Ruth Merino: “No crec que Ximo Puig i Vicent Soler siguen tan reivindicatius com han de ser en la reforma del sistema de finançament”

Ruth Merino es va afiliar a Ciutadans el 2015, atreta per la proposta política d’un espai de centre liberal. Tècnica d’Hisenda en l’Administració pública, va entrar al parlament valencià el 2019 com a mà dreta de Toni Cantó, que la va nomenar portaveu adjunta, amb responsabilitats en la direcció del grup parlamentari. L’abrupta marxa de Cantó al Partit Popular va provocar una crisi en el grup parlamentari que es va resoldre amb la designació de Merino com a nova portaveu. De tarannà més moderat i dialogant que el seu antecessor, la diputada respon a les preguntes d’elDiario.es sobre el futur de la formació i els pactes en les Corts Valencianes.

Com ha anat aquest primer mes com a síndica?

Farà aquesta setmana un mes. Aterrant, però bastant acoblada.

Ha canviat molt la dinàmica?

Bastant. No en nombre d’hores, perquè passava molt de temps ací, però és una faena diferent. Abans tenia més visites, reunions amb col·lectius, molta faena de despatx, preparant iniciatives, cobrint Toni [Cantó] quan no estava i ara s’ha deixat més la faena de taula i és molt més àmplia, hi ha moltes atencions als mitjans, visites a empreses, a municipis per la Comunitat Valenciana.

Quines línies es planteja per a la direcció del grup parlamentari?

Va ser de les primeres coses que vaig pensar. De manera interna, hi ha alguns canvis, com la redistribució de comissions entre els diputats i la línia és treballar junts pel projecte. Ens refermem en la meta que tenim tots: fer una bona faena d’oposició i ser propositius i constructius. En l’aspecte més polític volem continuar estant en el centre liberal, tendint la mà a l’oposició, sent constructius i sent ferms davant dels nacionalismes i fent política útil, que és per al que Ciutadans està ací.

Després de la marxa d’alguns fundadors, dels llanterners del partit i d’uns quants canvis de línia ideològica, què és Ciutadans ara?

Ciutadans va nàixer per fer front al nacionalisme i en això continua estant al peu del canó, no hem deixat aquesta batalla. Va nàixer sent un partit que, com que estava en el centre, podia pactar amb esquerra i dreta i això ho continuem fent i es veu en els governs autonòmics i municipals. La política útil pensant en els ciutadans, en les famílies, en els autònoms, la que de veritat importa les persones amb independència que hi haja hagut eixides o entrades continua present. L’essència de Ciutadans continua sent la mateixa.

Els que se n’han anat critiquen que el partit ha canviat.

Nosaltres continuem en aquesta oposició ferma com quan vam començar. El partit continua estant en el centre, com ha estat sempre.

No volia arrancar preguntant-li pel seu antecessor, però com ha sigut la marxa de Toni Cantó?

El dia que va deixar l’escó ens va impactar. Però al cap de pocs dies, va vindre, es va acomiadar i vam assumir la seua marxa, més enllà de les seues raons. Hem passat pàgina. Aquest projecte continua i Ciutadans segueix en la seua tasca d’oposició, que és per al que els ciutadans ens van posar ací. Seguirem el que queda de legislatura amb més força encara.

Les eixides com la de Cantó per a anar-se al PP, el canvi d’ideari quan encara estava Albert Rivera –la renúncia a la socialdemocràcia–, la moció de censura a Múrcia i la resposta de part del partit, compartir governs amb el suport de Vox i en altres llocs amb el PSOE... poden haver marejat el votant o haver generat un cert descontentament?

És probable que la comunicació haja fallat en algun moment, a més ho ha reconegut la direcció del partit, concretament en el cas de Múrcia. Però cal explicar bé per què els governs en diferents llocs són amb un partit i amb un altre i la raó és perquè nosaltres no mirem amb qui pactem, més enllà que no crec que pactem res concret amb un partit independentista o secessionista, amb partits radicals, però pactem mesures, pressupostos, no pensant en les sigles, sinó en la mesura concreta. Ens fa falta saber comunicar-ho bé a la gent, però crec que és el que la gent vol, que acordem mesures concretes.

Tornant a les Corts Valencianes. Com a oposició, quina idea tenen per diferenciar-se del PP? O pactaran mesures en bloc per fer oposició?

No hem pensat si pactar mesures en bloc o no, no ens negarem a parlar amb el PP, com hem fet en altres ocasions. L’estratègia és centrar-nos en sanitat, en economia, proposant coses al Botànic, intentant participar per millorar les coses a la Comunitat Valenciana i també criticant el que considerem que fan malament. Estem tant per donar la mà i ser crítics amb el Govern com per fer oposició.

És un canvi de línia respecte del que va ser el síndic anterior, amb una oposició molt dura, tot i que a la tardor va intentar pactar els pressupostos. En el que resta de legislatura hi ha dos grans temes per als quals els partits del Pacte del *Botànic necessiten el seu suport: la reforma de la llei electoral i la reforma de la llei d’À Punt.

Bé, no és tant de canvi, fa uns mesos estàvem negociant els pressupostos. Tant de bo ens deixen tornar a plantejar mesures per a l’any vinent, com en qualsevol altra llei. Fa poc vam negociar la reforma de la Llei del Síndic de Greuges. Sobre À Punt, el nostre company Fernando Llopis està en això, ateses les aportacions dels experts, amb criteri i sentit comú. Sobre la llei electoral, el mateix: no ens hi negarem en redó, com farien partits extremistes, sinó que intentarem millorar qualsevol cosa.

