Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
El Gobierno carga contra el PP por el recibimiento de Ayuso a Milei
Un juez conservador, seis folios y una “hipótesis” para resucitar la causa contra Oltra
Opinión - Una medalla fake para Milei. Por Esther Palomera

Els fronts oberts de la llei valenciana contra la memòria democràtica del PP i Vox

Cartel en una fosa común del cementerio de Paterna en una imagen de archivo.

Laura Martínez

0

La llei valenciana de “concòrdia”, que elimina les mesures de memòria democràtica en l’autonomia, genera tot el contrari al que pretén el seu nom. La norma presentada pel PP i Vox en les Corts Valencianes, actualment en fase de debat i participació pública, ha generat un rebuig unànime entre les entitats que es dediquen als drets humans i a la memòria històrica. Impulsada per la ultradreta, que acusa ara els populars de “fer-los la guerra”, la norma té uns quants fronts oberts.

La proposició de llei té crítiques de les associacions de memòria històrica, les universitats públiques, els experts en drets humans i fins i tot de les Nacions Unides per eliminar les referències a la dictadura franquista i “blanquejar” els crims comesos des del colp d’estat contra la República. També de l’oposició parlamentària i del Govern central, que amenaça d’enviar-la al Tribunal Constitucional per col·lidir amb lleis estatals. És, en essència, un intent d’esborrament de la història, a ulls de totes aquestes entitats.

Les Nacions Unides llancen un advertiment

Tres relators de les Nacions Unides assenyalen que el text ha de reconsiderar-se, perquè posa en risc els avanços en polítiques de memòria, alineades amb els drets humans. Malgrat els intents del PP per desvirtuar l’anàlisi –el partit ha assegurat que és “una faula” i ha qüestionat el text dels relators–, i les desqualificacions de Vox, el document traslladat divendres passat insta el Govern central que “prenga les mesures necessàries” per a preservar la memòria històrica davant les lleis del PP i Vox a Aragó, la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó, al·legant que poden “invisibilitzar” les “greus violacions dels drets humans” comeses durant el “règim dictatorial franquista”, al qual les normes no fan referència. El text subratlla sobre el projecte valencià que “desvirtua l’objectiu de les lleis d’atendre les necessitats i els drets dels centenars de milers de víctimes del franquisme i la Guerra Civil” i posa en risc les mesures preses fins ara.

El document subscrit pel relator especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries i del relator especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries, denuncia que el text valencià no fa referència als procediments d’exhumació i reparació, “no detalla les condicions sota les quals es podran iniciar nous procediments d’aquest tipus” i tampoc reconeix les subvencions per a aquestes activitats que facen entitats sense ànim de lucre.

En concret, prossegueix l’informe, “el projecte de llei podria portar a assimilar les greus violacions de drets humans comeses durant la dictadura franquista i la Guerra Civil a un grup heterogeni de crims i/o violacions comeses per diferents actors, estatals i no estatals, al llarg del segle XX a Espanya, llevant-los el reconeixement i l’atenció necessaris als drets dels centenars de milers de víctimes de greus violacions de drets humans, incloent-hi execucions extrajudicials i desaparicions forçades comeses durant la dictadura franquista”. Això implica que es “podria transgredir l’obligació de l’Estat espanyol, incloent-hi els seus tres poders i les seues entitats nacionals i locals, de garantir la preservació de la memòria històrica de greus violacions de drets humans”.

A ulls d’aquest document, que encaixa amb la visió que tenen les entitats que treballen amb les exhumacions i els vestigis de la guerra, la llei en tramitació suposa un esborrament de la història: “Poden implicar límits a l’accés a la veritat sobre la destinació o el parador de les víctimes de greus violacions de drets humans, obstaculitzen o suprimeixen les subvencions de projectes de memòria històrica oferides actualment a entitats de societat civil, poden invisibilitzar les greus violacions de drets humans comeses durant el règim dictatorial franquista i/o ometen a nomenar o condemnar aquest règim”, sentencia.

Arran d’aquest informe, els partits de l’oposició han tornat a reclamar que es pare la tramitació de la norma, mentre que el PP valencià considera que “l’informe de l’ONU a petició de Sánchez és una broma. Manca de valor, perquè està ple d’insinuacions, errors i inexactituds”, en paraules del seu portaveu parlamentari, Miguel Barrachina.

Els historiadors, en contra

A més del qüestionament dels drets humans, se sumen les “mancances científiques” de la llei. Les tres universitats públiques valencianes han emés una declaració, subscrita pels responsables dels seus departaments d’Història Contemporània, en què assenyalen que la norma evidencia el “desconeixement dels fonaments científics de les diferents qüestions que aborda”.

Els professors afirmen que el PP i Vox alberguen una concepció de la història “pròpia d’un nacionalisme ranci” i “sense cap mena de sentit crític”, contrària a l’esperit universitari de “construir un discurs històric rigorós i de proporcionar un coneixement sòlid i consolidat científicament sobre el passat”. “En una democràcia, els poders públics no poden marcar els i les professionals de la història com ni per a què s’ha de fer la història, ni molt menys obligar-los a ‘protegir’ una determinada visió ‘honorable’ i nacionalista”, afirma la declaració.

Les entitats de memòria demanen la retirada

En la primera tanda de compareixences parlamentàries, en la fase de participació pública, col·lectius de memòria democràtica i experts com ara professors o periodistes van sol·licitar la retirada “immediata” de la llei registrada pel PP i Vox en les Corts Valencianes. Entre els seus arguments, consideren que la llei equipara el franquisme amb la democràcia i oblida víctimes com els bebés robats, les dones tancades pel Patronat de Protecció a la Dona o els abusos comesos per l’Església catòlica, a què no es fa menció en el text legal.

“No es pot equiparar un règim de terror i assassinats massius com la dictadura” franquista amb la democràcia. “No hi ha dos bàndols: l’únic bàndol és el de la democràcia, la llibertat i els drets humans”, va afirmar el responsable de la Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica, Ángel González, mentre que la periodista María Palau, que aborda les accions del Patronat de Protecció a la Dona durant el franquisme, una institució que exercia de reformatori de dones joves, va recordar que “ni l’Església ni l’Estat han demanat perdó a aquestes dones. Ningú ha pensat en elles, la Transició no ha pensat en elles”.

En paral·lel, familiars de víctimes, agrupacions memorialistes, sindicats, formacions polítiques i personalitats del món de la cultura han anunciat la creació de la Comissió Cívica per la Memòria i la Dignitat per a oferir una resposta “democràtica i plural” que implique els sectors “més amplis possibles de la societat”.

Mentre les entitats es regiren contra la norma, el Govern central prepara els recursos d’inconstitucionalitat a les normes. Després de conéixer l’informe dels relators de les Nacions Unides, el ministre de Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, va citar els executius liderats pel PP en coalició amb Vox a rectificar aquestes normes.

Etiquetas
stats