“Queden molts dinosaures en llocs directius”: radiografia del sostre de vidre en el periodisme valencià

Concentración contra los despidos en medios de comunicación de la Unió de Periodistes valencians.

Malgrat que les dones són majoria en les titulacions de Periodisme i Comunicació Audiovisual només el 20 de les redaccions valencianes estan dirigits per dones. La bretxa es fa més gran a mesura que es puja en l’escala jeràrquica: menys caps de secció, menys subdirectores, menys directores. Els espais en què està el poder, en què es prenen decisions, en què es discrimina què és noticiable i què no, són espais masculins i masculinitzats.

La periodista Ana Ioanas radiografia la professió en la Comunitat Valenciana en un estudi sobre el sostre de vidre, un projecte de la Unió de Periodistes Valencians que forma part de les seues beques d’investigació. L’autora hi entrevista un centenar de dones professionals dels mitjans de comunicació en diferents àmbits, incloent-hi gabinets de comunicació. Les periodistes entrevistades destaquen les actituds paternalistes i l’estructura patriarcal dels mitjans de comunicació, amb dificultats per a ascendir i per a conciliar la vida professional amb la personal. La maternitat, reconeixen la meitat, ha suposat un fre a la seua carrera.

“Queden molts dinosaures en els llocs directius, però, a mesura que es van jubilat, les dones van accedint a aquests llocs”, expressa una periodista, mentre que una altra destaca que les dones en llocs directius han de fer autocrítica constant per millorar els enfocaments periodístics.

Les professionals destaquen que les seues propostes solen anar a un segon pla i se senten menyspreades, encara que un 36% reconeixen que tenen tasques de responsabilitat: “És més que infravaloració, és invisibilització”, denuncia una periodista. El 65% consideren que hi ha una assignació equitativa de responsabilitats, però el 88% que no n’hi ha en llocs de responsabilitat. De les enquestades, només un 40% tenen contracte indefinit i el salari de la majoria està entre 1.000 i 2.000 euros mensuals.

Una altra de les dades destacades és que la majoria de les dones enquestades treballen en À Punt Mèdia o en Televisió Espanyola, les dues cadenes públiques amb presència a la Comunitat Valenciana. Per a Ioanas, en les corporacions públiques, “els llocs de responsabilitat estan distribuïts de manera més igualitària que en les empreses privades”.

Preocupa a més la mobilitat vertical en l’empresa, tant en la percepció com en la real. “Quant a les dades de l’enquesta, es detecta una baixa probabilitat de mobilitat vertical per a les dones dins d’aquestes empreses i una falta d’expectatives de promoció generalitzada. Només el 8,5% de les periodistes pensen que tenen possibilitats d’ascendir en la seua empresa i set de cada deu professionals no han tingut l’oportunitat d’aconseguir un ascens en l’empresa en què treballa. Només el 10,8% de les enquestades són responsables de grups de més de 10 professionals i les que no tenen personal a càrrec seu representen el 70% del total”, indica Ioanas.

Tant l’autora d’informe com la representant de la Unió de Periodistes, Violeta Tena, coincideixen en la importància de tindre una mirada diversa en els mitjans. “Els mitjans de comunicació som creadors d’opinió pública. Moltes vegades les rutines periodístiques i les presses provoquen que alimentem una visió masculinitzada de la realitat. Cal aportar a les persones professionals del periodisme eines per a avançar cap a un periodisme amb perspectiva de gènere”, assenyalava Tena

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats