La Valltorta es mira en l’espill d’Atapuerca
La petita església de Tírig (Castelló) va acollir el dilluns un viatge pel jaciment burgalés d’Atapuerca de la mà d’un dels seus responsables, Eudald Carbonell. L’antropòleg i arqueòleg català va fer una conferència que va servir de cloenda dels actes de celebració del centenari del descobriment de les pintures rupestres de la Valltorta, situades en el terme municipal d’aquest poble castellonenc.
El poble va celebrar aquest cap de setmana el centé aniversari del descobriment de la cova dels Cavalls, que forma, juntament amb altres abrics, el parc cultural de la Valltorta. El conjunt va ser declarat bé d’interés cultural per la Generalitat Valenciana el novembre passat. A més, les pintures són considerades patrimoni de la humanitat per la Unesco.
La xarrada de Carbonell va ser la culminació de tres dies dedicats a la prehistòria. Hi hagué rutes guiades a la cova, la recreació d’un poblat prehistòric, concerts, mercats ambulants, tallers infantils i conferències. Segons l’alcalde del municipi, Juan José Carreres, els actes han aconseguit atraure 3.000 turistes, una xifra molt superior a la del centenar de persones que visiten el poble qualsevol altre cap de setmana.
“De recurs cultural a recurs turístic”
La presència de Carbonell va servir d’estímul per als organitzadors dels actes. Carolina Allepuz, presidenta de l’associació Amics de la Valltorta-Gasulla, va desitjar durant la presentació de la conferència que el cas d’Atapuerca servisca d’exemple per a aquesta zona castellonenca. Va destacar que el jaciment burgalés ha estat possible gràcies al fet que “el Govern de Castella i Lleó i les institucions s’han cregut que ací hi havia un patrimoni que donaria vida a totes aqueixes poblacions”.
Allepuz va insistir que les pintures castellonenques podrien ser també un focus de dinamització per a la comarca. Per fer-ho, cal invertir recursos en l’estudi de les pintures, que podrien fer llum sobre el “pas del paleolític al neolític”. “Ací tenim un repte pendent”, va resumir.
De la seua banda, Carreres va destacar l’esforç que les administracions han fet en els dos últims anys en la conservació de les pintures, amb 80.000 euros recaptats en subvencions. No obstant això, va demanar finançament per a “convertir aquest recurs cultural en un recurs turístic”. L’alcalde va posar d’exemple l’èxit de convocatòria del cap de setmana a Tírig per assegurar que “la gent respon quan les administracions inverteixen diners a promocionar l’únic patrimoni de la humanitat que tenim en la província”.
Un futur amb diverses espècies d’humans
De la seua banda, Carbonell va fer un recorregut per les troballes del jaciment d’Atapuerca. Va esmentar els fòssils de l’Homo antecessor, una espècie del gènere Homo que va existir fa uns 900.000 anys i que posteriorment es va extingir. L’antropòleg va explicar que durant alguns períodes de la prehistòria es va produir la convivència entre diferents espècies d’humans, i va pronosticar que això tornarà a succeir en breu gràcies a la tecnologia.
“Segurament en el futur del planeta tornarà a haver-hi variabilitat d’espècies com n’hi va haver entre 15.000 i 45.000 anys”, va explicar. Serà d’ací a “200 anys o menys” i totes evolucionaran a partir de l’Homo sapiens. “Probablement algunes siguen cíborgs, d’altres siguen modificades genèticament i hi haurà també espècies com la nostra, espècimens que no estiguen modificats”. L’arqueòleg va afegir que el que definirà les noves espècies serà “probablement una forma de consciència diferent de la que tenim nosaltres”.
