La sobirania energètica valenciana, a debat en les Corts

El macrodecret de mesures energètiques per a fer front la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna s’ha topat amb més esculls dels esperats. El decret, que després d’una àmplia discussió va haver de tornar a passar pel Consell per corregir algunes errades assenyalades per l’Advocacia de la Generalitat, no ha acabat de consensuar-se entre les formacions que componen l’Acord del Botànic. La mesura que va aprovar l’executiu autonòmic fa un mes s’enfronta en la sessió parlamentària de dimecres i dijous al debat i la validació; un punt en què el projecte pot ser aprovat amb la redacció actual, ja en vigor, o tramitat com a projecte de llei i sotmetre’s a les esmenes dels grups parlamentaris.

El decret pretén “eliminar traves burocràtiques i convertir l’Administració en acceleradora de la transició energètica”, un dels objectius alineats amb l’eix de lluita contra el canvi climàtic de l’Acord del Botànic. En l’exposició de motius, el text apunta que “els 315 projectes d’energies renovables que ara mateix estan en fase de tramitació (autonòmica i estatal) suposarien una potència instal·lada de prop de 10.000 Mw suplementaris, entre energia solar i eòlica. Aquesta potència permetria superar l’actual dependència energètica de l’exterior que pateix la Comunitat Valenciana”. El text que emana de l’executiu autonòmic pretén accelerar la tramitació de projectes de renovables, embossats en l’Administració per la falta de funcionaris per a poder tramitar-los, però s’ambiciona un objectiu més gran: “Tendir, en els pròxims cinc anys, cap a la sobirania energètica de la Comunitat Valenciana”.

La qüestió és que l’important i l’urgent no sempre caminen en el mateix sentit i que, a vegades, les accions urgents poden desviar les que resulten importants. L’emergència, que és un concepte que s’adapta malament al parlamentarisme, amaga qüestions que per als socis del Consell no són del tot acceptables i que contradiuen altres objectius. Compromís i Unides Podem consideren que el decret soluciona la part urgent de la crisi, resolent l’embós en la tramitació de llicències per a obtindre fonts energètiques més sostenibles, però reclamen un debat més ampli sobre com aconseguir reduir la dependència energètica de països tercers.

Els valencianistes advoquen per un marc legislatiu ampli estructural que permeta avançar cap a la sobirania energètica a llarg termini. Per fer-ho, van presentar una proposició no de llei al PSPV i Unides Podem amb què crear una agència pública d’energia que s’erigisca com a agent davant dels oligopolis de les empreses energètiques. En Unides Podem, que ha assumit les opcions més crítiques dels ecologistes davant les macroplantes fotovoltaiques, insisteixen en tres punts: autonomia municipal, protecció del territori, preferència en els projectes i la creació de l’Agència Valenciana d’Energia. Els socis del PSPV recelen de les intencions del decret i es pregunten si l’allau de llicències per a plantes fotovoltaiques pot ser equivalent al boom de la rajola i està despertant l’interés d’especuladors. Davant d’això, demanen garanties als seus socis que els municipis podran tindre un cert control sobre les decisions en els seus territoris.

En la branca socialista de l’Acord del Botànic creuen que el decret ja va passar per la fase de negociació pertinent i defensen el text amb la seua redacció final. No obstant això, la nova síndica del PSPV, Ana Barceló, contínua negociant amb la resta dels grups per portar al ple una proposta que acontente totes les parts. Els grups parlamentaris apuraran el marge fins dijous per a pactar el model energètic dels pròxims cinc anys.