions com les pròtesis de maluc, que disminueix la demora un 10% respecte al mes anterior passant de 90 dies a 81 dies. A més, es redueix la demora en intervencions d'artroscòpia, cataractes, hallus valgus, hipertròfia benigna de pròstata o pròtesi de genoll.

La llista d'espera quirúrgica en cap cas afecta a intervencions urgents, oncològiques i no retardables, que són ateses de manera preferent.

Per a analitzar les dades cal tindre en compte que al març de 2016, la llavors consellera Carmen Montón va denunciar el PP adulterava les llistes d'espera quirúrgiques que publicava dues vegades a l'any durant el seu mandat per a rebaixar el nombre de pacients i el temps mitjà de demora.

Com va explicar en el seu moment Montón, quan a un pacient se li preguntava si preferia ser derivat a la privada per a operar-se en virtut del pla de xoc, independentment que l'afectat decidira operar-se en un centre privat o preferira continuar esperant per a ser intervingut en un públic, eixia de la llista d'espera oficial i passava a una 'llista B', en la qual figuraven 10.420 pacients que no es comptabilitzaven i que sumaven 3,7 milions de dies d'espera que estaven ocults.

D'aquesta manera, amb les dades reals revelades en aquell moment, la llista d'espera va pujar de 47.478 persones a 57.898 i el temps mitjà d'espera s'incrementà de 67 a 120 dies.

Des de llavors, per a augmentar la transparència de les llistes d'espera, es publiquen en la web de Sanitat les dades reals quatre vegades a l'any, en concret, al març, juny, setembre i desembre.