Quan la lluita ciutadana venç l’especulació: arranca el concurs del jardí de Jesuïtes de València en què es va projectar un hotel

“Un jardí singular inspirat en el paisatge agrícola valencià i una superilla verda que articularà el Jardí Botànic en continuïtat amb el Jardí de les Hespèrides, la gran via de Ferran el Catòlic, els carrers per a vianants adjacents, l’espai del col·legi de Sant Josep, el passeig de la Petxina i el Jardí del Túria”. Així va explicar dijous l’alcalde de València, Joan Ribó, l’àmbit d’actuació del projecte del jardí de Jesuïtes durant la presentació del concurs d’idees de què n’eixirà el disseny.

La nova zona verda es va batejar fa poc amb el nom de la historiadora de l’art, activista veïnal i filla predilecta de la ciutat Trini Simó, en homenatge a una de les integrants de la plataforma Salvem el Botànic amb la idea de preservar en la memòria la lluita veïnal que va permetre frenar la construcció d’un enorme hotel al costat del Jardí Botànic, i construir en compte d’això el jardí esmentat en una parcel·la amb una superfície de 7.215 metres quadrats.

Va ser el 17 de juny de 1995 que Salvem el Botànic convocava una abraçada cívica per unir simbòlicament l’illa de Jesuïtes i el Jardí Botànic en què es va projectar l’hotel, hui previst, gràcies a la plataforma veïnal i després d’anys de negociacions, al costat del vell Mestalla.

Unes mil cinc-centes persones van participar en aquell acte que va ser l’inici d’una sèrie de mobilitzacions que es van succeir al llarg de tretze anys per fer front a la pressió immobiliària.

Vint-i-sis anys després, la ciutadania podrà conéixer el disseny definitiu d’una nova zona verda per a ús i gaudi de tots els veïns i veïnes en un emplaçament que havia de quedar restringit a un ús turístic.

Un fet que Ribó va posar en valor durant la presentació del concurs d’idees: “La societat valenciana ha tingut sempre la voluntat de lluitar per tindre una ciutat saludable, sostenible, verda. Salvem el Botànic va nàixer el 1995, ja fa 26 anys, i amb aquest concurs de projectes volem satisfer aquesta reivindicació tan llarga i complicada. Hui fem un pas històric per a fer del solar de Jesuïtes el nou Jardí de Trini Simó”, ha indicat l’alcalde, que ha recordat que portarà el nom de “la històrica activista veïnal –membre de la plataforma Salvem el Botànic– com a referent dels moviments ciutadans que tant han lluitat durant dècades per fer de València una ciutat més habitable”.

L’alcalde va assenyalar: “Complim el nostre compromís de fer cada dia una ciutat més verda i sostenible. I al mateix temps donem resposta a les reivindicacions ciutadanes, amb un projecte innovador, arrelat en el nostre medi ambient i basat en el disseny”.

Característiques del concurs

El concurs que servirà per a dissenyar la nova infraestructura verda naix després del conveni signat entre l’Ajuntament i la Universitat de València, en què es recullen les condicions per a l’obra d’enjardinament. Així doncs, s’ha de donar una solució integral al solar, de propietat municipal, de manera que complemente la col·lecció del Jardí Botànic de la Universitat i el Jardí de les Hespèrides.

El conjunt serà un jardí singular que tindrà com a motiu principal el cultiu valencià i l’agricultura urbana i que no se cedirà a tercers. Serà propietat de l’Ajuntament, que s’encarregarà tant de la construcció com del manteniment posterior. Per part seua, la Universitat de València col·laborarà amb el consistori en la redacció del projecte i la posterior dinamització didàctica i cultural de l’espai.

La nova zona verda, visitable i oberta al públic, serà un espai formatiu sobre l’horta, la seua història i biodiversitat, l’alimentació de proximitat i la sostenibilitat, la base científica de la qual serà aportada per la Universitat de València, que també s’ocuparà de l’aprofitament didàctic i educatiu posterior i del manteniment a llarg termini del contingut científic.

El vicealcalde i regidor d’Ecologia Urbana, Sergi Campillo, va detallar altres criteris que hauran de tindre en compte els equips que es presenten al concurs: el compliment del pla especial de protecció de l’entorn del Botànic; la justificació del tancament o no de la parcel·la, parcialment o íntegrament; la vinculació amb els espais públics i arquitectures circumdants de l’illa del Botànic; el plantejament de la gestió i el manteniment dels espais de formació, esbarjo, contemplació o faena, i el manteniment de la memòria històrica i cívica, ja que es pretén “posar en valor la lluita veïnal i civil per a aconseguir aquest jardí”.

A més, la proposta ha d’estar alineada amb el Pla Verd i de la Biodiversitat de València, que té com a objectiu “la creació d’espais verds estructurals per a contribuir a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i la formació d’una estructura verda resilient, plena de valors culturals i ambientals”.

És la primera vegada que l’Ajuntament fa ús d’aquest model de concurs, en una fase, amb jurat i finançat al 100% amb fons propis, que es va consensuar amb el Col·legi d’Arquitectes.

Segons Campillo, té com a avantatges que garanteix propostes anònimes, un jurat multidisciplinari, no s’avaluen criteris merament numèrics i potencia la participació. El jurat d’experts seleccionarà les tres millors propostes, amb una dotació econòmica de 10.000 euros, el primer premi; 5.000, el segon, i 3.000, el tercer.

A l’equip guanyador del primer premi se li adjudicarà també la redacció del projecte bàsic i d’execució, la direcció facultativa de les obres, així com el projecte i la memòria d’intervenció arqueològica, per un import màxim de 187.157 euros.

Està previst que els plecs del concurs es publiquen en les pròximes setmanes i que l’equip redactor estiga seleccionat cap a la tardor. Aquest disposa d’un termini de sis mesos per a redactar el projecte. Després s’haurà de licitar l’execució de l’obra per un import màxim estimat de 2.372.049,51 euros (IVA inclòs).

Quant al jurat d’experts, el presidirà l’alcalde o la persona en qui delegue. En seran vocals: un representant de l’Ajuntament de la comissió tècnica sorgida arran del conveni entre el consistori i la Universitat de València, un representant de la Universitat d’aquesta comissió tècnica, un arquitecte o arquitecta de l’equip redactor del Pla Especial del Botànic, una persona responsable de l’exposició “Botànic-Jesuïtes. Un paisatge compartit”, una persona representant de l’entitat Hort Urbà Botànic-Jesuïtes (continuadora de la plataforma Salvem el Botànic), el gerent del Consell de l’Horta i el cap del servei municipal de Projectes Urbans. Actuarà com a secretari el cap del servei municipal de Jardineria Sostenible.