El TSJ-CV rebutja la indemnització de 283 milions que demanaven a la Generalitat Valenciana els impulsors del complex comercial Intu Mediterrani

L’empresa Intu Found Valencia SL, impulsora de la gegantesca superfície comercial Port Mediterrani a Paterna, s’ha quedat sense els més de 283 milions d’euros que reclamava a la Generalitat Valenciana pel pretés lucre cessant (278 milions) i el dany emergent (5,5 milions). 

La secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) ha tombat el recurs de l’empresa contra la decisió de l’antiga Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori de desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial arran de la paralització de l’actuació territorial estratègica (ATE) per a l’edificació del centre comercial Intu Mediterrani, conegut anteriorment com a Port Mediterrani, a causa del seu impacte ambiental en una zona protegida. 

La mateixa secció de la Sala Contenciosa Administrativa ja ha resolt fins a quatre recursos, un dels quals d’Intu Found Valencia SL. En definitiva, les sentències anteriors van estimar parcialment els recursos i van retrotraure el procediment administratiu, per insuficiències en la memòria ambiental, “fins a un moment cronològicament anterior a aquesta, i havia d’emetre-la novament l’òrgan ambiental corresponent”. És a dir, els magistrats obliguen l’empresa i l’Administració autonòmica a tornar a la casella d’eixida. 

No obstant això, la sentència, a què ha tingut accés elDiario.es, afirma que no concorren els requisits perquè la Generalitat Valenciana haja d’assumir la responsabilitat patrimonial que reclama l’empresa promotora d’Intu Mediterrani. “No s’acredita que els danys i perjudicis que manifesta haver patit (per dany emergent i lucre cessant), siguen conseqüència de l’actuació global administrativa, ja que l’ATE continuarà la tramitació”, diu la part dispositiva. 

Els jutges tampoc aprecien l’existència de “dilacions indegudes o de desviació de poder”, tenint en compte la “complexitat del procediment i la necessitat d’anar solucionant les qüestions que s’han plantejat al llarg dels anys” (l’actuació estratègica es va iniciar per acord del Consell el 2013, durant el Govern autonòmic del PP). 

L’empresa considerava que hi hagué un “funcionament deficient i irregular dels serveis de promoció, seguiment, control, tramitació i aprovació de l’ATE” i fins i tot atribuïa un “clar ús abusiu de les potestats públiques” a “mers interessos polítics”. Així doncs, reclamava com a dany emergent les inversions i les despeses de manteniment des de fa un lustre i com a lucre cessant les expectatives previstes en l’ATE, que ascendirien segons els seus càlculs a 278 milions d’euros. 

Les sentències anteriors de la secció primera de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV van concloure que, una vegada pres l’acord del Consell, al gener del 2012, a la Generalitat Valenciana (i en concret al seu “òrgan ambiental”) li correspon imposar les condicions necessàries perquè el desenvolupament de l’ATE “siga sostenible”. Les quatre sentències, que van retornar la tramitació de l’ATE al punt de partida, es limiten a determinar si amb l’informe ambiental en contra “era sostenible i raonable la denegació del pla”. 

Això sí, el paratge de les Moles, on es projectava el centre comercial, s’ha integrat en el pla d’ordenació de recursos naturals (PORN) del Túria per decisió de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica que dirigeix Mireia Mollà. El punt de partida canvia notablement.