La primavera morada: Podem es dona un bany d’amor propi i reivindica la seua agenda feminista

Un instante de la intervención de Owen Jones en la fiesta de la primavera de Podemos en València / Dani Gago.

“Aquesta festa és una demostració de com creiem que cal fer política. Poques coses són més polítiques que una festa (...) que construir comunitat, companyonia”. Davant una mar de para-sols· blancs i morats, seguint el Pantone de la formació, Lilith Vestrynge, secretària d’Organització de Podem, resumia la jornada del cap de setmana als Jardins de Vivers de València.

Unes 3.000 persones han passat per la festa de la primavera de Podem, una exhibició de múscul ideològic que aspira a celebrar-se de manera anual i aborda els temes que la formació ha posat en agenda. Després de mesos sent estomacats en tots els fòrums, els morats es van donar un bany d’amor propi entre els seus, d’abraçades i palmades a l’esquena, en un acte d’autoafirmació política.

En Podem tenien ganes de festa. Tanta que, com feien broma l’endemà, es van deixar la gola en els concerts i van acabar amb les existències de cervesa. Sense una assistència massiva, van aconseguir cridar l’atenció prou en les xarrades, especialment en les que van abordar la relació entre temps i faena, la supervivència de la monarquia o la salut del bloc d’investidura. No obstant això, a penes hi hagué cap debat: les jornades van ser una successió de la posada en valor de les seues accions, del seu paper en l’Estat, amb temes que en la seua agenda tenen àmpliament treballats, en què ja han generat el seu perfil.

La sorpresa, per a alguns, va ser la jornada sobre el papa Francesc, impulsada pel dirigent en el Govern valencià Héctor Illueca. El vicepresident segon valencià i exdirector de la Inspecció de Treball és un estudiós devot de la figura del papa Francesc i va impulsar un fòrum en el festival per posar en valor que la seua doctrina impugna el sistema neoliberal. Per a sumar, van reflexionar els ponents, cal incorporar al projecte els que “comparteixen l’anhel de justícia”, siguen o no creients, en un tema poc habitual en els morats.

Concert de Los Chikos del Maíz en la festa de la primavera de Podem / Dani Gago.

La batalla cultural estava en totes les sessions, potser per això van tirar mà del seu star system per completar les cadires: els escriptors i pensadors Owen Jones, Elisabeth Duval o Miquel Ramos van acompanyar els seus càrrecs més rellevants en presentacions i en les actuacions de Samantha Hudson, Manel i Los Chikos del Maíz, tres estils musicals amb poc o res en comú, però que impulsen un canvi ideològic des dels escenaris. La de Ramos, acompanyat per la fotoperiodista Eva Máñez i Ricardo Romero ‘Nega’, vocalista de Los Chikos del Maíz, va ser una de les taules més emotives, amb diversos moments lacrimògens en el públic a l’hora de repassar la història de moviment i la militància des dels anys noranta.

Com en tot festival, hi hagué marxandatge a tones: bosses amb el lema ‘fck vox’, llibres, samarretes, més llibres, adhesius i mems amb bromes en clau interna, amb gestos a les xarxes en què Podem ha desplegat la seua acció política. El president actual del PP, Alberto Núñez Feijóo, omplia samarretes i gots a través de la fotografia que el vincula amb un narcotraficant, competint amb la simbologia republicana en atenció.

La biografia de Yolanda Díaz, un dels escassos esments a la dirigent en l’acte de Podem a València.

Malgrat reivindicar-se com un partit de suma i de majories, a penes hi hagué paraules per a les “altres forces germanes” que han possibilitat el bloc d’investidura –que sí que va tindre una taula de debat amb Bildu i ERC– o a les aliances autonòmiques i municipals que comparteixen. Durant el cap de setmana no hi hagué esments a les accions del Govern del Pacte de Botànic, en què gestionen la vicepresidència segona i conselleria d’Habitatge, tampoc a Yolanda Díaz i a les mesures que impulsa el seu ministeri, més enllà de la intervenció de Jaume Asens, ni hi hagué una presència notable dels seus companys d’executiu valencià; va assistir la vicepresidenta del Consell i líder de Compromís, Mónica Oltra, a una presentació, i la consellera de Transparència i líder d’Esquerra Unida, Rosa Pérez, al míting, totes dues amb un paper discret entre el públic. En un moment en què estan forjant-se aliances que resultaran determinants en les pròximes eleccions, fins i tot el silenci comunica.

L’agenda feminista

Malgrat la diversitat temàtica de les jornades, un tema va centrar el cap de setmana: l’agenda feminista. Els morats posen en valor les mesures que han impulsat en el Govern i que aquesta setmana els ha donat uns quants èxits. Els permisos per dolor menstrual, la llei de violència sexual o els avanços en la reforma de la llei de l’avortament són punts del programa que, malgrat les reticències del seu soci principal, han donat a l’organització dels cercles un protagonisme notable.

Les reformes en el Ministeri d’Igualtat, les polítiques feministes, són l’estendard que la formació exhibeix. Diverses taules van abordar el consentiment i el desig sexual, la justícia patriarcal, els drets sexuals i com legislar-los; el míting central va comptar amb la presència de dirigents llatinoamericanes, que denuncien que ser dona és un factor de risc, i un bany d’aplaudiments va abrigallar Irene Montero quan va reivindicar el que ja és un lema en les manifestacions: que la por de tornar sola a casa és una forma de poder. En acabar el seu discurs la secretària general, Ione Belarra, un home major en el públic comenta al seu company: “El món serà de les dones. Apunta això”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats