Dues dècades després es dissol Valencians pel Canvi: missió complida

A la tardor del 1999 es constituïa la plataforma Valencians pel Canvi, un moviment cívic integrat per un centenar d’intel·lectuals que, des d’un punt de vista crític, pretenia promoure la regeneració de la vida política valenciana i la unitat de les forces progressistes amb l’esperança d’assolir un canvi polític i social a la Comunitat Valenciana en un moment en què el PP d’Eduardo Zaplana s’havia assentat en tot el territori com a partit hegemònic. La seua aparició venia motivada per la seua preocupació per la “degradació” de la vida pública, política, cultural i mediambiental.

El 19 de setembre passat, dènou anys després i amb les forces “progressistes” al capdavant de la Generalitat, la Diputació de València, molts ajuntaments com València i amb una majoria en les Corts després de les eleccions de maig del 2015, la plataforma cívica acordava dissoldre’s, perquè consideren “assolits” els objectius del canvi que van inspirar la seua creació a la fi del segle passat. “Som conscients que el ple desplegament d’aquests objectius no s’ha assolit, però actualment el paper de les institucions i del Consell es pot considerar positiu i compromés amb aquest desplegament”, explica des de l’organització Gustau Muñoz.

No obstant això, reconeixen que encara queda “molt per fer” i que el compromís cívic que va propiciar la creació de la plataforma “continua vigent”. “Caldrà treballar molt per a consolidar el canvi”, afirmen, per la qual cosa els membres de Valencians pel Canvi continuaran treballant, “cadascun des del seu àmbit”, per a promoure els valors de “civisme, ciutadania activa, llibertat, democràcia i ple autogovern del poble valencià”.

En cas que torne a produir-se una situació que “atempte greument” contra aquests valors des de les institucions, “que no hi haja cap dubte que tornarà a sorgir una plataforma cívica ”amb aquest nom o amb un altre, per a actuar de manera organitzada en favor dels interessos de la ciutadania“, adverteixen des del moviment cívic, que consideren la trajectòria de la plataforma ”plenament satisfactòria“.

Així, des de l’anàlisi i la reflexió crítica de la societat valenciana s’han aportat idees i propostes per a tractar d’oferir respostes als actuals reptes culturals, econòmics, polítics i socials. També es comptava amb l’Observatori de l’Esquerra, un punt de trobada i reflexió en què trimestralment es debatia “a fons i amb rigor” sobre assumptes d’actualitat i d’interés general, com el referèndum per a la Constitució Europea, la reforma de l’Estatut  d’Autonomia o el transvasament del Xúquer.

En aquest temps també han editat publicacions, com els Quaderns d’Orientació Valencianista, que inclouen els continguts dels cicles de conferències i els actes més destacats duts a terme en col·laboració amb les universitats valencianes en què s’ha analitzat l’espai polític, el territori, la cultura, s’ha dedicat un monogràfic a Joan Fuster, un altre a la reforma de l’Estatut d’Autonomia, la vertebració del territori o s’ha abordat el debat des del vessant econòmic.

Alguna de les persones que han format part de Valencians pel Canvi són: Antoni Furió, Rosa Solbes, Gustau Muñoz, Francesc Bayarri, Rosa Serrano, Sandra Obiol, Gerard Fullana, Maria Josep Picó, Vicent Àlvarez, Pep Pérez (membres de l’últim consell directiu), Alfons Cucó, Joan Francesc Mira, Ramón Lapiedra, Francesc Burguera, Josep Lluís Barona, Joan Romero, Juli Esteve, Manuel Alcaraz, Vicent Garcés, Josep Vicent Boira, Emèrit Bono, Pere Mayor...