Enric Morera: “El millor espill de Compromís és l’Ajuntament de València i vull que continue amb Joan Ribó”

Advocat de professió i un històric del valencianisme polític, Enric Morera (Oliva, 1964) és des del 2015, amb la victòria dels partits d’esquerres, president de les Corts Valencianes. Va ser dirigent del Bloc fins al 2016 i candidat a l’alcaldia de València el 1999, un lloc a què en les seues intervencions públiques sembla que ha començat a mirar de nou, encara que assegura que el seu projecte polític és el de Joan Ribó, que ha aconseguit que altres capitals europees envegen València. El dirigent de Compromís conversa amb elDiario.es sobre la segona legislatura del Pacte del Botànic en les Corts Valencianes, el congrés del Bloc i el seu futur polític.

Quin balanç fa en l’equador de la segona legislatura del Pacte del Botànic?

És una legislatura condicionada per la pandèmia. Hi ha hagut una resposta organitzada de les Corts. El balanç és molt positiu, perquè hem convalidat més de 20 decrets llei i hem aprovat lleis tan importants com la Llei del joc, la Llei de funció pública o els pressupostos. Mirant el nostre entorn, a escala de l’Estat i europea, estem fent les coses amb criteri. I el criteri és el que marquen els tècnics de sanitat.

El parlament es va adaptar bé a la pandèmia?

Ens hi vam adaptar seguint les directrius del comité de seguretat i hem innovat i ens hem adaptat; la democràcia no es va parar en cap moment. Hem aprofundit en el vot telemàtic, en les intervencions telemàtiques –tant en ple com en comissió– i pose èmfasi en el pla de reconstrucció que vam aprovar a l’estiu. Les dues funcions fonamentals del parlament, que són el control a l’executiu i la funció legislativa, estan complint-se amb quasi plena normalitat.

En acabar la passada legislatura va destacar un elevat nombre de declaracions institucionals, de votacions per unanimitat i normes aprovades amb consens. Amb l’entrada de l’extrema dreta, això ha saltat per l’aire. Com ha afectat el funcionament ordinari i les dinàmiques parlamentàries?

Som sis grups parlamentaris i ara hi ha menys denominadors comuns que ens uneixen a tots; això no és bo. S’expressen menys declaracions institucionals, però podem dir que, si mires la situació d’altres parlaments autonòmics, ens miren amb enveja sana.

Aquest últim ple ha sigut especialment aspre. Com afecta l’extrema dreta els debats?

Es diuen paraules més grosses del que és normal i hi ha un nivell de tensió més alt. Crec que també es deu al fet que tots som víctimes de les conseqüències de la pandèmia, que es reflecteixen en les Corts Valencianes. Estem en un context en què no acabem de traure’ns els elements electorals i això ens impedeix veure el futur amb més dimensió. Afortunadament, hui [l’entrevista es fa dijous després del ple] hem aprovat dues comissions d’estudi, hem posat les llums llargues, en dos temes com són el sector del calçat i el despoblament que ens afecta. Els parlaments han de saber interpretar el món que ve, que serà canviant, per adaptar-nos i buscar solucions que ens permeten eixir junts.

Vosté és partidari del ‘cordó democràtic’ que plantegen Unides Podem-EUPV i Compromís en les Corts?

Si em defineixen què és cordó democràtic, podré pronunciar-me. Jo he d’aplicar el reglament. Des del punt de vista polític m’agraden les reflexions de Daniel Innerarity (catedràtic de filosofia política i social i membre de la fàbrica d’idees del PNB) sobre combatre amb idees i amb propostes les idees que ens poden portar a unes certes involucions.

Un dels temes de la legislatura passada va ser l’opacitat en les despeses dels grups parlamentaris. Com ha evolucionat?

