La Generalitat Valenciana retarda un any el cobrament de l’impost a grans propietaris per no tindre el registre d’habitatges buits

El parlament valencià va aprovar en els seus últims comptes públics la creació d’un impost de caràcter autonòmic per a sancionar els grans propietaris d’habitatges buits. La mesura pactada pel PSPV, Compromís i Unides Podem, a instàncies d’aquests últims, pretén ser un instrument per a incentivar l’oferta de lloguer, gravant els habitatges que no acompleixen la seua funció social. No obstant això, un any després de la seua creació, el Govern autonòmic no ha pogut començar a recaptar-lo, perquè no té actiu un registre dels anomenats grans tenidors.

El gravamen requereix una definició de gran tenidor per poder aplicar-se i un catàleg de propietaris a qui exigir l’impost. La creació de la norma fiscal anava paral·lela a la normativa que va anunciar el vicepresident segon de la Generalitat llavors, responsable de les polítiques d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau. La gestió de la pandèmia, la revisió per part dels organismes jurídics i la burocràcia en una conselleria de nova creació –en la legislatura passada era una direcció general– han anat retardant els terminis per a posar en marxa el tribut destinat a millorar les polítiques d’habitatge.

L’octubre passat el ple del Consell va donar el vistiplau al decret de mobilització d’habitatges buits, que desenvolupa la Llei de funció social de l’habitatge i estableix les definicions pertinents sobre habitatge deshabitat, grans tenidors i altres subjectes d’aplicació de la norma. El decret, presentat per Héctor Illueca, successor de Dalmau en la vicepresidència segona, pretén rebaixar els preus del lloguer seguint les pròpies regles del mercat: activar l’oferta per ajustar-la a la demanda. En paral·lel, estableix incentius fiscals i sancions per evitar que els habitatges en condicions habitables continuen desocupats.

La intenció del departament d’Unides Podem és accelerar la posada en marxa del registre i activar un portal immobiliari públic. El decret preveu una vacatio legis de sis mesos, encara que els dirigents confien que no arribe a tant. El registre obliga els promotors a inscriure tots els habitatges protegits independentment del caràcter públic o privat de la seua promoció. Serà, en paraules d’Illueca, una “nova eina que permetrà a la Generalitat aconseguir més compliment efectiu de la Llei de la funció social d’habitatge”.

L’impost té caràcter finalista i els ingressos que deriven de la recaptació estaran afectats al finançament de les actuacions protegides pels plans d’habitatge, especialment en els municipis on s’hagen obtingut aquests ingressos. L’import es calcularà, segons la informació de l’Agència Tributària, sobre la base del nombre total de metres quadrats construïts, incloent-hi les zones comunes, dels habitatges inscrits en el Registre d’Habitatges Buits del qual siga titular el subjecte passiu en la data de meritació de l’impost. L’import oscil·la entre 7 euros i 22,5 per metre quadrat, en funció de la superfície de l’habitatge i de manera escalonada.

En paral·lel, els ajuntaments podran gravar els propietaris a través de l’IBI. A la ciutat de València també esperen la creació del registre per posar en marxa la recaptació, encara que les estimacions de l’edil d’Hisenda, el socialista Borja Sanjuán, apunten que hi ha 830 grans tenidors en el municipi, dels quals 406 són persones físiques i 424 són persones jurídiques. Sis d’ells tenen, cadascun, almenys 300 habitatges repartits per la ciutat. La xifra total d’habitatges en mans de grans propietaris es desconeix.