Uns atípics Quixot i Sancho Panza valencians que canten contra “els senyorets de missa i bordell”

Un moment del videoclip 'Panya' de Zoo.

Parador de senyors d’Europa, // caciquillos vinguts a més, // molt de trepa passant la mopa. // Barra lliure per a fer l’idiota, // mal negoci per als cambrers. (…) Mafiosillos de puro i copa, // senyorets de missa i burdel, // militars repartint estopa. // Defensors de l’euro i l’Otan, // el panal de la rica miel: // armament, formigó i farlopa. (…) Tan bonica com eres Espanya i tan lletja que t’estan fent.

És la lletra de Panya, una de les últimes cançons publicades pel grup valencià Zoo, en què els protagonistes del videoclip no són altres que el Quixot i Sancho Panza. La banda recupera les icòniques figures manxegues per fer una crítica satírica de la situació a Espanya, en què tots dos es veuen jugant al golf, anant a un ‘puticlub’ o prenent copes al costat d’una piscina, ben servits per cambrers.

El director del videoclip Pau Berga explica que el que pretén el vídeo de Panya és fer una crítica “des de l’humor i l’absurd” als simbolismes de l’Espanya actual que es poden situar especialment en la costa valenciana. “El que vam fer va ser relacionar aquesta nova identitat, bé, nova, però també antiga, amb els problemes que hi ha de destrossa del territori, d’un turisme devorador i una cultura que no sempre respecta les altres cultures veïnes”. El discurs polític de Zoo en defensa de la llengua i la identitat valenciana és una de les característiques que han fet famós el grup musical.

“Ens semblava interessant la figura del Quixot, però no des de la crítica, sinó des de l’homenatge. És un anacronisme, en què el Quixot i Sancho corren les seues aventures en la costa valenciana actual i es troben amb un univers encara més delirant del que va escriure Cervantes, amb una costa destrossada a base de xalets i un turisme sense connexió amb el territori, amb una idea distorsionada del que és el turisme de classe alta, el luxe, descriu Berga.

És per això que els cantants Panxo i Arnau es van enfundar en la pell de les dues famoses figures i canten contra els “feixistes de mà alçada” que han “abarrotat la plaça”. “Vam tindre molts dubtes a l’hora d’usar la figura del Quixot, perquè és un patrimoni que és molt important per a tothom, de somiar un món millor i construir-lo. Però hem aconseguit aquest equilibri, en què ens hem disfressat d’ell perquè el valorem i aquesta figura somiadora i delirant ha tingut sempre la capacitat de ressaltar la malaltia que viu el nostre entorn”, explica el director.

A través de totes dues figures, la idea de la cançó i el vídeo era “posar el dit en la nafra” d’una Espanya que s’ha “imposat” i que s’ha fet “propaganda” i que “no deixa de ser només una idea”. “Realment, la idea cultural d’Espanya no deixa de ser una amalgama de petites identitats amb molt de pròpies i poc de nacionals o estatals. El Quixot mateix, no deixa de ser una figura molt arrelada a la cultura manxega i d’unes identitats determinades molt concretes, com poden ser les Falles”, descriu. “El que volíem és denunciar aquest bombardeig que vol devorar les cultures pròpies de cada lloc, que les unifica i les banalitza”, conclou.

La crítica en el Quixot de la Manxa

La crítica a la societat de la seua època que fa el Quixot en les seues caminades descrites per Miguel de Cervantes és una de les característiques que han convertit l’obra en universal. El seu paper és, dins de la seua bogeria, justament reivindicar una Espanya i una Manxa millors, des de la sàtira, per descomptat. “Sàpies, Sancho, que no és un home més que un altre si no fa més que un altre”, adverteix en la primera part de l’obra.

El Quixot arriba a lloar temps passats en què eren “totes les coses comunes”. “A ningú li calia per a aconseguir el seu ordinari manteniment agafar cap altra faena que alçar la mà i arribar a les robustes alzines que literalment els estaven convidant amb el seu dolç i assaonat fruit”. D’aquests temps parla assenyalant que eren “feliços”. Mentre que d’altres segles parla de “detestables”, i fa un èmfasi especial en les cortesanes amb les seues “peregrines invencions que la curiositat ociosa els ha mostrat”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats