“La Comunitat Valenciana no està obligada a ser la capital de la corrupció, sinó de la transparència”

Manuel Alcaraz (Alacant, 1958) l’anomenen Assumptes Interns els seus companys del Govern valencià. Aquest advocat i professor universitari, membre de Compromís, és el conseller de Transparència de l’executiu presidit per Ximo Puig. Un model, el valencià, que està molt present en l’actual procés d’investidura com a exemple d’acord entre el PSOE i forces a la seua esquerra.

Ara es parla molt, sobretot per Podem, de Govern a la valenciana, si bé Podem no forma part de l’executiu, compost per PSOE i Compromís.

Em sent molt orgullós de la presència de Compromís en aquest nou cicle polític, marcat pel sorgiment d’alternatives al bipartidisme. Hem aconseguit que per primera vegada la Comunitat Valenciana siga un actor de la política espanyola. Es parlava de Catalunya; del País Basc; de Galícia, poc; d’Andalusia; i, a vegades, fins i tot de les Canàries. La Comunitat Valenciana no era un actor i ha tingut efectes evidents en el finançament. És bo per a Espanya que la pluralitat siga més àmplia.

El famós tripartit català ha estat molt maltractat i es va fer una pinça a una alternativa. Però n’hem aprés: faltava aqueixa peça que és el mestissatge, estar col·laborant en cada un dels departaments. No hi ha conselleries de Compromís o del PSOE, són totes del Govern, del Botànic. És un bon exemple de la manera d’organitzar una realitat de la vida política en què s’han acabat el bipartidisme i els governs absoluts i cal buscar una fórmula.

L’única fórmula és la que vol la dreta de la gran coalició? No, i seria roiníssim, provocaria un corrent de decepció de milions d’electors que seria roí per a Espanya, que és molt més plural del que alguns tertulians tenen al cap. Encara que, és clar, quan Podem parla del pacte a la valenciana algunes coses grinyolen perquè Podem no està en el Govern.

Nosaltres hem dit que col·laborarem perquè hi haja un govern progressista.

Pot haver-n’hi amb Ciutadans?

Es podria arribar a alguns acords en algunes matèries si Ciutadans perd l’element de radicalisme de no transigir amb altres forces de l’esquerra. Ciutadans té dues ànimes. La nostra relació amb ells a la Comunitat Valenciana no és roïna, fan una oposició bastant conseqüent i serena. Es pot arribar a acords concrets en infinitat de temes, amb tot el que té a veure amb regeneració democràtica. El problema està que l’apriorisme contrari a tot el que se n’isca d’un esquema d’entendre la unitat d’Espanya uniforme els porta a molts problemes. No crec que Ciutadans no poguera arribar a acords amb l’últim que està dient Podem en matèria social o econòmica. Evidentment no és el mateix, però els governs de coalició són això. Es podria arribar a acords, parlem també del referèndum.

Els condiciona el seu comportament en la investidura compartir Govern amb el PSOE a la Comunitat Valenciana?

No. Tenim un convenciment ideològic, d’esquerres i progressista, i creiem en un govern de progrés a Espanya. I d’altra banda, o hi ha aqueix govern o la Comunitat Valenciana ho passarà molt malament. Per a nosaltres el pitjor és tornar a tenir Rajoy o Montoro al timó. Necessitem un interlocutor i amb Pedro Sánchez seria més factible.

Si es repeteixen les eleccions, es repetirà la confluència valenciana?

Això, en aquest moment, no ho sap ningú. Dependrà molt de la situació concreta que es done fins llavors, del que passe, del moment, jo no m’atrevisc a dir-ho.

I per què hi ha tanta discussió sobre això en Compromís?

