Un representant de la Generalitat porta al jutjat la polèmica ampliació del port de València

Nou escull judicial per a la controvertida ampliació del Port de València. El secretari autonòmic i conseller de la pròpia Autoritat Portuària de València (APV) Iván Castañón, de Compromís, l'únic que va votar en contra de l'aprovació del polèmic projecte al costat de l'alcalde de València, Joan Ribó, ha presentat un recurs davant la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) contra l'aprovació del projecte constructiu del moll nord el passat 2 de desembre.  La sala donarà ara trasllat a la APV perquè aporte l'expedient i posteriorment es formalitzarà la demanda.

Castañón ja va presentar un recurs de reposició davant l'APV, és a dir, per la via administrativa, que va ser desestimat amb l'argument que el denunciant mancava d'“interés legítim” per a la presentació del recurs (malgrat ser membre del consell d'administració), ja que el projecte no afectaria els seus drets o interessos, un requisit imprescindible segons l'argumentació jurídica aportada per l'APV.

Davant la desestimació del seu recurs, Castañón ha elevat ara un escrit a la Justícia i l'argumentació de la posterior demanda, segons ha confirmat a elDiario.es, serà molt similar a la de l'esmentat recurs de reposició que girava entorn de tres línies: la invalidesa de la declaració d'impacte ambiental (DIA) de 2007 per a donar cobertura al nou projecte, la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid, que considera que paralitza tota la tramitació administrativa, i l'informe de Costes que planteja 21 objeccions a les quals no s'ha donat resposta. Per tot això, considerava Castañón en el seu primer recurs que la votació i aprovació del projecte constructiu dels nous molls del passat 2 de desembre és nul·la de ple dret.

Sobre la invalidesa de la DIA, afirmava el document, d'una banda, que “els canvis substancials produïts entre el projecte informat mitjançant DIA i el vigent acord adoptat i recorregut, permeten concloure en la necessitat de comptar amb una DIA que valore el projecte actual”. Per tant, “l'autorització del projecte constructiu a l'empara d'una DIA que hauria perdut totalment la seua vigència i efectes (caducada), o més simplement, sense una nova DIA, determina la nul·litat administrativa de tal autorització, per omissió de tràmits essencials del procediment legalment establit”.

Pel que fa a l'informe de compatibilitat amb les estratègies marines emés per la Direcció General de Costes, recordava que “gran part d'aquestes mesures, necessàries amb antelació a l'execució del projecte, no es troben recollides en el projecte aprovat el 2 de desembre de 2022, per la qual cosa no es pot considerar adaptat a allò que estipula l'Informe del ministeri, i no es pot entendre en tal cas com a favorable, perquè aquest informe condiciona la resolució favorable al compliment de totes aquestes condicions exposades”.

Sobre la resolució del TSJ de Madrid, destacava que es va dictar el 5 de desembre i que, malgrat tot, l'APV no va cessar en la seua actuació i no va frenar “la publicació el dia 9 de desembre” de l'aprovació del projecte “ni amb caràcter posterior” va convocar al Consell “amb la finalitat de prendre coneixement de la interlocutòria i les seues conseqüències lògiques de paralització de les actuacions, fet pel qual pot haver-se incorregut per tant en prevaricació per omissió en no paralitzar com indica la resolució les actuacions d'un procediment en curs, amb la conseqüència de no evitar aqueixos danys irreparables”.

L'aprovació del projecte està pendent de ser confirmada pel Consell de Ministres. Encara que es va valorar la seua validació en l'últim celebrat el mes de gener passat, l'oposició d'Unides Podem i els dubtes legals existents en van paralitzar l'aprovació, i així segueix de moment.