Portaven en el seu programa la reforma de la llei electoral. Donaran suport a la proposta que ha plantejat el Pacte del Botànic?

El Botànic ha presentat una proposta idèntica a la que van presentar ja i la nostra postura era que, com que no acceptaven les nostres propostes, no la secundaríem. Veurem quan es negocien les esmenes si ens deixen millorar alguns aspectes.

Quins aspectes?

La proporcionalitat, que els vots valguen el mateix en qualsevol part. És insígnia de Ciutadans; pensem que el vot ha de valdre el mateix independentment d’on visca el ciutadà. També hi ha altres coses que es poden negociar, però és una cosa que haurem de veure quan es posen damunt la taula i la nostra diputada Mamen Peris s’assega a negociar-les.

Hi ha qui considera que vostés estan més disposats a votar la reforma per la baixada del llistó al 3% per entrar al parlament valencià.

No depén en exclusiva de la baixada del llistó electoral. Mai ens hem negat a baixar-lo, però volem que aquesta llei siga consistent i bona per als valencians i intentarem millorar-la. No estem pensant exclusivament en la baixada del llistó.

La proporcionalitat és una línia roja?

No sé dir-ho de manera tan radical. En totes les negociacions hi ha cessions a fer, cal veure com es planteja aquesta reforma. Si no accepten res, sí que podria ser una línia roja, però cal veure les negociacions.

Els preocupen les eleccions a Madrid?

Ens preocupa com qualsevol procés electoral. Algunes enquestes ens donen dades molt roïnes, altres ens donen dades més bones. Confiem que el nostre candidat és molt bo i confiem que la gent sàpia valorar la nostra faena en les conselleries i la necessitat que un partit de centre continue existint per no haver de dependre d’extrems a l’hora de governar. Els resultats no seran roïns.

Parlàvem de la negociació dels pressupostos, que en la votació es van quedar en un quasi –Ciutadans es va abstindre en els pressupostos i va rebutjar la llei de mesures fiscals–. Si vosté haguera sigut la portaveu en aquell moment, què hi hauria votat?

A la llei d’acompanyament ho tinc bastant clar; en els impostos sí que soc més radical. El Botànic no va voler acceptar la nostra reforma, que era molt més bona que la seua i, per tant, vam posar la línia roja; hauria votat el mateix. I en els pressupostos crec que l’abstenció va estar bé. Demanàvem moltes coses, les vam negociar, algunes es van admetre i ens van explicar per què. Crec que l’abstenció va ser una bona decisió.

Quina és la situació en el terreny orgànic? Tenen pensat un coordinador autonòmic?

No hi tenim novetats. Sabem que estan en això [des de la direcció i el comité autonòmic] i que van sonar uns quants noms. Es va parlar de María Muñoz i de Fernando Giner, i crec que qualsevol company pot fer una bona faena.

María Muñoz va defensar la setmana passada la seua posició en el Congrés sobre la reforma del sistema de finançament. Vosté, també com a tècnica d’Hisenda, com creu que hauria de desenvolupar-se la reforma? Què votarien si es traslladara la proposta de Compromís, que és la mateixa que la de la Generalitat Valenciana i l’informe d’experts?

Vam estar en contacte amb ella aquelles setmanes i l’esmena que va presentar era molt més completa i beneficiosa per als valencians. Al final Compromís va cedir davant el PSOE i Podem per tornar a prorrogar la posada en marxa del sistema, encara que fa molts mesos que es va donar un termini. Això és un puntelló cap avant i ningú es posa de veritat a portar aquesta reforma. No costaria tant, perquè hi ha informes d’experts a escala nacional i autonòmica, que demanem que s’atenguen els dos, per la singularitat de la Comunitat Valenciana. Al final va quedar en una proposta descafeïnada que dona un altre termini, no feia referència a l’informe d’anivellament ni a l’informe d’experts.

Vosté coneix les mancances de l’Administració en matèria de finançament. És sostenible el sistema actual? Confia que el Govern presente enguany la base del nou sistema?

Fa temps que no és sostenible. Tenim una mitjana de deute de 10.000 euros per habitant, és una barbaritat i fa molt temps que estem sobreendeutats i amb dèficits desbocats. No hi confie, perquè estan ja molts anys donant llargues, perquè els interessa més fer altres coses i no pensen en la situació dels valencians i dels serveis fonamentals, que es presten a costa de dèficit. Tampoc crec que el president Puig ni el conseller Vicent Soler siguen tan reivindicatius com han de ser.

Encara que no depén de vosté, Ciutadans donaria suport a la reforma que planteja la Comunitat Valenciana?

Tant de bo tinguen molt en compte la reforma que plantegen els experts valencians, però és una cosa que s’ha de veure amb totes les comunitats autònomes. El que cal aconseguir amb aquesta reforma és que tots els espanyols, independentment d’on visquen, tinguen el mateix accés als serveis públics fonamentals amb el finançament que calga per fer-ho. És un tema complex i no es pot negociar de manera bilateral. Hi ha comunitats molt perjudicades i cal buscar l’equilibri.