La condonació del deute de la Marina de València pactada per Puig, en l’aire si no hi ha pressupostos de l’Estat

Del pessimisme a l’eufòria i de l’eufòria, tornada a la possible decepció. Com si es tractara d’un déjà vu, la Marina de València podria veure frustrades les perspectives de viabilitat que es van obrir quan el mes d’agost passat es va anunciar la condonació per part de l’Estat d’un 77% del seu deute.

I és que el síndic socialista en les Corts, Manuel Mata, va advertir dijous que l’assumpció estatal dels 350 milions d’euros corresponents al préstec de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per a finançar les obres de la Copa de l’Amèrica depén de l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat.

Mata va assegurar que el compromís està reflectit en els comptes estatals, però que si no s’aproven, la condonació del deute quedaria en l’aire, per la qual cosa va demanar responsabilitat tant als socis de Compromís com a Podem perquè hi donen suport.

El càrrec d’aquest crèdit a les arques de l’Estat va ser una de les condicions que el president del Consell, Ximo Puig, va arrancar al Govern de Pedro Sánchez l’estiu passat, a canvi d’aconseguir el suport de la Generalitat Valenciana a l’objectiu de dèficit plantejat per l’executiu central en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Un fòrum en què el Consell havia plantejat una abstenció en la votació. No obstant això, Puig va modificar la posició del Govern valencià i, finalment, va votar a favor de la proposta del Ministeri d’Hisenda, la qual cosa va causar un cisma amb els seus socis de Compromís.

Segons van explicar llavors des de Presidència de la Generalitat, el suport a l’objectiu de dèficit del Govern es va acordar a canvi, entre altres compromisos, de la condonació d’aquests 350 milions euros de deute del Consorci València 2007, i encara queden pendents 60 milions més d’una pòlissa de crèdit impagada.

Tot i així, la notícia de la condonació d’una gran part del deute de l’entitat que gestiona la Marina de València va ser rebuda amb gran eufòria, ja que, si ix avant, suposaria garantir la viabilitat del recinte amb els seus propis recursos.

Més inversions del Consell a València

De la seua banda, la portaveu del grup municipal socialista de València, Sandra Gómez, ha destacat l’aposta “indiscutible” de la Generalitat amb València pel fet de destinar en els seus pressupostos per al 2019 una inversió de 64,6 milions d’euros per a més de 60 projectes, davant dels 37 milions que s’hi van destinar el 2015, quan governava el PP, que “havia deixat oblidades les prioritats de València”, ha considerat.

Segons ha detallat, aquests 64,6 milions suposen un increment de 13 milions sobre les inversions del 2018 i comporten una inversió per habitant de 80,9 euros, la qual cosa suposa quasi un 25% més que el 2018, en què va ser de 65 euros per valencià. A parer seu, aquestes dades posen de manifest “l’aposta del Consell pels serveis fonamentals de València”.

Per conselleries, ha destacat la forta inversió en matèria sanitària amb 27,2 milions per a la millora de les instal·lacions. Entre els projectes, ha destacat els 10,4 milions que es destinaran el 2019 al complex hospitalari Doctor Lluch de Campanar, dels quals, 5,8 milions són per a inversions en el complex, 3 milions per als centres d’Especialitats i el Centre de Salut Campanar II i 1,6 milions per a l’edifici d’Urgències.

A més, ha explicat que hi ha prevista una inversió de 8,9 milions per als centres de Salut del carrer Xile, un altre a Malilla i un tercer a Tres Forques, dels quals el 2019 s’invertiran 470.000 euros.

Per a Educació, s’injectaran a la ciutat 15,5 milions d’euros, dels quals 5,3 milions aniran per a reformes en els centres de Secundària; 4,2 milions al Col·legi Públic 103 de l’Avinguda de les Balears, que ha d’estar conclòs el 2019, i 1,5 milions a l’IVAM, entre altres actuacions.

En Obres Públiques se n’invertiran 10,7 i entre les actuacions destaquen els 3,7 milions per a actuacions al Cabanyal finançades pel conveni amb el Ministeri de Foment; 2,8 milions per a la Línia 10 de Metrovalència –antiga T-2– que era “una assignatura pendent”, ha puntualitzat i 13,7 milions per a l’Anell Verd Metropolità i els nous itineraris per a ciclistes i vianants.