El pressupost de la Generalitat creix un 9,1% per a 2022 i supera els 17.000 milions d'euros en despesa social

El Consell ha aprovat els Pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2022, que arriben a una xifra global de 27.967,5 milions (2.340 milions més que en 2021), la qual cosa suposa un 9,1% d'increment respecte a l'exercici anterior. Els comptes es converteixen així en els més alts de la història de la Generalitat encara que el creixement és més moderat que en anteriors exercicis. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, destaca que els comptes que incorporen els fons de reconstrucció “són els pressupostos d'un Govern plural on el diàleg és el senyal d'identitat”, després d'una negociació tibant.

Aquests pressupostos públics seran a més els més socials, ja que per primera vegada superaran la barrera dels 17.000 milions d'euros (17.300,83) d'inversió en Sanitat, Educació, Igualtat, Habitatge i Ocupació. L'objectiu ha sigut mantindre els recursos d'inversió i de personal destinats a serveis públics essencials en nivells de despesa semblants als de 2020 i 2021, en els quals amb motiu de la pandèmia el Consell va reforçar notablement uns serveis públics que s'havien vist fortament afectats per les retallades de la crisi de 2008.

En concret, cada 24 hores el Consell destinarà en 2022 47,4 milions a despesa social, dels quals 21,47 milions s'inverteixen en Sanitat, 17,31 milions en Educació, 6 milions en Igualtat i Polítiques Inclusives, 979.711 en Habitatge i 1,60 en Ocupació fins a representar el 82,23% de la despesa no financera.

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha presentat al costat de la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, el projecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per a 2022, després de la seua aprovació en el Ple extraordinari del Consell. Prèviament, el conseller d'Hisenda i Model Econòmic ha entregat els comptes al president de les Corts, Enric Morera.

Es tracta d'uns comptes excepcionals que busquen consolidar-se com els pressupostos de la recuperació, amb un increment de les inversions (Capítols VI i VII) d'un 58,4%, fins a superar la barrera dels 3.121 milions d'euros. L'increment es produeix en part pels fons extraordinaris del Mecanisme de Recuperació de la UE que incorpora el pressupost i que estaran destinats a la reactivació de l'economia, a l'ocupació i a la transformació del model productiu cap a una economia més sostenible i digitalitzada.

En concret, les conegudes com a “conselleries productives” o d'inversió engloben en aquests comptes un total de 3.557,2 milions d'euros, un 21,5% més que en 2021, als quals cal sumar en el cas de la Conselleria d'Economia i Sectors Productius els recursos de Labora, que es veuran incrementats de manera directa per fons europeus.

Pressupost expansiu

En total, el pressupost s'incrementa en 2.340 milions d'euros, dels quals 1666,5 milions d'euros (71,22%) corresponen a despesa no financera. En concret, els recursos destinats als Capítols I a VII, és a dir aquelles partides que es destinen de manera efectiva als ciutadans i ciutadanes, s'incrementen un 8,8% i, encara que el creixement és més moderat que en anteriors exercicis, el Consell ha reorientat les seues prioritats per a mantindre la despesa social reforçada i destinar gran part dels nous ingressos a polítiques de desenvolupament regional, econòmiques i d'inversió.

En concret, la Comunitat Valenciana percebrà per a aquest exercici una suma global de 1.795,35 milions d'euros de fons europeus, dels quals 652,95 milions d'euros procediran de React-EU; 250,90 milions al Marc Financer Pluriennal (MFP) i, finalment, 891,5 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència que els diferents departaments i Labora tenen integrats en el nou servei 99 per a garantir la seua traçabilitat i control.

A més, els pressupostos inclouen els recursos procedents del Govern d'Espanya i que enguany s'eleven fins als 12.129,38 milions d'euros, 1.380 milions d'euros més que en els últims pressupostos de Montoro l'any 2018.

Aquests recursos procedeixen dels lliuraments a compte, que es xifren en 10.269,8 milions (un 5,5% més que en 2021), així com de la liquidació de l'any 2020 (595,4 milions), de la taxa de dèficit de referència (734.3 milions), de la mensualitat pendent de l'IVA de 2017 per valor de 230 milions, així com dels convenis singulars que el Govern d'Espanya ha inclòs en els PGE 2022 per al foment de polítiques d'infraestructures i mobilitat sostenible per valor de 300 milions.

