El Govern valencià acorda uns pressupostos expansius per al 2023

El president de la Generalitat, Ximo Puig i els dos vicepresidents, Aitana Mas i Héctor Illueca, representants de les tres formacions que componen el Govern del Pacte del Botànic, han subscrit divendres les línies polítiques que marcaran els comptes públics per al 2023.

L’avantprojecte de llei de pressupostos s’aprovarà en un ple extraordinari dilluns que ve, 31 d’octubre, dia límit per a complir els terminis parlamentaris. Després del ple del Consell, els comptes seran presentats en les Corts Valencianes per començar-ne el debat i la tramitació parlamentària, amb les esmenes dels grups.

Els representants de l’executiu autonòmic han traslladat divendres que les principals línies pressupostàries estan tancades, però es donen dos dies de marge per a quadrar els números. La vicepresidenta i portaveu de l’executiu, Aitana Mas, ha apuntat que els comptes seguiran el camí del Pacte del Botànic, encara que no ha volgut detallar cap partida per “respecte” al conseller d’Hisenda, Arcadi España. La portaveu del Consell només ha expressat que seran uns comptes amb “altura de mires” per a donar resposta a la inflació.

Els comptes seran expansius, malgrat la reforma fiscal, que minvarà en 150 milions d’euros la recaptació del pròxim any, i malgrat que tampoc s’inclourà la partida reivindicativa de mil milions d’euros per a fer front a les conseqüències de la pandèmia. Fins on era capaç l’executiu autonòmic d’estirar la previsió d’ingressos per quadrar-la amb les despeses era una de les principals friccions –quasi una tradició– en les negociacions del Pacte del Botànic. Aquesta vegada, la segona amb una comissió que negocia primerament les prioritats polítiques, la despesa s’ha projectat després de la previsió d’ingressos, apunten fonts de la negociació.

Segons fonts del Consell, es preveu un augment de la recaptació a conseqüència de la inflació –que també implica un augment de costos– i les transferències de l’Estat i les inversions territorials previstes en els pressupostos generals contribueixen a tindre una previsió d’ingressos optimista. El pressupost serà lleugerament superior al de l’últim any, que va ser de 28.000 milions d’euros.

Tercer Botànic

La vicepresidenta ha destacat que l’aprovació dels “primers pressupostos del tercer Botànic” és “molt bona notícia per al conjunt dels valencians”, perquè “suposa que en els huit anys d’aquest Govern s’han aprovat huit pressupostos dins del termini i en la forma escaient”. “Aquest és el bagatge d’un govern en un exercici de rigor, estabilitat, cohesió i diàleg pel bé del benestar dels valencians”, ha asseverat.

La dirigent ha insistit en la idea d’estabilitat en el tercer ple de l’executiu d’aquesta setmana –dilluns es va aprovar la reforma fiscal i dimecres, el canvi en la cartera de Transició Ecològica– arran de la destitució de Mireia Mollà. Precisament, les negociacions pressupostàries van ser un dels arguments que es van esgrimir per a la seua marxa del Consell. Sobre aquest punt, Mas ha considerat que negociar els pressupostos “mai és fàcil” i ha posat l’accent en el fet que la situació econòmica actual obliga “encara més” perquè s’aprovaren “sense soroll, de manera tranquil·la, des del diàleg i el consens i sobretot amb altura de mires”. “Ha costat com tots els anys”, ha reconegut, “però ha suposat una més cohesió dins del Consell”.

En aquesta línia, Mas ha recordat que l’oposició “parla d’inestabilitat” des que la coalició d’esquerres va accedir al govern, el 2015, i apuntaven que “aquest govern seria un fracàs, un desgovern”. “Hui tornem a demostrar que el Botànic està més fort que mai i continua podent arribar a acords”, ha insistit.

És una cosa que Mas ha lligat amb la reforma fiscal que es va aprovar dilluns passat i “una molt bona setmana per al Botànic”. Un govern, ha defensat, que no pensa en eleccions sinó a alleujar les càrregues a les famílies des de la “màxima estabilitat”.

800 milions d’euros per l’atenció sanitària a ciutadans d’altres territoris

El ple del Consell ha autoritzat la Conselleria de Sanitat a reclamar al Govern el deute pendent per l’atenció sanitària a pacients d’altres comunitats autònomes, així com a estrangers.

Segons la Generalitat, l’import d’aquest deute ascendeix actualment a 803,2 milions d’euros i s’hauria d’haver percebut a través del Fons de Garantia Assistencial (FOGA), que es va crear el 2012 com a instrument per a compensar la despesa sanitària per l’atenció de desplaçats, i a través del Fons de Cohesió Sanitària per l’atenció a estrangers.