València dividirà la ciutat en cinc zones en què es controlarà l’accés de vehicles contaminants amb 274 càmeres

València implantarà l’any que ve la zona de baixes emissions (ZBE) en compliment de la Llei 7/2021, de 20 de maig, de canvi climàtic i transició energètica. La normativa estatal obliga a les ciutats de més de 50.000 habitants a introduir mesures de millora de la qualitat de l’aire i mitigació dels gasos d’efecte d’hivernacle derivats de la mobilitat urbana amb la creació d’una o més zones de baixes emissions.

Com va informar elDiario.es, l’Ajuntament de València va adjudicar el contracte per al subministrament del sistema de gestió i control de vehicles per un import de 10,8 milions d’euros. El sistema constarà de 274 càmeres de lectura automàtica de matrícules distribuïdes en 93 punts, 52 sensors de mesurament ambiental, 44 panells d’informació i una aplicació per a monitorar i controlar la qualitat de l’aire. A més, preveu una campanya dirigida a la ciutadania per a donar a conéixer el projecte.

Per a la posada en marxa, tal com recull el plec de condicions del contracte, es dividirà la ciutat en cinc àrees (vegeu-ne el plànol) els perímetres del qual estaran controlats amb les càmeres esmentades: Àrea Nord 1 (AN1), delimitada per l’antic llit del riu Túria (marginal esquerra), la Ronda Nord i el litoral marítim, llevat el recinte de la Politècnica de València (UPV); Àrea Nord 2 (AN2), correspon al recinte de la Universitat Politècnica de València (UPV); Àrea Centre (AC), delimitada pel llit antic del Túria (marginal dreta), i els carrers de Colom, Xàtiva i Guillem de Castro; Àrea Sud 1 (AS1), delimitada pel llit antic del Túria (marginal dreta), l’Avinguda del Cid i V-30, llevat de l’Àrea Centre, incloent-hi també els Poblats Marítims situats al sud de l’antic llit del riu Túria (Natzaret i Pinedo); i Àrea Sud 2 (AS2), que comprén els barris situats entre la Ronda Sud i la V-30. El plec especifica que “l’Ajuntament lliurement podrà modificar o reconfigurar les àrees anteriors”.

Encara que els detalls pels quals es regirà el funcionament de la ZBE s’han de plasmar en una ordenança específica que està en fase de redacció, el plec sí que estableix de manera genèrica els criteris i els mecanismes per a procedir a les sancions.

Segons el document, “la llista de vehicles sancionables, que podrà ser diferent en cadascuna de les àrees o subzones de la ZBE, en què aquesta poguera dividir-se segons la futura ordenança, es confeccionarà diàriament”.

I per fer-ho se seguirà el procediment següent: “Llista Direcció General de Trànsit que es descarregarà, periòdicament i de manera automàtica, mitjançant l’oportuna plataforma d’interoperabilitat, la llista completa DGT que conté totes les matrícules espanyoles i el Distintiu Ambiental (DA) associat”.

A més, hi haurà una altra “llista intermèdia, és a dir, en cada àrea de la ZBE en funció de les restriccions d’aquesta es formarà la llista prèvia de vehicles sancionables per eliminació de la Llista DGT dels vehicles amb DA permesos en l’àrea”.

Finalment, una altra llista de vehicles sancionables o Llista Grisa que “es formarà partint de la llista de vehicles sancionable prèvia i eliminant-ne els vehicles inclosos en la Llista Blanca o Llista de vehicles exceptuats”.

En definitiva, “la Llista Grisa (Vehicles Sancionables) és la Llista completa de la DGT menys els vehicles que poden accedir-hi per motius mediambientals (Distintiu Ambiental), i menys els vehicles exceptuats per altres raons”. Addicionalment “es consideren també sancionables les matrícules estrangeres qualssevol que siguen si no estan en la Llista Blanca; la Llista Grisa serà distribuïda (carregada) en els diferents punts de control de la ZBE”.

Addicionalment, “podrà haver-hi una Llista Negra composta per vehicles incorporats a aquesta per la Policia Local de València (d’ara en avant PLV) en què s’incloguen vehicles robats, o buscats per haver participat en algun delicte, o per qualsevol altra causa relacionada amb la seguretat pública”.

Aquestes llistes seran distribuïdes també als punts de control: “Quan es detecte el pas d’algun vehicle inclòs en la Llista Negra es notificarà automàticament a la PLV, amb la informació del pas”.

Per a mesurar la qualitat de l’aire, a més dels sensors instal·lats en diferents punts, s’habilitarà també un sistema de sensorització, captura i explotació de dades mediambientals en 320 busos híbrids i elèctrics de l’Empresa Municipal de Transports (EMT). Aquest contracte es va adjudicar l’octubre per 1,1 milions d’euros i és finançat pels fons Next Generation al 90%. Aquest projecte permetrà la captació i la sensorització de dades mediambientals (NO2, SO2, O3, CO, PM-10 i PM-2.5).

A la ciutat de València, segons les dades recollides en l’inventari d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, el consum dels automòbils privats l’any 2021 va emetre a l’atmosfera més d’un milió de tones de diòxid de carboni i 319.933 tones d’òxid nitrós. Igualment, el trànsit rodat representa a València el 68% del total de les emissions de CO₂.

Informe de ConBici

Les entitats ConBici-València amb bici han publicat aquesta setmana el projecte Cycling with clean air en virtut del qual s’han recollit els resultats dels mesuraments fets en 14 ciutats de l’1 de gener de 2022 a l’1 de novembre de 2022.

D’aquesta manera, persones voluntàries han dut a terme mesuraments quan s’han desplaçat per la ciutat amb bicicleta o caminant. Són recorreguts al centre de treball o d’estudis, o recorreguts d’oci. Per a fer els mesuraments han utilitzat mesuradors AirBeam3 de grandària i cost reduïts, que resulten adequat en projectes de ciència ciutadana i ofereixen bons resultats en aplicacions d’informació i sensibilització.

En el cas de València s’han fet 211 recorreguts fins a l’1 de novembre 2022, cosa que suposa 126 hores de mesurament. Segons el resultat (vegeu la taula), la capital valenciana és la que té nivells mitjans més alts de partícules PM 2,5, amb 12,5, seguida de Llorca amb 11,3 i Gijón i Saragossa amb 11,2.

Fonts de ConBici han explicat que entra dins de la normalitat que les ciutats mediterrànies registren més nivells que la resta de partícules en suspensió. Els nivells, si bé superen les mitjanes anuals considerades acceptables per l’Organització Mundial de la Salut (5), estan molt per davall del que marca l’actual legislació estatal (25).

L’anàlisi estadística duta a terme mostra que el 49% de les mesures obtingudes a València estan en el rang de concentració 6-15 (groc) i el 25% se situen en el rang 0-5 (verd) . El 26% restant van superar els 16 punts.

A partir dels mesuraments fets a València s’han identificat els punts següents de la ciutat que requereixen especial atenció: a Benimaclet, Primat Reig i l’av. d’Alfauir; a la Saidïa, el carrer d’Alboraia, Almassora i el tram del riu fins a Pont de les Arts; també destaca a Ciutat Vella; a Russafa-Montolivet l’entorn de l’av. de Peris i Valero; a Campanar l’avinguda de Pius XII i carrer de Joaquín Ballester.