València invertirà 49 milions dels fons Next Generation en reformes urbanes i a posar límit als vehicles més contaminants
‘València mira cap al futur’ i ‘Ciutats connectades’ són els noms dels primers projectes presentats per l’Ajuntament que han aconseguit finançament europeu a través dels fons Next Generation.
El primer, per import de 35 milions d’euros, preveu una zona de baixes emissions, carrils bici, més espais per a vianants i millores en la flota de l’EMT.
El segon, una subvenció de 14 milions d’euros, desplegarà una plataforma digital de mobilitat multimodal, i es desenvoluparà juntament amb les ciutats de Valladolid, Vitòria, Logronyo, Gijón i Fuenlabrada, dins d’una iniciativa global de 24 milions d’euros.
Les dues propostes estaran concloses abans del 31 de desembre de 2024, i suposen una inversió de 49 milions d’euros del total de 73 milions que València ha sol·licitat a Europa. L’alcalde, Joan Ribó, va qualificar dimecres de “gran notícia” l’arribada d’aquests recursos per a aconseguir una ciutat “més amable i habitable per a totes les persones”.
Ribó va oferir una roda de premsa després de l’anunci fet per la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, sobre la concessió de 49 milions d’euros del programa Next Generation a València, en el marc del pla de recuperació, transformació i resiliència davant la pandèmia.
L’alcalde va estar acompanyat per la vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament i Renovació Urbana, Sandra Gómez; el regidor d’Innovació, responsable de l’Oficina d’Ajuda Tècnica per a Projectes Europeus, Carlos Galiana, i el regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi.
“Ens felicitem per aquest resultat”, va manifestar Joan Ribó. “Són projectes molt importants per al model de ciutat que volem”. L’alcalde va destacar, en primer lloc, l’objectiu de convertir València en ciutat climàticament neutra per a l’any 2030.
“Una ciutat descarbonitzada és una ciutat més saludable en què les persones podran viure millor”, va remarcar. En segon lloc, es va referir a la inversió en transport públic “de qualitat”, que “contribueix també a la cohesió social”. Així mateix, va posar en relleu “el paper tan important de la digitalització” i “la necessitat de potenciar-la”. Tot això per a aconseguir “una ciutat més amable i habitable per a totes les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes”.
L’alcalde va assenyalar que el Consistori continua treballant en la captació de fons, i va destacar la tasca de l’Oficina de Projectes Europeus i els serveis municipals que treballen en aquest sentit. De la seua banda, Sandra Gómez, Giuseppe Grezzi i Carlos Galiana van expressar la seua “satisfacció” per la concessió de les ajudes, que van interpretar com “un reconeixement per part d’Europa a l’aposta feta per València per una ciutat més saludable i sostenible”.
Vedat als vehicles més contaminants
‘València el mira cap al futur’ és el nom del projecte per a la implantació de zones de baixes emissions i la transformació digital i sostenible del transport urbà, que obtindrà 35 milions d’euros. Inclou huit actuacions, entre les quals hi ha carrils bici, la creació de zones per a vianants, accions d’accessibilitat i digitalització del transport públic.
Les zones de baixes emissions (ZBE) són una mesura de compliment obligat per a tots els municipis de més de 50.000 habitants en virtut de la Llei de canvi climàtic i transició energètica.
Han de determinar les pròximes setmanes quin serà el perímetre de la ZBE, quina tipologia de vehicles afectarà en funció de l’antiguitat, les característiques i, per tant, de les emissions que generen, i de quina manera s’aplicarà la restricció.
Sobre aquest tema, hi ha diferents opcions que van des del pagament d’una penalització per accedir a la zona a la prohibició total, cosa que exposaria aquests vehicles a una sanció per accedir-hi.
Quant a la tipologia dels cotxes, la cosa més normal és agafar com a referència les etiquetes d’eficiència que emet la Direcció General de Trànsit (DGT), una manera senzilla d’identificar els vehicles que quedarien fora de la ZBE.
Pel que fa als carrils bici, s’inclouen el de Sant Vicent Màrtir, entre Marvà i la plaça d’Espanya; l’avinguda del Cid, entre les Tres Creus i la plaça d’Espanya; la marginal esquerra de l’antic llit del Túria, entre els Tamarindes i el Pont de les Arts, i el de l’avinguda dels Germans Machado, entre l’avinguda de Joan XXIII i Comte de Lumiares.
Pel que fa a l’ampliació de l’espai per a vianants, els projectes preveuen la remodelació del carrer d’Isabel la Catòlica, la urbanització de l’avinguda de la Malva-rosa, les superilles d’Orriols i el Palleter, i la remodelació integral de la plaça del Baró de Cortés i els carrers adjacents.
Finalment, en temes d’accessibilitat del transport públic, s’incorpora la instal·lació de marquesines, la millora de l’accés i passos de vianants al voltant de les parades d’autobús, l’adquisició de 20 autobusos elèctrics, l’electrificació de la cotxera principal de l’EMT i la digitalització de la xarxa i la gestió de la flota d’autobusos urbans.
El segon dels projectes finançats pels Next Generation, ‘Ciutats Connectades’, consisteix en el desenvolupament d’una plataforma digital multimodal de mobilitat per la qual València rebrà 14 milions d’euros, dins d’un projecte global de 24 milions d’euros en què participen les ciutats de Valladolid, Vitòria, Logronyo, Gijón i Fuenlabrada. L’objectiu és desenvolupar i implantar una plataforma digital en diversos municipis per millorar l’explotació de dades i potenciar el transport públic.
Ja s’han obtingut 58,5 d’un total de 73,6 milions sol·licitats
El regidor d’Innovació i responsable de l’Oficina d’Ajuda Tècnica per a Projectes Europeus, Carlos Galiana, va fer un balanç dels projectes presentats fins al moment per l’Ajuntament per aconseguir finançament amb fons europeus. S’han sol·licitat ajudes per import de 73,6 milions d’euros, de les quals, fins al moment, va subratllar Galiana, ja s’han obtingut 58,5 milions. A més, les peticions d’ajudes per valor de 8,3 milions més estan en llista d’espera amb bones expectatives sobre l’assoliment.
En aquest sentit, Galiana va assegurar que València “viu un moment molt dolç” i de gran projecció estatal i internacional, i va esmentar les fites que han “canviat la percepció que es té de la ciutat en els àmbits europeu i mundial”, com la Capitalitat Mundial del Disseny, la Capitalitat Europea del Turisme Intel·ligent o la celebració recent dels Premis Goya 2022.
0