La difícil empresa de reformar una llei electoral: dues legislatures en les Corts Valencianes, 40 anys a Catalunya

Posar en marxa una reforma de la llei electoral en un parlament que fa anys que va abandonar les majories absolutes és una empresa difícil. Les característiques de la norma requereixen el suport de dos terços de la cambra, una xifra complicada quan cap partit supera el terç dels representants. És el cas del parlament valencià, que abordarà aquesta setmana un altre intent de reforma de la seua norma electoral, la més rígida de l’Estat espanyol, però el mateix exemple podria aplicar-se al Parlament de Catalunya, que no ha aconseguit en 40 anys una majoria que el dote de normativa electoral pròpia.

Les Corts Valencianes, amb 99 diputats i sis grups polítics, necessiten 66 diputats per a aprovar una reforma de la Llei electoral, mentre que el Parlament català, amb 135 diputats de set grups polítics, en necessita 90 per a constituir la seua pròpia norma i deixar arrere la Llei orgànica de règim electoral general (Loreg), que divideix la representació en les mateixes circumscripcions que en les eleccions estatals. Així doncs, per a aconseguir representació en el Parlament català, un partit necessita obtindre almenys un 3% de suport en la seua circumscripció. Amb aquest esquema, en el qual la província de Barcelona aporta quasi dos terços dels escons de la cambra (84), la proporcionalitat territorial genera uns certs dubtes. Cada diputat elegit a Barcelona representa uns 65.000 habitants, mentre que a Lleida cada parlamentari en representa menys de la meitat, 29.000 habitants. L’antiga Convergència, un dels partits més beneficiats pel sistema electoral, ha plantejat històricament la seua negativa a la reforma.

Els diputats que van signar el Pacte del Botànic a la Comunitat Valenciana han reinicialitzat el seu projecte de reforma de la normativa electoral, que pretén millorar la representativitat reduint el llistó d’entrada del 5% actual al 3% per a tot el territori –el sistema provincial va fer recelar el legislador en el seu moment per la possibilitat que sorgiren partits cantonalistes a Alacant i va acabar limitant la presència de grups com el Bloc Nacionalista Valencià–. La barrera elevada també va deixar fora Esquerra Unida –amb un 4,6% dels vots– en les eleccions del 2015, que s’hi va reincorporar juntament amb Podem en la coalició Unides Podem el 2019 amb un 8% de suports per a l’aliança d’esquerres. En les eleccions passades, Podem va obtindre un 11,5% dels suports, per la qual cosa, si es convertira la diferència en una tendència a la baixa, tindrien complicat entrar en les Corts Valencianes sense la reforma electoral.

La proposta inclou mecanismes que podrien ser útils en un episodi de pandèmia com l’actual, com el vot electrònic, i millora la paritat en la cambra, superant les llistes cremallera. Tal com estan les posicions actuals, la norma valenciana sembla abocada de nou al fracàs, atés que encara que tinga la majoria necessària per a iniciar el tràmit, els partits del Botànic necessiten el suport de Ciutadans o del PP per a aconseguir el mínim de 66 diputats que la secunden.

Quan es va plantejar el debat, la resposta de Ciutadans va tornar a ser negativa. Els de Toni Cantó consideren que el sistema proposat continua sobrerepresentant la província de Castelló, encara que els límits de l’Estatut d’Autonomia només permetrien reduir el pes de la província en 4 diputats, i deixar-la amb 20 escons. Mentrestant, els populars que dirigeix Isabel Bonig plantejaven encetar el meló del nombre total de diputats en la cambra, que consideren ara excessiu, malgrat que va ser el seu president Francisco Camps el que el va elevar de 89 a 99 aprofitant un decret del Govern i la seua majoria absoluta parlamentària el 2007. La reforma de Camps va implicar sumar cinc diputats a Alacant (35 en total), quatre a València (40 en total) i un a Castelló (24 en total). L’Estatut valencià indica que cada circumscripció ha de tindre almenys 20 diputats i la resta es reparteixen amb criteris de població. Si la norma que els populars volen mantindre a València es traslladara a Catalunya, la seua formació no tindria representació en el Parlament: hi van obtindre un 4,2%, el mateix suport que la CUP.