Tres magistrats conservadors protagonitzen la croada del TSJ contra el valencià
Una de les principals banderes del Consell del Botànic des que fa tres anys va ocupar la Generalitat Valenciana és, sens dubte, la defensa i el foment del valencià tant en l’àmbit educatiu com en el funcionarial. No obstant això, les polítiques del Consell de PSPV i Compromís es troben una vegada i una altra amb l’oposició del TSJ valencià, que va tombant una rere l’altra la immensa majoria de les iniciatives legislatives impulsades en aquest sentit. L’última de totes, fa a penes uns dies.
El TSJ ha mutilat de manera quasi sistemàtica els decrets de plurilingüisme, la norma estrela del departament que dirigeix el valencianista Vicent Marzà, o d’usos lingüístics en l’Administració valenciana.
Com avançava el setmanari El Temps aquesta mateixa setmana, tres magistrats de perfil conservador són els responsables de la major part d’aquestes resolucions. Es tracta de Miguel Ángel Olarte, Edilberto José Narbón i Manuel José Domingo Zaballos, a càrrec de la secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana des de fa aproximadament un any.
Narbón, igual que Olarte, membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, es va referir a la llengua en una entrevista concedida al diari ABC el 2005 en què, davant una pregunta sobre el català i el valencià en l’àmbit de la Universitat de València, va assegurar que la Universitat, “des del punt de vista científic, pot pensar que valencià i català són la mateixa llengua, però jurídicament, els estatuts de la Universitat haurien d’ajustar-se a l’Estatut valencià i parlar de llengua valenciana per evitar conflictes”.
A més, és considerat per molts el jutge que va avalar el model urbanístic depredador del PP valencià. Va donar el seu vot favorable a la construcció d’una macrourbanització a la serra d’Escalona (Alacant) i es va mostrar en contra de l’anul·lació del controvertit Pla Rabassa, impulsat pel polèmic constructor Enrique Ortiz a Alacant. De la mateixa manera, el 2004 va avalar la prolongació de l’avinguda Blasco Ibáñez a través del Cabanyal impulsada per Rita Barberá, que, posteriorment, el Ministeri de Cultura va considerar espoli de béns d’alt valor cultural.
Domingo Zaballos també està assenyalat pel seu vincle amb el PP, i més concretament amb la mateixa Barberá i qui va ser la seua mà dreta i regidor d’Urbanisme, Alfonso Grau. Domingo Zaballos, que va ser secretari de l’Ajuntament de València en els anys 90, una època en què es va aprovar el Reglament municipal sobre ús i normalització del valencià en el municipi de València (1996), un text amb un esperit similar al que ara s’ha anul·lat parcialment i que establia que els funcionaris tenien l’obligació de “saber el valencià” o que el personal municipal havia de procurar usar “preferentment” el valencià. El PP va deixar sense aplicació de manera immediata aquest document.
Última sentència
La setmana passada es feia pública una sentència que anul·la onze articles del decret que regula l’ús del valencià en l’Administració autonòmica i la part dispositiva de la qual, entre altres qüestions, obliga la Generalitat a dirigir-se també en castellà a Catalunya i les Balears encara que siguen del mateix “àmbit lingüístic”. La justificació esgrimida per a anul·lar aquests apartats és la discriminació del castellà pel fet de prevaldre l’altra llengua oficial (el valencià). L’alt tribunal veu contrari a dret que el valencià siga “llengua destacada” en l’Administració autonòmica.
