La primera legislatura del Pacte del Botànic va ser la de més control parlamentari al Consell en dues dècades

La primera legislatura del Pacte del Botànic, l’aliança de PSPV, Compromís i Unides Podem per a governar a la Comunitat Valenciana, va ser en la que més sessions de control i preguntes parlamentàries es va sotmetre un president autonòmic en els últims 20 anys. Ximo Puig va comparéixer entre el 2015 i el 2019 en sessions de control 56 vegades i va respondre a 224 preguntes de control. La suma correspon a les preguntes plantejades pels seus socis de govern, Compromís i Unides Podem, i als dos grups de l’oposició, PP i Ciutadans.

En la legislatura següent, marcada per la pandèmia, les compareixences de Puig en les sessions de control es van reduir en una desena. Van ser llavors 45 les vegades en què es va interpel·lar directament el cap del Consell, sense comptar els debats de política general o les compareixences monogràfiques per a informar del desenvolupament de la pandèmia de Covid-19 i les mesures adoptades. En totes dues legislatures, el president es va sotmetre a 101 sessions de control i va respondre a 449 preguntes.

El seu antecessor del PP, Alberto Fabra, que tenia majoria absoluta en les Corts Valencianes, es va sotmetre a 48 sessions de control en el període del 2011 al 2015, un ritme similar al de Francisco Camps, que es va sotmetre a 47 sessions de control des del 2007 al 2011 i a 45 en el període 2003-2007. Tenint en compte els mandats complets, Puig és el dirigent valencià que més ha comparegut en les sessions de control en les Corts Valencianes. Per preguntes parlamentàries, supera en un 64% Camps, que en va respondre a 273 i un 134% més que Alberto Fabra, 192.

Les dues del pacte d’esquerres van ser també les legislatures amb més grups polítics en les Corts Valencianes, cosa que, quasi per força, incrementa l’activitat; en el primer període hi eren presents el PP, el PSPV, Compromís, Unides Podem i Ciutadans i, a partir del 2019, Vox. Des de les eleccions passades, les formacions amb representació s’han reduït a quatre: el PP, el PSPV, Compromís i Vox.

En els primers mesos d’aquesta legislatura amb Carlos Mazón al capdavant, l’oposició ha denunciat l’opacitat de l’actual Consell, que ha reduït les compareixences, ha introduït el torn de preguntes del PP com a part de la sessió de control –ho qualifiquen de propaganda o autobombo– i ha retardat l’inici del període de sessions fins al 29 de gener.

En el primer trimestre d’activitat parlamentària ordinària, excloent la presa de possessió, Mazón ha comparegut en menys sessions de control que Puig. El socialista va comparéixer en sis ocasions entre octubre i gener, quan va finalitzar el període ordinari de sessions, cinc de les quals a preguntes de control; el popular ho ha fet en tres sessions de control i un ple monogràfic, llevat que el gener se celebre una sessió extraordinària, atés que no en consta cap intenció en el calendari. A més, Mazón va comparéixer en un ple monogràfic sobre l’amnistia, on va demanar a l’oposició que donara suport als pactes que els seus socis de Vox rebutgen, en matèria de finançament autonòmic, deute, infraestructures o qüestions socials.

La primera sessió de control de Puig es va fer en el ple del 15 d’octubre, 109 dies després de prometre el càrrec. En aquest ple es van aprovar dos decrets i una declaració institucional. La de Mazón, que va prendre possessió el 17 de juliol, va ser el 5 d’octubre, 78 dies després.

Dimarts passat, després de la reunió del grup socialista, el secretari general i el portaveu parlamentari van retraure al bipartit PP-Vox que “congelaren” l’activitat de les Corts Valencianes el gener, que no es reprendrà fins al dia 29, llevat que la Junta de Portaveus admeta alguna de les propostes per a una Diputació Permanent.