A aquests ingressos se sumen les dues partides reivindicatives que la Generalitat ha inclòs en els comptes de 2022, com són la partida estructural en compensació per l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana per valor de 1.336 milions d'euros i el fons de transició cap a la nova normalitat, que el Consell havia exigit en reiterades ocasions per a mantindre la despesa social en nivells semblants als de pandèmia fins a consolidar definitivament la recuperació i que s'ha inclòs per valor de 1.000 milions d'euros.

Distribució per Conselleries

La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública torna a ser el departament amb major pressupost, amb 7.837,7 milions d'euros (141,7 milions més que en 2021) mantenint així el creixement experimentat durant la pandèmia per a reforçar la sanitat pública. De fet, el pressupost ha experimentat un creixement del 15,8% respecte a pre-pandèmia (1.072 milions) i del 42,7% respecte a l'últim pressupost de l'anterior govern (2.344 milions més).

L'objectiu prioritari d'aquest departament és reforçar la plantilla del sistema de salut públic valencià per a garantir una assistència sanitària de qualitat, així com reduir les llistes d'espera. Per a això, Sanitat incrementa el seu pressupost en personal amb l'objectiu de consolidar les places creades per a la pandèmia amb 88,68 milions d'euros addicionals fins als 3.473,1 milions d'euros.

I esment especial mereix el pressupost destinat a la millora de les infraestructures sanitàries i hospitalàries, que dupliquen el seu pressupost (115,31% més) fins als 435 milions d'euros amb l'objectiu de desenvolupar un total de 93 actuacions entre les quals destaquen l'ampliació del Clínic de València, l'Hospital General de Castelló o les reformes, ampliacions i millores als hospitals d'Orihuela, Elx, Torrevieja, Marina Baixa, Provincial de Castelló i de Vinaròs.

Finalment, Sanitat també reforça la salut mental amb fins a 116 milions d'euros, (un 19,33% més) dels quals 28,54 milions es destinaran a infraestructures per al Pla de Salut Mental i centres de mitjana i llarga estada, i eleva el pressupost d'investigació en ciències de la salut i malalties infeccioses fins als 28,5 milions (un 50% més).

Així mateix, la conselleria que més augmenta la seua dotació en valors relatius és la Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, que experimenta un creixement del 72,5%, fins als 357,6 milions d'euros amb l'objectiu de consolidar el dret a l'habitatge com un pilar bàsic de l'Estat del Benestar i garantir el seu accés a tots els ciutadans i ciutadanes, amb especial atenció als joves. Així, impulsa noves promocions d'habitatge protegit destinat a lloguer social amb més de 15 milions d'euros i 30 milions per a adquisició d'habitatge públic.

A més, la regeneració urbana per al foment de l'eficiència energètica ascendeix a 100 milions d'euros, als quals cal sumar 4,3 milions de la nova edició del Pla Renhata o 6,8 milions per al Pla Conviure per a la renovació i adequació d'espais públics en col·laboració amb les administracions locals.

Quant a la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, disposarà de 2.198,9 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment respecte als pressupostos de 2021 del 14,2%. L'atenció a la Dependència creix en 51,8 milions fins als 430,6 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 13,69% respecte al pressupost de 2021.

També augmenten els recursos per a incrementar el personal dedicat a l'atenció de les polítiques socials fins als 207 milions d'euros i creix un 2%, -arribant als 75,9 milions d'euros- la dotació per a cuidar als nostres majors. A més augmenta un 10,1% la quantia destinada a polítiques de protecció a la infància i l'adolescència, que comptaran amb 73,2 milions d'euros.

Cal destacar també l'aposta per reforçar la planificació i coordinació de les infraestructures de serveis socials, que comptarà amb una important injecció de fons europeus per a consolidar el Pla Convivint que ascendeix a 115,4 milions d'euros i s'augmenten les línies destinades a diversitat funcional o discapacitat en un 14,7%, fins a arribar als 59,9 milions d'euros.

El pressupost de Presidència augmenta un 0,5% i comptarà amb 226,4 milions d'euros principalment destinats a turisme, municipalisme i lluita contra el despoblament.

En Turisme, la dotació per a l'impuls d'aquesta política essencial del Consell creix fins als 103,96 milions d'euros. En concret, les polítiques actives de promoció turística obtenen 28 milions d'euros; el Bo Viatge està dotat amb 15 milions d'euros per a incentivar el turisme intern en la Comunitat Valenciana i la inversió per a la competitivitat turística comptarà amb 42,3 milions d'euros que es dedicaran entre altres a l'impuls del CdT d'Alcoi i Requena i per a la consolidació del fons de cooperació local per a municipis turístics.

En matèria d'Administració Local, es contempla destinar un total de 69,69 milions d'euros a ajuntaments i mancomunitats, i l'Agenda Valenciana Antidespoblament comptarà amb 8,4 milions d'euros que se centraran en acabar amb la bretxa territorial entre els valencians i les valencianes.

Pel que respecta a la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic, comptarà amb 567,83 milions d'euros, és a dir un 50,4% més que en els pressupostos de 2021.

Entre les principals mesures del pressupost d'aquesta conselleria destaquen les subvencions per a iniciatives empresarials que contribuïsquen a transformar el model econòmic valencià i que comptarà amb una dotació de 7,6 milions d'euros, i inclou una partida d'un milió d'euros per a l'inici del projecte Rico Pérez-Arena Alacant.

Igualment, es destinen 39 milions d'euros per a la rehabilitació, ampliació i descarbonització del parc immobiliari públic com per exemple l'edifici singular de Campanar, el Palau de Calatayud o l'edifici de Borrull a Castelló de la Plana, entre altres actuacions.

D'altra banda, es potencia la digitalització de l'administració valenciana, a través de la DGTIC, que compta amb 363,7 milions d'euros (88,3% més), dels quals 132,07 milions corresponen a fons europeus principalment per a Justícia, Educació i Serveis Socials, amb l'objectiu de desenvolupar els projectes del Pla GEN DIGITAL 25.

L'IVF per part seua, comptarà amb 257,9 milions d'euros per a estendre el suport financer a les empreses més afectades per la pandèmia i recolzar el creixement sostenible dels sector més innovadors i emprenedors, amb 9 milions d'euros per a la línia de finançament de grans cadenes hoteleres.

Igualment, es reforça l'Agència Tributària Valenciana (ATV) amb 1,9 milions més amb l'objectiu d'avançar en la lluita contra el frau fiscal arribant als 54,4 milions d'euros, i també es destinen 15 milions d'euros per a avançar en el desenvolupament de Parc Sagunt II.

La Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública disposarà d'un pressupost de 648,3 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 16,6% respecte a l'exercici anterior. En concret, respecte a l'execució del Pla d'Infraestructures Judicials, s'augmenta fins als 68,3 milions d'euros la inversió per a fer realitat la Ciutat de la Justícia d'Alacant, Llíria, Alzira, Ontinyent, Gandia, Torrent i la reforma del TSJCV.

L'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències comptarà amb 168 milions d'euros per a continuar dotant d'una resposta ràpida i eficaç a l'emergència i es crearan 3 centres logístics a Castelló de la Plana, Alacant i València.

Així mateix, es contempla destinar 2 milions d'euros per a la posada en marxa de l'Escola Valenciana de Funció Pública (EVAP); l'impuls d'una Justícia accessible i inclusiva a través de la supressió de barreres físiques i sensorials i el desenvolupament de projectes inclusius com a “lectura fàcil” i “facilitador”, així com 1,2 milions per al desenvolupament d'una Justícia de proximitat, a través de la modernització dels jutjats de pau i la creació d'oficines locals d'orientació jurídica (Justiprop) i de mediació (Mediaprop).

També es preveu una partida de 415.000 euros per a la creació de l'Oficina de la Segona Oportunitat, un nou servei en el qual analistes jurídics i econòmics assessoraran els autònoms i les pimes en situació d'insolvència per a la seua reincorporació a l'activitat econòmica.

La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport incrementa la seua dotació en un 7,6% fins als 5.202,7 milions d'euros. En concret, en infraestructures per a la millora dels centres i dels seus equipaments educatius es destinen un total de 425 milions d'euros, amb un increment de 17 milions i s'inclouen 61 milions per a la reposició dels bancs de llibres gratuïts dels centres educatius.

També, es contempla una dotació específica de 5 milions d'euros per a contractar 1.000 persones amb l'objectiu de reforçar la mediació i la dinamització culturals poble a poble. La partida destinada a la millora de les infraestructures esportives municipals se situa en 6,5 milions d'euros, amb un augment del 60%, destacant les ajudes perquè els ajuntaments milloren les seues instal·lacions esportives, especialment en les zones rurals.

Per part seua, la Conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball disposa d'un total de 571,4 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 5,2% respecte al pressupost de 2021.

Entre les seues principals línies d'actuació, destaquen els 528,5 milions d'euros per a Labora, que incrementa el seu pressupost un 20,73%; 64,99 milions d'euros per a l'ocupació jove, que s'emmarca dins del nou Pla AVALEM JOVES, que té com a objecte recuperar els principals indicadors del mercat juvenil als nivells prepandèmia, així com 43,7 milions per a dur a terme l'inici de la cinquena fase del Pla Estratègic de la Indústria Valenciana. (PEIV)

Igualment, s'intensifica la implantació massiva de les Comunitats Energètiques Locals (CEL) amb un increment del 67% del seu pressupost fins als 5 milions; es consoliden les ajudes per a modernitzar els Polígons Industrials amb 37,42 milions d'euros i s'augmenta un 620% les ajudes per a obres en establiments i pimes comercials fins als 9 milions.

A això cal afegir 14,4 milions d'euros per a ajudes per a les empreses valencianes en la seua Estratègia d'Internacionalització i 57 milions per a l'impuls dels Instituts Tecnològics.

La Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica també incrementa la seua partida pressupostària en un 20,8%, arribant als 571,2 milions d'euros. Així, augmenta en 2,5 milions d'euros la inversió per a la depuració i reutilització d'aigües, amb l'objectiu d'aprofitar al màxim el recurs de l'aigua i corregir les tensions hídriques, i es destina un milió d'euros per a desenvolupar el Projecte de Llei de Protecció i Benestar dels animals de companyia.

Respecte al Centre integral de control i lluita biològica contra les plagues i malalties, es destinen 14,5 milions d'euros per a fer de la Comunitat Valenciana, i concretament del centre de Caudete de las Fuentes, un referent europeu en desenvolupament d'alternatives sostenibles a les plagues.

Quant a la protecció de la renda de les persones agricultores per danys no coberts per l'assegurança agrària, s'inclou una nova línia de 3 milions d'euros per a ajudar a la rendibilitat de les explotacions agràries afectades per les plagues.

D'altra banda, la prevenció d'incendis i restauració forestal compta amb un pressupost de 45,6 milions d'euros, en el qual se sumisquen el Servei de Vigilància Preventiva i els treballs de restauració hidrològic-forestal per al pròxim exercici. Es tracta de dos programes que repercuteixen directament sobre la protecció i regeneració dels boscos.

La Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat disposa d'un pressupost de 591,2 milions d'euros, la qual cosa suposa un augment respecte a 2021 del 33,6%. En infraestructures i obra pública, destaca l'augment de la quantia dels 9 contractes de conservació de carreteres autonòmiques que augmenten un total de 54 milions d'euros.

Així mateix, l'Autoritat del Transport Metropolità (ATMV) disposarà d'uns recursos totals per al transport metropolità de 216 milions d'euros, mentre que FGV incrementa el seu pressupost més d'un 14% fins als 303 milions. En concret es destinen 15,6 milions a actuacions per a la millora de freqüències de Metrovalencia; 18 milions per a l'eliminació de passos a nivell en les Línies 1, 2 i 3; i 11,7 milions a la finalització de la Línia 9 del Tram d'Alacant. També, es dota amb 40,4 milions d'euros per a la millora de carrils de ciclo-vianants i la compra d'autobusos elèctrics.

A més, el pressupost de Ports augmenta fins als 10,8 milions d'euros per a inversions portuàries, la millora d'infraestructures i la integració port-ciutat.

La Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital disposa de 1.255,7 milions d'euros del pressupost, la qual cosa suposa un augment del 15%. Aquest departament prioritzarà el reforç de les beques per a l'alumnat dels ensenyaments universitaris i d'estudis superiors que arriben fins als 32,4 milions d'euros, amb el que es beneficiaran prop de 54.000 estudiants.

A més, es dotarà amb 28,3 milions d'euros diversos programes que tenen com a objectiu d'atraure, retindre i consolidar talent humà i l'excel·lència dels investigadors i investigadores valencianes entre els quals destaca el programa Gen-T (12 milions); Investigue (9,8 milions) o el Centre d’*Envelliment (2,5 milions).

Així mateix, es destinaran 4,8 milions d'euros per a l'Estratègia d'Especialització Intel·ligent de la Comunitat, amb la finalitat de desenvolupar projectes d'innovació entre els Instituts Tecnològics i les entitats privades o 2,1 milions al projecte Acadèmia 42 per a la formació de joves en les noves professions digitals que demanda actualment el mercat laboral.

Finalment, la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica compta amb un pressupost de 96,1 milions d'euros, amb un increment del 68,14% respecte a l'any anterior, i que reforça el seu compromís amb la Cooperació Internacional al Desenvolupament incrementant el seu pressupost fins als 67 milions d'euros, amb l'objectiu d'arribar al 0,25% en cooperació. També es dotarà amb 2,4 milions d'euros al nou programa d'implementació dels ODS i l'Agenda 2030.

El programa de Participació Ciutadana compta amb un pressupost de 4,1 milions d'euros dins del qual destaca el foment de l'associacionisme en les entitats locals, la posada en marxa del primer Pla de Retorn de valencians i valencianes en l'exterior o un pla formatiu per a empleats públics en Participació Ciutadana.

Així mateix, s'incrementa en 112.500 euros la línia dirigida a projectes de transparència i bon govern de les entitats locals, que té una dotació final de 7,93 milions d'euros. Finalment, el programa de Foment de l'Autogovern experimenta un creixement del 21,9% per a projectes com la celebració del 40 aniversari de l'Estatut d’Autonomia, mentre que en el programa de Qualitat Democràtica compta amb una partida per a l'exhumació i identificació de víctimes o la compra del camp d'Albatera, de prop d'un milió d'euros.

Classificació econòmica del Pressupost

El Capítol I dels Pressupostos de la Generalitat que recull les despeses de personal, ascendeix en 2022 a 7.607,3 milions (un 5,7% més). Cal destacar que el 88,6% de la despesa de personal es concentra en les àrees de Sanitat i Educació, amb un total de 6.688,2 milions d'euros. En concret, Sanitat concentra el 46%, Educació el 42,6%, Justícia el 3,8%, Igualtat el 2,8% i la resta d'àrees el 4,8%.

D'altra banda, les inversions directes i indirectes creixen un 58,4% fins a la xifra històrica de 3.121,4 milions. En concret, les inversions reals del Capítol VI experimenten el major creixement (88,8%), arribant als 1.437 milions, mentre que les transferències de capital augmenten un 39,2% i arriben als 1.684 milions.

Així mateix, es redueixen les despeses de funcionament un 2,9%, entre altres motius per la reversió del departament de Torrevieja al sistema públic, així com el servei de ressonàncies magnètiques.

Quant a despeses i passius financers, el pagament d'interessos es redueix un 20,5%. En concret, els interessos del deute baixen en 82,44 milions per la reducció de tipus i l'eficient gestió del deute desenvolupat pel Consell. Respecte als passius financers, augmenten un 9,4% a causa dels venciments de deute, que ascendeixen a 7.058 milions, fonamentalment procedents del FLA.

Pressupostos Participatius

Els comptes públics també incorporen els primers pressupostos participatius de la Generalitat per a 2022, que repartiran més de 101,7 milions d'euros entre 96 projectes triats i proposats per la ciutadania valenciana, atenent criteris de població, pobresa i despoblació. En concret, atés el caràcter pluriennal d'alguns projectes, els comptes de 2022 incorporen 70,6 milions d'euros, mentre que els 31,2 restants s'inclouran per al pròxim exercici.

Aquests pressupostos participatius, que s'han dissenyat com a projecte pilot, són pioners en el conjunt del territori espanyol i es destinen a projectes d'abast autonòmic (de la Comunitat Valenciana en el seu conjunt) o d'àrea comarcal (atenent criteris geogràfics, històrics i poblacionals). Amb la posada en marxa dels pressupostos participatius es dona compliment al recollit en l'Acord del Botànic i a l'acord de recuperació econòmica i social Alcem-ens.

Projecte de Llei de Mesures Fiscals

El Consell també ha aprovat el projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat per al pròxim exercici 2022, que recull un ampli ventall de mesures fiscals, socials i d'impuls econòmic que guiaran l'actuació del Consell durant l'any vinent, en el qual es prioritzarà la lluita contra la crisi provocada per la pandèmia i la consolidació de l'Estat del Benestar.

Així mateix, agilitarà els tràmits per a totes aquelles empreses i entitats de la Comunitat Valenciana que gestionen fons europeus del programa Next Generation, i la norma preveu mesures per a impulsar la recuperació econòmica del territori, dinamitzar el mercat de treball i generar activitat, amb deduccions fiscals per als qui contracten persones en l'àmbit de la llar, municipis en risc de despoblació i per a fomentar l'ús d'habitatges buits.