Vox insisteix des de la Generalitat en la faula que l’esquerra va maltractar la tauromàquia durant els anys del Botànic

Ja ho va dir el vicepresident valencià i conseller de Cultura de Vox, l’extorero Vicente Barrera, en les seues primeres paraules com a segon màxim responsable de la Generalitat, el “món del bou” havia sigut “perseguit” i “maltractat” per l’Administració durant les dues legislatures del Botànic, amb l’esquerra al capdavant del Govern valencià, un discurs que ha reiterat fa poc la consellera de Justícia, també de Vox, Elisa Núñez, quan va sentenciar que el Consell està “en contra de sectarismes i prohibicions per motius ideològics”.

Aquest discurs victimista respecte al món dels bous contrasta amb les xifres, que demostren que, llevat de comptades excepcions en alguns ajuntaments, en què sí que es van eliminar de les seues programacions festives determinats actes taurins, el món del bou, principalment en el cas dels bous al carrer, ha gaudit d’una salut excel·lent amb l’esquerra governant en les principals institucions valencianes –Generalitat Valenciana, diputacions de València i Castelló i nombrosos ajuntaments.

Núñez es va reunir la setmana passada amb els presidents de la Federació de Bous al Carrer, Germán Zaragoza, i l’Associació en Defensa de les Tradicions de Bous al Carrer, Julio Franch, i els va traslladar el “suport total” de la Conselleria a la “lliure celebració” de festejos taurins en els municipis que ho sol·liciten i en totes les modalitats: “Els bous al carrer són part essencial del patrimoni cultural valencià i de tot Espanya”. “La cultura popular emana del poble, no la decideixen els polítics”, va sentenciar la consellera.

Aquestes declaracions contrasten amb les dades, ja que al llarg de tot el territori valencià se celebren cada any al voltant de 8.700 festejos taurins en gairebé 300 municipis, unes xifres lleugerament superiors a les d’abans de la pandèmia: la província de Castelló acull més de la meitat d’aquesta mena d’actes i la major part tenen lloc el mes d’agost. Quant a les modalitats, les més esteses són les vaquetes, el bou de corro i el bou embolat. També se celebren correbous, bous braus, bou amb corda, bous a la mar, i espectacles amb retalladors i correbous amb cavalls.

Les xifres del 2022 van ser sensiblement superiors a les que es registraven amb el Partit Popular al capdavant de la Generalitat –el màxim es va produir el 2015 amb 8.242–, i lleugerament per davall dels 9.512 que es van fer el 2017. Aquest any, el passat, es va registrar un macabre rècord: 2022 va ser l’any amb més víctimes mortals causades pels bous al carrer des que es tenen estadístiques, nou –des del 2005 han mort en aquesta mena de festejos 55 persones en la Comunitat Valenciana–, mentre que 984 ‘espectadors’ van resultar ferits de diversa consideració l’exercici passat.

Reclamar “prudència” als aficionats

La titular de Justícia i Interior reconeixia que és “fonamental” la col·laboració amb les penyes i les organitzacions taurines per a millorar la seguretat en els festejos, al mateix temps que reclamava “prudència” als aficionats que participen en una festa en què “es participa lliurement, però que implica un risc”. També cridava l’atenció al fet que cal “vetlar per la imatge adequada” dels festejos taurins: “La seguretat és imprescindible, però també el comportament cívic dels participants i el respecte a l’animal”, i es referia a la “importància social” dels bous al carrer, que “generen ocupació i un impacte econòmic important en el món rural”.

Quant a la normativa en matèria de seguretat, Núñez ha assegurat que el seu departament, competent en matèria d’espectacles públics, vetla pel compliment de la normativa exigida per a autoritzar aquests festejos, amb el mateix rigor que quan s’autoritza un concert, una prova esportiva o una activitat extraordinària festiva.

Promoció dels bous entre xiquets i joves

La Diputació de Castelló, en mans del Partit Popular amb Marta Barrachina com a presidenta, ha decidit donar un “impuls” a l’escola taurina que depén de la institució amb un “programa complet” d’activitats en diferents municipis de la província amb l’objectiu que “xiquets i joves coneguen de prop el món del bou”, tal com explicava el diputat provincial David Vicente (PP).

Mentrestant, l’Hospital de Castelló ha elaborat, coincidint amb l’apogeu de la temporada de bous al carrer a la Comunitat Valenciana, una guia clínica i un protocol especialitzat en l’atenció a ferides per banya de bou davant les característiques particulars d’aquesta mena de lesions. El 2022, aquest centre hospitalari va atendre 19 persones amb aquesta mena de ferides, una xifra que s’eleva fins a 570 si prenem com a referència el període entre el 1978 i el 2019. Es tracta, en concret, de lesions vasculars o osteolligamentoses, així com per forts traumatismes que afecten, principalment, homes entre 30 i 40 anys.