Has elegido la edición de . Verás las noticias de esta portada en el módulo de ediciones locales de la home de elDiario.es.
La portada de mañana
Acceder
La última bola extra del PP para acabar con Begoña Gómez, por Sáenz de Ugarte
Esteban González Pons desvela ante el Parlamento Europeo su sobresueldo
OPINIÓN | 'Tiempos de violencia', por Rosa María Artal

El Pla del Remei, radiografia del barri on resideix els diners de València

El Mercat Colom, a la ciutat de València.

Borja Chisbert

València —

0

La València del final del segle XIX era una ciutat travessada pel canvi. Les velles muralles medievals que constrenyien la ciutat històrica van ser demolides durant el procés de desamortització i expansió urbana de la ciutat. València s’endinsava així en un nou segle, un temps que articulava tradició i canvi, en què els vells murs queien i es traçaven els carrers de la que hauria de ser la nova urbs burgesa, residencial, modernista i elegant.

El Pla del Remei, en l’actual districte de l’Eixample, entre el carrer de Colom i la Gran Via del Marqués del Túria, va ser un d’aquests nous barris de traçat geomètric i àmplies avingudes arbrades. Uns carrers que naixien per encarnar l’esperit de la creixent burgesia valenciana, que s’havia enriquit significativament amb l’auge econòmic impulsat pel comerç de les taronges, la seda i l’arròs. Fa poc, més d’un segle després, el barri s’ha convertit en el tercer de més renda bruta per habitant del nostre país, segons les dades de l’Agència Tributària (AEAT).

A diferència d’altres barris de la ciutat, que, com el Carme o Russafa, han vist transformar-se per complet la demografia dels seus carrers, el Pla del Remei continua complint el propòsit que el va veure nàixer: ser el barri on habiten les rendes més altes de València. I és que la riquesa no sols ha resistit entre aquests carrers el pas del temps, sinó que ha augmentat. Les xifres de renda bruta i renda disponible inframunicipal del barri dibuixen un perfil clar, el d’una ciutat dins de la ciutat mateixa.

Malgrat que cal un cert coneixement dels estrets carrers de Ciutat Vella, encara hui resulta senzill localitzar vestigis de les antigues muralles que servien per a separar uns barris d’altres. En el cas del modern Pla del Remei, el que el separa de la resta de la ciutat no és tant una muralla com una bretxa, la de la marcada desigualtat de renda mitjana bruta que hi ha respecte dels altres barris de la ciutat.

Una ciutat dins de la ciutat

Si ens submergim en les dades de l’AEAT, la renda mitjana bruta del Pla del Remei va ser de 100.317 euros per habitant el 2021, marcant un augment significatiu en comparació amb els 81.775 euros registrats el 2020 –any de la pandèmia–. Aquestes xifres el col·loquen tan sols per darrere del conegut barri de La Moraleja, a Madrid, i de Ciutat Jardí, a Lleida.

Especialment cridanera és la distància –quasi el doble– que hi ha davant del segon grup de més renda mitjana bruta de la ciutat, el barri del Centre, i el valor de la qual cau fins als 56.458 euros per habitant. Però la diferència de renda resulta encara més significativa si la comparem amb els ingressos dels veïns de barris populars com Patraix o Benicalap –33.215 i 25.442 euros per persona–, les xifres mitjanes dels quals suposen quatre vegades menys que les del Pla del Remei.

La diferència és notable també si analitzem les dades disponibles durant l’última dècada, quan la renda mitjana bruta del barri era pràcticament la meitat –53.876 euros davant dels 100.317 actuals–. Una dècada en què la riquesa del barri ha anat augmentant exponencialment de manera constant, llevat de l’any de la pandèmia i el 2017. És precisament després d’enguany que es produeix una acceleració de l’augment dels nivells de renda mitjana bruta, i arriba a fer un salt de 20.000 euros entre el 2018 i el 2019 –de 72.577 a 93.130 euros respectivament.

