Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
Reunión en un 'petroestado' para decidir si se abandonan los combustibles fósiles
El PP deslegitima el Congreso desde el primer día de la legislatura
Opinión - Las peligrosas tentaciones de la izquierda. Por Alberto Garzón

Rita Barberá, alcaldessa honorària amb els únics vots de la dreta que va renegar d’ella i amb dues causes per corrupció pendents

La exalcaldessa de València Rita Barberá.

“Estic desfeta. Tot és injust, desproporcionat i inhumà”. Aquest era l’estat d’ànim de Rita Barberá poc després de demanar-li el partit que l’abandonara quan el Tribunal Suprem acabava d’imputar-la en la causa del barrufeig, dies abans de la seua defunció el 23 de novembre de 2016. La senadora llavors i exalcaldessa de València ho va escriure en un missatge que va enviar al final de setembre a Carlos Herrera, segons va revelar el periodista de la Cope.

Barberá es va veure obligada el 14 de setembre del mateix any a donar-se de baixa del partit en la fundació del qual va participar i va seguir amb la seua tasca de senadora en el grup mixt, una decisió a què van empényer els seus propis companys de formació i que, com va revelar en el seu missatge, la va sumir en un tremend dolor.

“No és exemplar mantindre’s en l’escó exclusivament per a gaudir d’una posició d’aforament”, va dir sobre la situació de Barberá el llavors sotssecretari sectorial del PP, Javier Maroto.

Un dia més tard, el 15 de setembre, les Corts Valencianes van aprovar per unanimitat, incloent-hi els diputats del Partit Popular, entre els quals estaven l’actual alcaldessa, María José Catalá, i l’actual regidora María José Ferrer San Segundo, una resolució per mitjà de la qual exigien a Rita Barberá que renunciara a l’acta de senadora autonòmica “per salvaguardar la dignitat de la representació dels valencians”.

La mateixa Catalá va impulsar dimarts en el ple municipal el nomenament de Barberá com a alcaldessa honorària, iniciativa que va quedar aprovada amb els únics vots del PP i de Vox, mentre que el PSPV i Compromís hi van votar en contra.

Encara que la investigació del barrufeig per la qual el Tribunal Suprem va imputar Barberá ja va quedar arxivada, continuen vigents el cas Azud, en què el seu cunyat, el lletrat José María Corbín, és un dels principals investigats, i la peça A del cas Taula, el judici del qual arranca el gener.

Com va informar aquest diari, en el primer dels casos les anotacions dels regals de Nadal d’Acciona a càrrecs públics del PP han permés a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil vincular els productes de luxe amb què va ser obsequiada l’exalcaldessa de València Rita Barberá amb els pagaments de l’empresa per preteses faenes fictícies a l’advocat Diego Elum, que va abonar dos terços dels diners al cunyat de la primera edil popular.

En la segona causa s’investiga el presumpte finançament en B de les campanyes del PP de Rita Barberá el 2007 i el 2011. En el banc dels acusats s’asseuran Alfonso Grau, ex-vicealcalde de València, i María del Carmen García-Fuster, exsecretària del grup municipal popular.

Crítiques de l’oposició

La portaveu adjunta de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles, va defensar sobre la proposta del Partit Popular de nomenar Rita Barberá alcaldessa honorària que és una “hipocresia” del PP i va dir que hi ha una “falta de conveniència en el moment de la seua presentació”. Robles va comentar que “hui tractem un punt en què la ciutat és el que menys importa, perquè el que importa és que el Partit Popular expie els seus pecats a costa de l’honor i la dignitat de València”.

“La pena i la soledat amb què la senyora Barberà se’n va anar envoltada de causes judicials que hui continuen obertes va ser la d’haver sigut abandonada pel seu partit i, concretament, per la senyora María José Catalá i Isabel Bonig, que van signar en les Corts Valencianes per a la seua expulsió del Partit Popular”, va afirmar contundent Robles.

La portaveu del PSPV-PSOE, Sandra Gómez, va manifestar que “sembla que la consciència estreny bé el PP” i va assegurar que el ple no s’ha d’usar “per a llavar la consciència de ningú”. Gómez va afirmar que “no es valora la gestió ni els encerts o els errors dels que han passat per l’Alcaldia de la ciutat” i va apuntar que la qüestió és determinar si “és oportú fer alcaldessa honorària una persona” al voltant de la qual hi ha “causes obertes davant la justícia” i assumptes relacionats amb “corrupció”.

“Pot ser nomenada alcaldessa honorària una alcaldessa que va poder ser condemnada per corrupció? Aquesta és la pregunta. Des del meu punt de vista, un no categòric”, va exposar la socialista, que va afegir que si no haguera mort Barberá “hui estaria investigada”. “Quan una persona falta, se la respecta, però no se la santifica. Hui falten el respecte a la seua memòria”, va dir al PP.

València va aconseguir “cotes de relleu internacional”

El nomenament de Barberá com a alcaldessa honorària pretén reconéixer que durant els seus 24 anys al capdavant de l’Ajuntament va portar la ciutat “a cotes de relleu internacional i de benestar urbà no conegudes ni abans ni després del seu mandat”. “Hui reconeixem la tasca d’una extraordinària dona unint per sempre el seu nom al de València. Hui concedim a Rita Barberá la màxima distinció d’aquesta ciutat”, va defensar el portaveu del PP, Juan Carlos Caballero.

Així doncs, va assegurar que se subratlla “el paper de Rita Barberá, que va ser diputada autonòmica en les Corts des de la primera legislatura fins al 2015, presidenta de la FEMP, senadora i alcaldessa de València durant 24 anys”. “Va ser aquest i no un altre el càrrec més important que va detindre en la seua vida, la seua vocació més plena. Va poder ser moltes més coses, però ella sempre va dir que no, perquè València sempre va ser el principi i el final de les seues aspiracions polítiques”, va concloure Caballero.

Etiquetas
stats