Hi ha una certa discussió en el BNV, que està en un procés congressual, i és normal que un dels temes de què es parle siga la política d’aliances. Però, no obstant això, el candidat i la candidata que es perfilen tenen clar aprofundir el projecte de Compromís, i en això estem tots d’acord. Hi havia diverses sensibilitats, però és que Compromís és una realitat complicada, en si mateix som ja una coalició, el mestissatge pur molts anys. Cal afinar. I si es torna a plantejar, hi haurà un altre debat. En tot cas, el que és important és que en el Congrés els nostres quatre diputats estan tenint una presència molt activa, molt dinàmica i presenten una quantitat ingent d’iniciatives en els grans temes que interessen a tots els ciutadans.

Podem entrarà en el Govern valencià?

Depén de Podem. Aqueixa porta sempre ha estat oberta, estava implícit en el pacte del Botànic. Ells se senten còmodes en la seua actitud de condicionar, tenir iniciatives sense assumir els compromisos quotidians de la tasca de govern. Podem és una força nova i necessita també temps per a reflexionar, formar quadres, tenir lligams amb la societat civil… Hi ha molt de respecte i lleialtat, i no se’ls pressiona, encara que hi haja hagut votacions en què no hem coincidit.

Quan es pensa a la Comunitat Valenciana es pensa en corrupció. La transparència contribueix a limitar els espais a la corrupció?

Es va produir la tempesta perfecta. Uns governs molt reiterats durant molts anys amb majories absolutes en les Corts, en les diputacions i en les ciutats principals. Va provocar una sensació d’impunitat brutal. El que explica uns comportaments determinats de polítics i empresaris és que pensaven que eren impunes, que amb ells no anava. I, al mateix temps, una economia fulgurant de pirates on l’important no era la inversió sostinguda en el temps, valors com la productivitat o la formació o la innovació, sinó el negoci immediat.

El poder polític ha afavorit les pilotes immobiliàries o la desviació de fons públics a obres megalomaníaques que servien per a pagar favors i amics. Ací és on s’ha produït aqueixa tempesta perfecta i ho pagarem durant anys, i també en imatge: molts valencians van assumir que aqueixa era la manera de fer les coses.

L’encàrrec que tenim és lluitar contra això portant transparència, posar llum on hi havia opacitat, és fonamental.

La transparència d’aquests anys sembla que es limita a gravacions de pràctiques corruptes que salten dels sumaris als mitjans.

Però açò és una transparència tan a posteriori que no prevé la situació. Nosaltres entenem en el disseny que cal establir molts petits, mitjans i grans tallafocs per a evitar la corrupció. Perquè la gran corrupció es produïsca primerament s’han d’haver fet passos previs. Ha d’haver-hi molta gent que pensa que una infracció menuda no és greu. I una vegada que l’has convençut, que una segona no és greu. I a poc a poc vas consentint més tenir comportaments en alguns casos il·legals o simplement contra una ètica pública acceptada per la majoria de la societat. En la jurisprudència alemanya hi ha un concepte que m’agradaria es generalitzara a Espanya que és el dels climes pro corrupció, com l’admissió d’uns regals determinats fora de control o una quantitat exorbitant anaven debilitant la força moral i poden acabar generant aqueix clima el següent pas del qual siga la corrupció.

La primera cosa que hem fet és un portal de transparència molt potent en un temps rècord, que anem millorant. En aqueix portal, coses que van ser autèntiques guerres en el Parlament perquè el PP es negava a donar informació, estan a dos clics de qualsevol ciutadà: contractes, regals, viatges, personal, sous…

Hem signat un conveni amb Transparència Internacional per sotmetre’ns a un control encara més exhaustiu. Hem començat a fer cursos de formació per a funcionaris, ara ens ha proposat ampliar aqueix conveni amb pactes d’integritat per a oferir garanties suplementàries en la contractació pública. En tercer lloc, desplegarem la nostra llei de transparència elevant els estàndards de control, i aprovarem el primer dels reglaments que ho despleguen al maig: un codi de bon govern dels més avançats d’Espanya.

I a partir d’ací anem fent intervencions de microcirurgia, controlant les despeses de caixa fixa, tot el que té a veure amb contractació, hem creat una norma de transparència en cas de catàstrofes –com l’Ebola–, i polítiques de més llarg termini: tractar d’impulsar la innovació implicant joves i universitats en polítiques de transparència, crearem una càtedra de Transparència a la Universitat Politècnica de València per a la realització d’aplicacions informàtiques específiques per al bon govern.

Cal convéncer que la Comunitat Valenciana no està obligada ser la capital de la corrupció, sinó de la transparència, on experimentarem mecanismes de prevenció.

Fins a quin punt la societat demana transparència, però no n’exerceix?

En som conscients. Convivim en una època en què la demanda de transparència no es fa en un buit intel·lectual, es fa en un marc cultural on la tensió entre el xafardeig i la reivindicació d’intimitat és una constant. Demanar als ciutadans, que estan constantment bombardejats per una sèrie de programes televisius que, quan es dirigeixen als polítics pensen una altra cosa, quan veiem que hi ha programes televisius que copien el model de la premsa rosa… Això és demanar un miracle. Nosaltres el que plantegem és que l’important és que el ciutadà tinga el dret, però no podem funcionar segons el clima que generen les audiències televisives. Transparència són normes, instruments i una cultura.

L’excés de dades desinforma?

Sí, hi estem d’acord.

Sobretot si es presenten en brut.

Aquest és el gran problema que tenim. Ens vam comprometre a traure les despeses de caixa fixa dels últims 7-8 anys. Està tota l’època daurada del PP, però són 70.000 documents. El que estem fent és crear un cercador, perquè no estiga en PDF. Per centre de despesa, quanties, autor de la despesa… També tenim el compromís d’arribar a tot amb dos clics, perquè a partir de tres va decaient. Però molt pocs ciutadans ho saben.

Encara que no hi entren molts ciutadans, el fet de fer-ho públic prevé?

I tant! Ara, l’última fase és generar una cultura de la transparència. A mi m’anomenen Assumptes Interns, perquè els primers que vaig haver de perseguir és els alts càrrecs, perquè publicaren declaracions de béns i activitats.

També és necessària la confiança dels ciutadans, per a creure que les declaracions de béns són reals, que en l’agenda pública està tot el que ha d’estar…

És veritat, amb això correm riscos. Cal posar els actes de partit en l’agenda pública? L’altre dia vaig posar una reunió de Compromís amb Mónica Oltra i em van titular que féiem una reunió secreta per a atacar el PSOE. Són els riscos de les agendes. Ha d’estar-hi tot? Tenim un debat. Un míting? Uns opinen que és fer propaganda al partit, però la meua opinió és que ha d’estar-hi perquè el ciutadà té dret a saber si jo dedique una part del meu temps al meu partit. Que és normal en un sistema de partits i plural.

Amb els regals, nosaltres recomanem que no es diga que no s’acceptarà cap regal, perquè potser arriba un dia que has d’acceptar-ne un. L’altre dia vaig estar en la Creu Roja i em van donar un osset de peluix per al meu fill, i què faig? El torne? Com ha dit Ximo Puig, ens hem trobat el problema del pèndol, amb un informe negatiu d’Intervenció de pagar un ram de flors a una dóna que complia 100 anys en un centre de gent gran de la Generalitat. Cal buscar equilibris. Nosaltres en el codi de bon govern hem defugit una expressió que s’ha generalitzat molt que és la de l’exemplaritat. Jo no em vull posar de polític exemplar, vull actuar amb dignitat, integritat. Jo no sóc creient, però en açò el principi evangèlic que la teua mà dreta no sàpia el que fa l’esquerra em sembla magnífic. Això de fer ostentació de com sóc de guai no m’agrada gens.

Després d’haver sentit la confessió d’Enrique Ortiz, el debat està obert.

Ortiz em cita en Brugal, però per insultar-me. És veritat que hi ha hagut altres èpoques, però són coses de sentit comú. Acceptaràs una capsa de torrons? No; però dues pastilles de torrons, sí. I m’ha passat, i la vaig donar a un centre de solidaritat. Si em regalen un llibre… És que és bo per a la societat. Els que ara no et fan cap regal són les associacions d’empresaris, que s’han aprés el missatge.