Torna al Govern valencià com a conseller de Sanitat l’artífex de les privatitzacions d’hospitals amb Zaplana

“Impulsor en la gestió sanitària per a la implantació de la col·laboració publicoprivada de l’eficiència en la salut pública i de la normativa que regula les guàrdies mèdiques, tant en l’àmbit de l’atenció primària com de l’hospitalària vigents en l’actualitat”. El president del Govern valencià, el popular Carlos Mazón, es va referir així dimecres al que serà conseller de Sanitat, Marciano Gómez, durant la presentació del seu nou executiu format per 10 conselleries (dues menys que el del Pacte del Botànic), algunes de les quals dirigides per exalts càrrecs de l’expresident Eduardo Zaplana, que serà jutjat el gener del 2024 per les presumptes mossegades de fins a 10 milions d’euros en el marc del cas Erial, per les quals el fiscal sol·licita 19 anys de presó.

La referència de Mazón com a “impulsor de la gestió sanitària per a la implantació de la col·laboració publicoprivada” no és casual en un moment en què estan en procés de recuperació per a la gestió pública els departaments de salut dels hospitals de Dénia i Manises, un tràmit iniciat al començament d’enguany pel Pacte del Botànic per estar en la recta final les concessions atorgades pels governs del PP fa 15 anys, seguint els passos dels hospitals d’Alzira i Torrevella, revertits els anys 2018 i 2021.

Precisament, Gómez és un dels nous consellers més pròxims a Zaplana i se’l considera un dels artífexs del model Alzira, el primer cas d’Espanya d’un hospital públic gestionat per una empresa privada, un model que va començar a prendre forma l’any 1997 i que es va estendre al cap de poc de temps a tot el departament de salut de la Ribera (centres de salut, a més de l’hospital), així com les àrees de Dénia, Elx, Torrevella i Manises.

Del total d’aquestes concessions, Ribera Salud, el director executiu europeu de la qual és Alberto de Rosa, germà del senador del PP Fernando de Rosa, gestionava les dels departaments d’Alzira, Torrevella, Dénia (després d’adquirir l’accionariat de DKV) i Elx.

Amb l’arribada d’Eduardo Zaplana a la presidència de la Generalitat Valenciana el 1995, Marciano Gómez va passar d’estar a les portes d’urgències de l’hospital La Fe de València com a interí a detindre la Direcció General d’Assistència Especialitzada primer i la Direcció General per a la Prestació Assistencial després. Posteriorment, va ser nomenat sotssecretari autonòmic i secretari autonòmic de l’extinta Agència Valenciana de Salut (AVS) creada l’any 2003, un dels seus principals èxits.

Aquesta entitat, eliminada pel PP el 2013 i de la qual Gómez va ser màxim responsable com a secretari autonòmic, s’encarregava de tota la gestió assistencial del dia a dia, tant dels hospitals com dels centres de salut, per la qual cosa era també l’encarregat de nomenar els directors de cada centre sanitari.

També aquells dies, en concret el 2000, es va forjar la privatització dels diagnòstics de ressonància magnètica als hospitals públics. Grupo Ascires (Eresa i Iberdiagnosis), Clínica Benidorm, i en un segon concert, Ribera Salud, en van ser els adjudicataris, empreses totes pròximes al PP. També el Govern del Botànic va recuperar aquest servei per a la gestió pública el desembre del 2021 després d’haver suposat sobrecostos milionaris per a les arques públiques.

Marciano Gómez va guanyar una plaça definitiva en la Unitat de Curta Estada de l’hospital La Fe a València, poc abans de presentar la dimissió l’any 2004 després de l’arribada de Vicente Rambla, afí a Francisco Camps, com a conseller de Sanitat. Rambla, a fi de tindre el control ple del funcionament de tots els hospitals i centres de salut, va apartar Gómez com a secretari de l’AVS i li va oferir una nova Secretaria de Salut buida de contingut, cosa que aquest no va acceptar, i va deixar la Conselleria de Sanitat després d’haver conviscut amb els consellers Joaquín Farnós, José Emilio Cervera i Serafín Castellano. Al cap de pocs mesos de la seua eixida, Rambla va nomenar d’una tacada cinc alts càrrecs i 15 directors d’hospital per assegurar-se el control de tots els departaments de salut.

Un lloc que ara detindrà de la mà de Carlos Mazón, fill polític de Zaplana, deixant així el seu actual lloc com a director de l’Àrea de Gestió Clínica i Mèdica de l’hospital La Fe de València. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, l’especialitat de Gómez és la Medicina Familiar i Comunitària i és especialista universitari en Acreditació de Centres i Serveis Sanitaris, a més de màster en Direcció i Organització d’Hospitals i Serveis de Salut, en Gestió per a la Humanització de la Sanitat i en Hospitalització Domiciliària.