Bé, opacitat... Nosaltres tenim un mecanisme i supervisió del Tribunal de Comptes. Aquesta legislatura s’ha arribat a un compromís per unanimitat de reforçar el control i la transparència. Som un parlament autonòmic amb intervenció interna i externa, amb el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes; tot euro públic està absolutament contrastat pels nostres serveis interns i externs. S’ha produït un acord de millora. També hem avançat en auditoria energètica, en la compra sostenible, en l’accessibilitat... són millores significatives.

Hi havia un cert recel, una certa ombra, sobre les despeses i les subvencions dels grups.

La llei de partits va dir que tots els partits haurien de consolidar els seus comptes, la qual cosa ve a ser que el Tribunal de Comptes controla els partits parlamentaris; però nosaltres, amb aquest control i unes normes més exigents, controlem els diners que posa la institució per als grups parlamentaris. Ho vam aprovar fa 6 mesos, en plena pandèmia; que per a aconseguir acords cal fer punta de boixets. També hem arribat a un acord sobre el solar de la plaça del Salvador amb les disposicions urbanístiques de l’Ajuntament de València. Farem un procés participatiu que siga bo per a les Corts Valencianes i per al barri.

Amb el canvi de Govern d’Espanya, hi ha avanços en l’autogovern valencià?

Avanços en l’autogovern? No. Hi ha un fet evident: que la inversió pública territorialitzada dels pressupostos generals de l’Estat vigents respecta el que va acordar la reforma de l’Estatut d’Autonomia, una inversió com a mínim del nostre pes poblacional. Sí que és cert que de facto hem tingut un finançament, no en un nou model, però sí un finançament per a atendre les nostres necessitats i també es percep una voluntat, que s’ha de concretar, de tindre opinió en les conferències de presidents, però això no és una autèntica cogovernança. La cogovernança implicaria més aspectes, en línia amb el que Europa fa amb el principi de subsidiarietat. I hi ha hagut solapaments que crec que són un error, com no confiar en les comunitats autònomes amb l’ingrés mínim vital; en el nostre cas, amb la renda valenciana d’inclusió, que és una competència nostra. Un autogovern hauria de poder decidir sobre la nostra ordenació del territori, siguen línies d’alta tensió, parcs solars de dimensions descontrolades o les ampliacions de ports.

Passant al partit, com veu la ponència que s’ha plantejat per al congrés del Bloc?

Hi ha una proposta que podrà ser esmenada i millorada. És un pas més en el que és el valencianisme; tot allò que siga que el valencianisme polític amplie fronteres i siga més assequible per a la nostra societat no ho veig malament, tenint clar el nostre objectiu, que és la millora del nostre autogovern. En aquest sentit crec que és un pas interessant i espere que hi haja participació. Estan començant a arribar algunes esmenes i jo seré solidari per a millorar la proposta política; és un espai de reflexió col·lectiva i d’acció unitària. Espere que es puguen integrar les candidatures en la que lidera Àgueda Micó.

Cap on ha d’anar el valencianisme polític?

La novetat és que estem governant i que podem tindre perspectiva de creixement o de reculada. Jo plantege una perspectiva de creixement enfortint l’instrument, que és Compromís, i ampliant la nostra capil·laritat territorialment i políticament. El valencianisme ha de continuar sent eficaç en la defensa dels interessos valencians en un món global, cooperant amb altres projectes polítics de l’Estat i d’Europa, que és fonamental.

Es refereix a Més País?

Hi tenim molt bona relació, i en aquest espai nou, verd, progressista no dogmàtic, que defensa la diversitat de les nacionalitats que integren l’Estat, tenim una bona relació que es basa en la cooperació, com també amb la Chunta Aragonesista, el BNG, Més... Crec que tenim ací un espai. De fet, en el Senat hem configurat el grup d’Esquerra Confederal.

És graciós veure el partit castellà comuner aplaudir Compromís.

Sí (riu), però aquesta és la riquesa de la diversitat i la voluntat d’arribar a acords. Espere el millor per als companys de Más Madrid.

Quan parla d’enfortir Compromís, es refereix a avançar en l’estructura actual o convertir-lo en un partit?