Però, què va passar durant aquest mateix període de temps en el popular barri de Patraix? Les dades aportades per l’Agència Tributària constaten que també s’hi va produir un increment estable de la renda mitjana bruta, però molt més lent. No obstant això, aquesta pujada és de tot just 5.000 euros en 8 anys, 10 vegades menys que l’augment de renda produït en el Pla del Remei. Durant 2021 –any de més renda mitjana bruta fins a la data per a tots dos barris– la diferència entre l’un i l’altre va ser de 67.000 euros. Pla del Remei presenta el triple de renda mitjana bruta.

Qui viu ací? El perfil dels diners

Per a Antonio Ariño, catedràtic de sociologia i geografia humana de la Universitat de València (UV) i coautor del llibre La secessió dels rics, la particularitat del Pla del Remei consisteix en el fet que, a diferència d’altres de més segregats, com La Moraleja, aquest barri “està molt integrat en la ciutat i està molt lligat a les principals zones comercials. Parlem de concentració de la riquesa, d’un barri que es va crear extramurs, en el que llavors era la perifèria de la ciutat, perquè hi anaren a viure famílies riques i la renda s’ha acumulat i s’ha incrementat durant generacions”.

Si tornem a desgranar les dades que ofereix Hisenda, podem esbossar un perfil de l’habitant del barri sobre la base de tres indicadors fonamentals: el rendiment del treball –és a dir, el salari que es percep–, el rendiment del capital mobiliari –a grans trets, títols de renda fixa, els dividends d’accions i les plusvàlues– i el rendiment d’activitats econòmiques –ingressos per compte propi, negocis–. En el cas del Pla del Remei, les rendes de béns immobles no afectes a activitats econòmiques suposen un percentatge important. Més encara si el comparem amb altres barris amb un nombre d’habitants similar com Natzaret –6.301 euros de mitjana davant dels 983 del barri marítim.

Són els altres dos indicadors, no obstant això, els que completen la imatge. I és que, si bé el rendiment del treball en el Pla del Remei suposa un percentatge important de la renda en el barri –44.634 euros de mitjana–, té encara més pes el rendiment de les activitats econòmiques, que se situa en 47.536 euros de mitjana, superant fins i tot el pes del rendiment del treball. Sobre la base d’aquestes dades, el perfil de l’habitant del Pla del Remei seria el d’un rendista, principalment empresaris o treballadors amb sous alts.

Una bola de neu

El cas d’aquest barri, explica el catedràtic Ariño, és un exemple clar que la riquesa no és merament resultat dels salaris. De fet, si analitzem les dades aportades per l’AEAT, observem que, per a la gent amb rendes superiors a 60.000 euros, el percentatge del que suposa el seu salari per als seus ingressos es redueix al 60% –davant del 90% que suposa per a la gent amb salaris entre 21.000 i 30.000 euros.

“Això té grans implicacions, ja que les rendes tributen de manera diferenciada i les del treball tenen una fiscalitat més alta que les del capital, cosa que, per a perfils com el majoritari en el Pla del Remei, resulta molt beneficiós. La conseqüència immediata és l’acumulació de molta més riquesa, entre altres coses, perquè la principal font de renda per a ells no és el salari”, afirma Ariño.

En termes de desigualtat, aquesta situació suposa que la càrrega de l’esforç fiscal sobre les classes treballadores és proporcionalment superior que per a les grans rendes. Però també dona una imatge de la situació en què està l’ascensor social al nostre país. “Baixant les dades analitzades a la ciutat de València, parlem d’un barri que en si mateix va nàixer ric i que ha incrementat aquest patrimoni en la mesura que s’ha anat acumulant durant generacions. El Pla del Remei és la prova que no hi ha millor manera d’arribar a ser ric que nàixer ric”, conclou el catedràtic de la Universitat de València.

Etiquetas
stats