Serafín Castellano es converteix en el quart exconseller de Francisco Camps condemnat per corrupció

Francisco Camps, expresident valencià, va traure pit després de la seua última absolució en el cas Gürtel reivindicant la seua etapa al capdavant de l’executiu autonòmic i reclamant el seu retorn a la primera línia política en el PP. No obstant això, els governs de Camps, president de la Generalitat Valenciana entre el 2003 i el 2011, van quedar enfangats per diferents causes judicials i uns quants dels seus consellers van ser condemnats a presó per delictes de corrupció. Serafín Castellano ha sigut l’últim, en acceptar una condemna de dos anys i set mesos de presó pels delictes de falsedat en document públic, suborn, prevaricació, malversació i associació il·lícita en el marc del judici en l’Audiència Nacional de la causa del càrtel del foc. Castellano, després d’haver arribat a un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, ha reconegut els fets pels quals estava acusat i ha assumit una indemnització de 900.000 euros, a abonar a la Generalitat Valenciana conjuntament i solidàriament amb un empresari. Es tracta del quart exconseller de Camps condemnat per corrupció.

En el primer judici del cas Gürtel, relatiu a la causa dels vestits en què Camps va ser absolt per un jurat popular, va ser condemnat Víctor Campos, ex-vicepresident valencià, a una multa de 9.600 euros per un delicte de suborn passiu impropi. Va ser el primer membre d’un govern presidit per Francisco Camps que va ser condemnat en el marc d’una causa per delictes de corrupció.

A més, Milagrosa Martínez, exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes, va ser condemnada pel Tribunal Superior de Justícia a nou anys de presó pels delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics, tràfic d’influències i suborn passiu, en la peça separada del cas Gürtel sobre la fira Fitur. L’any següent, el Tribunal Suprem va confirmar la sentència. Martínez va passar quatre anys i mig a la presó de Villena (l’Alt Vinalopó). El parlament valencià va retirar un quadre i una placa en honor a Milagrosa Martínez arran de la seua entrada a la presó.

D’altra banda, Rafael Blasco, conseller al capdavant de tres carteres de l’executiu de Camps, va ser condemnat en diverses peces separades de la causa relativa al desviament dels fons públics de la cooperació valenciana. El 2015, el Tribunal Suprem li va imposar una condemna de sis anys i mig de presó per un delicte de malversació. El 15 de juny d’aquell any, Blasco va ingressar a la presó de Picassent (València), d’on va eixir amb el tercer grau quasi quatre anys després.

El 2021, Rafael Blasco va ser de nou condemnat per l’Audiència Provincial de València, en una altra peça separada de la causa, a huit anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació en concurs medial amb frau a l’Administració.

Serafín Castellano era l’últim dels consellers de Camps que quedava pendent de judici. Després d’un pacte de conformitat amb la Fiscalia Anticorrupció, que li demanava inicialment 21 anys de presó en el judici del càrtel del foc, Castellano ha reconegut els fets i ha aconseguit una pena que no implica l’entrada a la presó. Es tanca així una llarga ressaca judicial que, irremeiablement, entela el llegat polític de Francisco Camps, convertit en un actiu tòxic per al PP valencià de Carlos Mazón.