“Si no es reverteix l’abandó rural en el territori valencià, estem abocats a patir incendis de cinquena o sisena generació”

Els incendis forestals han format part de la idiosincràsia pròpia i dels efectes del clima en l’arc mediterrani al llarg de generacions. No obstant això, durant els últims anys, la combinació de diversos factors, entre els quals hi ha el canvi climàtic, està transformant les campanyes d’incendis i tornant-les més contínues i intenses. La imatge global presenta una onada d’incendis excepcionals causada per una mescla de canvi climàtic i de l’abandó a què s’ha vist sotmés el món rural, que ja no compta amb els elements naturals de protecció contra els incendis que tradicionalment hi havia.

Els experts en la matèria assenyalen la despoblació del món rural com un dels factors clau en el descontrol de la massa forestal que acaba traduint-se en una dificultat més gran a l’hora de controlar i previndre els incendis. Per a Jorge Barreda, brigadista forestal i membre del Fòrum de la Nova Ruralitat de Castelló, l’abandó d’activitats agrícoles tradicionals, com els cultius i el pasturatge, ha transformat el bosc, que ha deixat de ser “totalment continu, sense mosaics agroforestals, tot una zona contínua”.

L’abandó del món rural s’ha traduït en un augment de la massa forestal del 35% durant les últimes tres dècades. “Els tallafocs sempre han existit de manera natural i ara, amb l’èxode del món rural, aquests espais no existeixen i hem de crear-los. Tot està relacionat, l’abandó rural va de la mà de la falta de suport als agricultors i ramaders locals, que són els que han portat tradicionalment a terme una transformació planificada del terreny”, explica Barreda.

Durant els últims dos anys, la Generalitat ha destinat més d’un milió d’euros a la província de Castelló per a crear brigades de mitigació forestal –compostes per grups de cinc persones que treballen durant sis mesos l’any–. Aquesta iniciativa pionera hauria de poder servir com a punta de llança que articulara un projecte exponencial per a tots els pobles de la província de Castelló –segona província més muntanyenca de l’Estat espanyol–.

Per a Dionís Montesinos, portaveu de Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana, la situació presenta la paradoxa que un dels detonants principals ha sigut la desaparició de l’activitat humana en les zones rurals d’interior i, no obstant això, el problema més gran dels bombers en l’actualitat són les zones d’interfície urbanoforestal (zones urbanitzades envoltades de bosc).

“En els protocols d’actuació situem la vida de les persones com a prioritat absoluta, després el seu patrimoni material i, finalment el patrimoni natural. Si, posem per cas, un incendi té un potencial de propagació en tres direccions, hem de descurar-ne dues i prioritzar el salvament de les zones habitades. Això en pobles com Xodos o Montanejos és relativament fàcil, però en zones com Llutxent –incendiada l’any passat–, en què hi havia moltes urbanitzacions, és molt complicat”, explica Montesinos.

Canvi de paradigma

Els models d’incendis han canviat amb el temps i són diferents dels que es produïen fa unes dècades –anomenats de tercera o quarta generació–. En l’actualitat, amb la despoblació de les zones rurals, el canvi climàtic i l’estrés hídric que produeix la sequera, juntament amb la simultaneïtat d’incendis i la massa forestal creixent, es fa palpable la necessitat d’adaptar el model de prevenció a la situació actual.

Per al portaveu dels bombers, aquest canvi de paradigma ha de passar per “l’ampliació de la inversió en fórmules que generen llocs de treball en les zones d’interior dedicats a faenes preventives en llocs estratègics, creant mosaics de discontinuïtat entre la massa forestal i les zones de població i diversificant les espècies naturals. Si no es reverteix l’abandó rural en la Comunitat Valenciana, estem abocats a patir incendis de cinquena o sisena generació”.

A més de la substitució de l’acció tradicional humana en les zones rurals per efectius de brigades que duguen a terme aquesta tasca de manera artificial, cal fomentar activitats com el pasturatge estratègic i incentivar un retorn sostenible de la població a les zones rurals que ajude a minimitzar la intensitat dels incendis que es produïsquen.