Set alternatives per al túnel passant ferroviari de València amb diferències fins a 800 milions per a ‘salvar’ l’horta protegida

Dues de les infraestructures més importants per al futur de València han iniciat la tramitació. La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha presentat dimecres els detalls de l’estudi informatiu de l’eix ferroviari que travessarà la ciutat pel subsol i de la nova doble plataforma en amplària internacional entre Castelló i València, totes dues actuacions vinculades al Corredor Mediterrani.

En la seua primera visita oficial a València com a nova ministra després de l’eixida del valencià José Luis Ábalos, Sánchez ha comparegut des del Palau de la Generalitat per informar dels detalls de tots dos projectes després de reunir-se amb el president del Govern valencià, Ximo Puig, i amb l’alcalde de la ciutat, Joan Ribó, entre altres autoritats.

Segons ha explicat el secretari general d’Infraestructures, Sergio Vázquez, el túnel passant eixirà des de la futura estació central subterrània i forma part del projecte Parc Central, pel qual, juntament amb el canal d’accés que es licitarà a final d’any, l’actual platja de vies que arriba a les estacions del Nord i Joaquín Sorolla quedarà soterrada, cosa que permetrà completar la gran zona verda en superfície, un 40% de la qual ja s’ha executat en la part que dona a Russafa.

Finalment, l’estació subterrània que se situarà darrere de la del Nord, tindrà dos nivells. El segon nivell serà en el que se situen els trens AVE i de llarga distància i per tant serà el que done accés al túnel passant.

Segons Vázquez, l’estudi informatiu del túnel passant i de la doble plataforma (presentació completa al final de la informació) a Castelló que ja es pot consultar i per al qual s’obri un termini d’al·legacions de 30 dies preveu set alternatives amb diferències importants de cost i que oscil·len entre 1.440 milions d’euros la més econòmica i 2.265 milions la més costosa.

Les diferències fins a 800 milions depenen del traçat que es trie i en funció d’això l’afecció a l’horta amb grau 1 de protecció (la més protegida) es veurà més o menys danyada. En totes les alternatives el túnel partirà de l’estació central subterrània, i es dirigirà a l’avinguda d’Aragó, on hi haurà una parada de Rodalia, i als Tarongers, on n’hi haurà una altra, i enllaçarà amb l’actual eixida nord. 

Les tres primeres alternatives (les més cares), no obstant això, inclourien una bifurcació en el túnel a l’altura de la rotonda de la torre Miramar (V-21): un ramal es dirigiria als Tarongers com en la resta de les alternatives i per l’altre circularien els trens Euromed i mitjana distància que eixirien a superfície a l’altura de Vinalesa i Foios, discorrent al costat del bypass cap a Castelló, amb la qual cosa no hi hauria afecció a horta amb protecció de grau 1.

La nova infraestructura possibilitarà la continuïtat de les circulacions a través de la ciutat de València, evitarà les actuals inversions en marxa, millorarà amb això l’explotació del corredor i suposarà un estalvi de temps per als usuaris d’aquests serveis.

L’‘Estudi informatiu de la línia d’alta velocitat València-Castelló’, defineix un nou traçat per a serveis d’alta velocitat entre el final de l’eix passant descrit abans, al nord de la ciutat de València, i l’estació de Castelló.

La finalitat d’aquesta infraestructura és tant la reducció dels temps de viatge actuals com l’increment de la capacitat del corredor.

Després del període d’al·legacions, se seleccionarà l’alternativa final i arrancarà el procés d’avaluació ambiental per a obtindre la declaració d’impacte ambiental del projecte, un tràmit que pot prolongar-se durant dos o tres anys.

Durant l’execució de les obres de l’estació central i del túnel passant el servei de Rodalia que actualment s’ofereix en l’estació del Nord es traslladarà a una estació provisional, ja que les obres inutilitzaran la cèntrica infraestructura.

Quant al canal d’accés, és el projecte més avançat. Aquesta actuació, les obres de la qual podrien iniciar-se el 2023 i acabar entre el 2027 i el 2028, suposa el soterrament de les vies que van des del bulevard sud fins a les actuals estacions del Nord i Joaquín Sorolla, cosa que permetrà cosir els barris del sud mitjançant el bulevard enjardinat de Federico García Lorca que s’habilitarà en superfície.

Les obres, amb un pressupost de 437 milions d’euros, inclouen l’ampliació de l’estació Joaquín Sorolla i la demolició del pont de Giorgeta .

Ribó i Puig demanen celeritat

El president del Govern valencià, Ximo Puig, ha destacat que l’eix passant nord-sud de la xarxa arterial ferroviària de València i la nova línia d’alta velocitat València-Castelló suposaran un “pas decisiu” per a impulsar el Corredor Mediterrani i també per a la connectivitat de les línies de Rodalia i del transport metropolità.

Puig ha subratllat que aquests estudis informatius marquen un “punt d’inflexió” per a l’execució d’un projecte exigit “des de fa moltíssims anys”, sobre el qual ha expressat la confiança que puga ser una realitat com més prompte millor. En aquest sentit, s’ha mostrat partidari d’“accelerar” les actuacions i de desenvolupar-les amb totes les garanties d’impacte ambiental. “Ja no hi ha més temps que esperar”, ha remarcat.

Per part seua, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha comentat que “la reordenació ferroviària que s’ha plantejat per a València és bona perquè l’estació actual deixaria de ser un atzucac i es generaria un anell a la ciutat que possibilitaria una comunicació entre tota la zona universitària, l’avinguda d’Aragó, l’estació central, la zona de la Font de Sant Lluís i el Cabanyal-Canyamelar. Pel que da als problemes mediambientals, pense que només hi ha una de les variants plantejades que podria presentar problemes per a València, que seria la que segueix el recorregut de la V-21, ja que podria afectar una zona de l’horta, però la resta de les propostes no tenen cap implicació negativa a aquest nivell per a la nostra ciutat”.

Ara bé, l’alcalde ha assenyalat que “el 2003 ja hi hagué un conveni entre l’anterior alcaldessa i aquest ministeri, i estem en 2021. Per tant, el tema del temps s’ha convertit en un factor fonamental. He de dir que en el canal d’accés sí que s’han fet passos importants i espere que al final del pròxim any comencen les obres. Però en l’eix passant que s’ha presentat hui hem de donar-los pressa, perquè una cosa són les inversions i una altra les execucions. Per això nosaltres demà presentem una moció en el ple municipal en aquest sentit”.

Presentación estudios informativos túnel pasante y LAV Valencia - Castellón on Scribd