Els partits som instruments per a servir, amb idees. En aquest sentit, la cosa que podria ser més útil, respectant internament la diversitat de Compromís, és avançar cap a una federació de partits, que és el que legalment ens podria quadrar; una cooperativa de segon grau que acumule tots els avantatges i que rectifique el que no s’ha fet també. Hem superat amb èxit 10 anys de Compromís i és moment de renovar la casa. Això ha de fer-se amb acord de tots els integrants i buscant uns denominadors comuns amplis.

Quin és el seu futur polític? Cap on mira?

Continuar servint i aportant, posar l’experiència acumulada al servei d’un objectiu. Igual em veig netejant la seu que assumint les responsabilitats que se’m requerisquen. Sempre estaré al costat de sumar, vertebrar i millorar la nostra opció política. Una de les qüestions per les quals hem d’apostar és millorar la connectivitat amb la base, perquè crec que la política s’ha de fer de baix a dalt. Estaré al que em diguen els meus companys, no descarte res, però tampoc pretenc res.

Sembla que ara estem amb la vista posada en les eleccions municipals, en qui ha de ser candidat per València. Li agradaria anar a l’Ajuntament?

No em postule per a res. Estic per a servir. El meu candidat a València, i ho sap, és Joan Ribó, perquè és l’alcalde que suma més vots de manera transversal i perquè ell i el seu equip estan fent una gestió magnífica. Des del punt de vista de Compromís és on s’expressen millor les nostres polítiques, em fa por que la involució puga arribar a l’Ajuntament de València i ser retardatària en allò que s’ha construït. Hem vist que a Mutxamel s’ha posat de manifest la voluntat d’acabar amb tot el que suposa el valencianisme [en referència a la proposta de PP, Ciutadans i Vox per a retirar el carrer a Enric Valor] i això no ho vull per a la meua ciutat. No podem tornar arrere.

La involució?

La involució de posicions des de la dreta, que quede contaminada per un discurs negatiu: la uniformització, negar la diversitat lingüística i cultural, negar les persones dignes d’aquesta terra, com Enric Valor o Francisco Brines. Ho hem començat a veure en temes mediambientals, de drets... i això em preocupa. Em preocupa que arribe on s’han expressat amb més claredat les polítiques que representa Compromís en companyia amb altres. Crec que el millor espill de Compromís és l’Ajuntament de València. No em postule per a res, però jo, que visc ací des de fa 40 anys, vull el millor per a la meua ciutat. Altres indrets, fins i tot d’Europa, estan mirant a València com un laboratori positiu del futur: liderem els aspectes de sostenibilitat ambiental, digitalització, innovació, participació... quan parles en fòrums estrangers, es veu amb admiració el que s’està fent a València i vull que continue de la mà de Joan Ribó. Modestament col·laboraré en el que se’m demane.

Ara passem al València, però al club de futbol. Pensa que el València CF presentarà unes garanties mínimes que permeten estudiar la pròrroga de l’ATE per a acabar la construcció del nou estadi? Què exigiria ell al club per a acceptar aqueixa pròrroga?

Ha de donar-hi una resposta. El que vaig dir i ha generat un cert debat és que aquest és el camí. Davant la posició de l’accionista majoritari, el competent és el conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, que té tot el meu suport. Amb els informes tècnics haurà de contestar. Jo em vaig manifestar per la cerca d’una solució bona per a la ciutat; no podem continuar tenint l’empastre que ens van fer en el passat amb polítiques equivocades, però la solució s’ha de buscar tenint en compte l’interés general i la voluntat del club. Quina és la solució? La que diguen els tècnics i el conseller decidisca.

L’ha decebut la gestió de Meriton que va prometre tindre l’estadi per al centenari el 2019?

Tot és millorable, per això dic que esperava millor resposta. Decebut... més aviat esperançat perquè es puga buscar una solució bona. Hem de tindre en compte que la pandèmia ha afectat tots els sectors, però no és justificació perquè no presenten la seua proposta amb totes les garanties.