Quan Benidorm va ser la plataforma a la fama de la música espanyola

Primera edición del Festival de la Canción La Voz de Madrid en 1959, que pasaría a ser el Festival de la Canción de Benidorm / Archivo RTVE

El 1958, amb Espanya en plena dictadura i en les albors del desenvolupisme, la vila llavors de Benidorm estudiava com impulsar el seu potencial turístic. Amb les primeres famílies alemanyes d’estiuejants i l’augment de la popularitat del país a Europa, que portava a triplicar la població del municipi cada agost, les elits locals buscaven consolidar aquest fenomen que es traduïa en ingressos econòmics. Les cròniques atribueixen a una xarrada de bar la idea de posar en marxa un festival musical com el que Itàlia havia organitzat a San Remo. En la tertúlia del quiosc Tío Quico estaven trobaven el secretari general de Premsa i Ràdio del Moviment, Juan Carlos Villacorta, i l’alcalde de Benidorm llavors, Pedro Zaragoza, que van valorar impulsar un certamen de música nacional.

Un any després l’ocurrència es va transformar en el “I Festival de la Canción La Voz de Madrid”, malgrat que es feia a la Costa Blanca, adoptant el nom de la principal emissora de ràdio nacional. La primera edició del que passaria a dir-se Festival Español de la Canción o Festival de Benidorm es va celebrar els dies 9, 10 i 11 de juliol de 1959 al Manila Park municipal, organitzat per la Red de Emisoras del Movimiento (REM) i per l’Ajuntament de Benidorm.

La primera edició va atorgar la victòria a la cantant xilena Monna Bell, que va interpretar Un telegrama, una versió que, gràcies al protagonisme que la ràdio espanyola va donar al festival, es va popularitzar ràpidament. Les cadenes de ràdio del Movimiento van viralitzar les interpretacions musicals i van generar un interés notable en la resta del país. L’esdeveniment va cridar tant l’atenció que entre el públic, segons la crònica del diari ABC, estava el príncep llavors Joan Carles de Borbó i prompte altres ciutats espanyoles van voler competir per acollir el certamen.

El festival va tindre el màxim apogeu en els anys seixanta i setanta i, encara que mai va operar com a preselecció per a Eurovisió, va llançar a la fama nombrosos artistes que van competir en el certamen europeu. El 1962 la Costa Blanca va descobrir la veu de Raphael, que amb 19 anys va guanyar el certamen amb la seua versió de Llevan i quatre anys després va quedar en setena posició en el concurs europeu; el 1969 ho va fer Julio Iglesias, popularitzant La vida sigue igual en el mateix escenari, un any abans de quedar quart en el certamen celebrat a Amsterdam i encadenar festivals de música. El 1961 es va alçar amb la Sireneta d’Or el xilé José Francis amb la cançó Enamorada, i van competir Maribel Llaudes (Karina) i el Duo Dinámico amb Quisiera ser, que va quedar en segona posició. Els semifinalistes compondrien després el La, la, la amb què Massiel va guanyar a Londres Eurovisió el 1968.

El guanyador del certamen rebia una Sireneta d’Or com a trofeu i un premi en metàl·lic de 100.000 pessetes. Els cantants que quedaven en segon i tercer lloc s’emportaven la Sireneta de Plata i la de Bronze i una quantitat de 50.000 i 25.000 pessetes, respectivament, fins que el canvi a la moneda europea va deixar el premi en 35.000 euros. Pels escenaris de Benidorm van passar artistes internacionals com Raffaela Carrà, convidada per al final de festa el 1976 juntament amb Rocío Jurado, un aterratge viscut com un esdeveniment en la premsa local, que va dedicar unes quantes portades a la cantant i el seu seguici.

La cita es va celebrar durant més de quatre dècades, amb 39 edicions, fins al cessament el 2006. Les administracions valencianes han intentat diverses vegades ressuscitar el festival pel seu atractiu turístic. El 1991, un acabat d’elegir alcalde Eduardo Zaplana intentava rellançar el certamen amb l’objectiu que “el nou Festival de la Cançó es convertisca en el primer festival del món de música lleugera” i “retornar-li l’èxit i esplendor que abans, en les seues primeres edicions, va tindre”. El 2012, el socialista Agustín Navarro iniciava les negociacions perquè una mercantil utilitzara la marca “Festival de la Cançó de Benidorm amb l’única finalitat de negociar i gestionar la celebració d’una sèrie d’espectacles televisius”, segons va recollir El País.

Des del cessament definitiu de l’emissió, la Corporació de Radiotelevisió Espanyola busca un format per a seleccionar els representants en el certamen musical europeu i Benidorm ha tractat de mantindre la memòria del festival amb activitats culturals i exposicions. La celebració aquest cap de setmana del Benidorm Fest, amerada de nostàlgia i de picades d’ullet a l’antic certamen, més centrada en la difusió televisiva i en l’impacte en les xarxes socials, determinarà si és possible rescatar-lo. 

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats