Un port de la costa castellonenca es converteix en la rereguarda dels vaixells que rescaten migrants a la Mediterrània

A la fi del segle XIX, el pròsper negoci de l’exportació de taronja va propiciar que Borriana, una ciutat de la costa castellonenca, construïra un petit embarcador. El 1903 la localitat va aconseguir la concessió d’un port comercial. Més d’un segle després, s’ha convertit en una autèntica rereguarda terrestre per als vaixells de les ONG que es dediquen al rescat de migrants nàufrags en les aigües de la Mediterrània, generalment de la ruta entre Líbia i Itàlia. 

Estratègicament situat, Borriana ja és una referència per a centenars d’activistes europeus que s’embarquen en les missions humanitàries de rescat gràcies a la tasca de L’Aurora Grup de Suport, que ha aconseguit coordinar des d’activitats logístiques per als vaixells fins a l’hostalatge dels rescatadors després de les seues missions en alta mar. “És un port còmode per a ells, Borriana és un poble menut i hi ha factors que sumen, com el boca-orella amb les ONG”, explica a elDiario.es Vicent Aleixandre, portaveu del grup de suport. 

Nascuda fa tres anys, l’entitat ha allotjat més de 200 persones. Des de la primavera del 2018, acudeixen al port de Borriana l’espanyola Open Arms, les alemanyes Sea-Watch e.V, amb dos vaixells, i Sea Eye e.V, amb dos navilis més i Louise Michel, la tripulació de les quals està composta majoritàriament per dones i que opera amb bandera alemanya. La situació estratègica del port de Borriana, les condicions del varador, el clima, la comunicació entre les ONG i el suport de les voluntàries locals, entre altres factors, han convertit l’enclavament en el preferit per a fer la posada a punt de les embarcacions i poder continuar així amb les seues missions.

Una de les claus de la rereguarda a Borriana consisteix a reforçar les reparacions i les certificacions tècniques de les embarcacions per evitar traves per part de les autoritats italianes quan els vaixells rescaten migrants i sol·liciten un port segur. “Buscaran al detall màxim perquè hagen de modificar coses amb la finalitat de mantindre’ls en terra el màxim temps possible”, denuncia Aleixandre. 

El col·lectiu, que compta amb voluntaris provinents dels més diversos moviments socials de la zona, també s’encarrega del proveïment de queviures i estris per a les tripulacions i els voluntaris mentre treballen en la posada a punt de les embarcacions, així com de completar els inventaris de tota mena de materials: aliments, medecines i articles de primera necessitat, imprescindibles per a desenvolupar les missions de rescat.

Amb la finalitat de reforçar l’economia de proximitat, el grup de suport local ha creat una base de dades de botigues, autònoms i empreses que poden prestar serveis tècnics, d’alimentació, hostaleria, combustibles, pintura i tota mena de subministraments, a més del lloguer de vehicles, per facilitar la tasca dels rescatadors en terra.

Les missions de rescat en alta mar són tràgiques i gens fàcils, tant per les condicions meteorològiques com, de manera més habitual, pels impediments de les autoritats italianes. Els activistes que arriben al port de Borriana “conten coses duríssimes”, assegura el portaveu del grup de suport. “M’han convidat a anar a una de les missions, però no m’hi atrevisc; soc escalador i piragüista, però no em veig preparat psicològicament per trobar-me 15 persones mortes en la mar o deixar una embarcació perquè les autoritats italianes no permeten rescatar-la”, diu Aleixandre.

L’assolellada i tranquil·la Mediterrània amaga en el fons marí “un dels cementeris més grans del món”, recorda l’activista. “Europa arma les policies de les zones d’eixida i no fa la seua funció, a les ONG els agradaria deixar d’eixir a rescatar, perquè és una funció que han de fer els governs”, afig.

En terra, l’entitat també mitjança amb les institucions (han presentat projectes a la Generalitat Valenciana, de la qual depén el port de Borriana, per a aconseguir zones d’emmagatzematge permanents) i està creant una Aula Didàctica de Migracions Forçades per desenvolupar activitats i programes de conscienciació, especialment dirigits als més joves. 

L’últim vaixell de rescat a salpar des de Borriana ha sigut SEA-EYE 4, de l’organització alemanya Sea-Eye e.V., després de finalitzar els últims preparatius en la costa castellonenca. Es tracta d’una embarcació de 55 metres de longitud que servia anteriorment com a vaixell d’aprovisionament. Les profundes transformacions fetes l’han convertit en un navili amb condicions òptimes per a fer les tasques d’un vaixell de rescat. Un vaixell ampli amb equip tècnic modern i que compta amb una gran infermeria en l’interior. A més, per fer els rescats, el SEA-EYE 4 disposa de dues llanxes ràpides per acostar-se a les persones en perill, distribuir jupetins salvavides i així poder evacuar-les.

Quan torne de la seua missió, a Borriana tindran una rereguarda terrestre que ja s’ha consolidat com un dels llocs més importants dels rescatadors.