La ‘vendetta’ familiar de l’exsogre del ionqui dels diners que va desencadenar el cas Taula i els ha portat al banc dels acusats

Al final del 2009, Marcos Benavent –autodenominat ionqui dels diners– se separa de la seua dona i abandona l’habitatge familiar. “La meua filla el que va fer és deixar els seus trastos a la porta”, ha relatat l’empresari Mariano López, exsogre de Benavent, durant la seua declaració en el judici per la peça separada D del cas Taula. Entre les andròmines no estava un disc dur extern que emmagatzemava una desena d’hores d’enregistraments secrets que durant anys el ionqui dels diners va fer de la presumpta trama de corrupció que tenia com a epicentre l’empresa pública de la Diputació de València de la qual era gerent i la parcel·la de poder en el si del PP valencià d’Alfonso Rus, expresident de la institució provincial.

Encara que el disc dur que contenia els enregistraments era propietat de Marcos Benavent, estava connectat a un ordinador del seu exsogre. Tots dos aparells es van quedar en l’habitatge que Mariano López havia donat a la seua filla poc abans de la separació. L’empresari ha explicat que el disc “comença a fallar” i es dedica a “salvar” els àudios, bolcant-los en un altre dispositiu. Encara que no era propietat seua ni li va demanar permís per a quedar-se els comprometedors enregistraments.

El 2014, al final del mandat d’Alfonso Rus al capdavant de la Diputació de València, Mariano López va contactar amb Rosa Pérez Garijo, llavors diputada provincial d’Esquerra Unida i actualment consellera de la Generalitat Valenciana. “Jo li contava coses que no es creia”, ha relatat l’exsogre de Benavent. Per “demostrar que deia la veritat”, li va portar els àudios, van escoltar els dos primers i l’assessor de Rosa Pérez va bolcar els enregistraments per comprovar amb calma si hi havia un contingut delictiu.

L’home s’hi va mostrar d’acord, pel fet de buscar una mena de venjança contra el seu exgendre, tal com ha explicat diverses vegades al llarg del procediment. Encara que es va sorprendre que la diputada provincial “de seguida” entregara el material a la Fiscalia Anticorrupció. Per què va conspirar Mariano López per entregar els àudios? “Per fer-li cosquerelles a Marcos [Benavent], no”, ha dit. “Açò és una venjança”, ha afegit a preguntes del seu lletrat.

Encara que durant la fase d’instrucció, Mariano López va assegurar al jutge que el divorci de la seua filla no va ser “traumàtic”, en la seua declaració en el judici ha explicat que la relació entre tots dos “s’enrareix”, sense entrar en més detalls. “Passat un temps, la cosa s’enrareix fins al punt que això ho vaig fer per fer-li mal”, ha dit.

Les versions de Mariano López, que en el judici anterior del cas Taula va comparéixer com a testimoni, són una de les claus per a les defenses, pel fet d’erigir-se els àudios com la prova principal en tota la causa a partir de la qual la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, comandada per la Fiscalia Anticorrupció, va aconseguir desentranyar la madeixa de la trama. I són, per tant, objectiu prioritari de les defenses. Tot i que la mateixa secció de l’Audiència Provincial de València, en el primer judici del cas Taula pel qual Marcos Benavent va ser condemnat a quasi huit anys de presó per blanqueig, va avalar els àudios i va acreditar l’“entramat” delictiu.

Alfonso Rus, en la seua declaració com a acusat que ha precedit la de Mariano López, també ha incidit en la variant de l’enfrontament familiar per explicar el cas Taula. Després de la separació de Benavent, ha dit, “no es podien ni veure”. “Tot aquest embolic ve per això”, ha conclòs l’expresident de la Diputació de València.

L’empresari Mariano López va fer un paper d’agent doble (i fins i tot triple) i va entrar en una espiral de què no ha aconseguit eixir indemne. Es tracta d’un dels principals acusats de la peça separada D del cas Taula relativa al presumpte del contracte del centre d’atenció telefònica de la Diputació de València per a la gestió tributària.

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita una pena de 13 anys de presó per a l’exsogre del ionqui dels diners, huit anys de presó per a Alfonso Rus, pels presumptes delictes de prevaricació administrativa, malversació de cabals públics i tràfic d’influències, i quatre i mig per a Benavent, per prevaricació i malversació.

Exsogre i exgendre en el banc dels acusats

Així doncs, d’una vendetta purament familiar, exsogre i exgendre han acabat en el banc dels acusats per la mateixa causa. Mariano Lopez ha negat haver actuat com a aconseguidor o intermediari del contracte del centre d’atenció telefònica, adjudicat a l’empresa Servimun, de la qual va cobrar mitjançant una firma pantalla a nom de la seua cunyada el 15% de la suma total del contracte. L’acusat ha defensat que simplement va actuar com una mena d’assessor (va cobrar 158.833 euros).

L’empresari Fernando Palomares, amo de Servimun, l’hauria contactat després d’obtindre l’adjudicació. “No coneixia València ni el teixit empresarial, necessitava que ens asseguérem, perquè volia que jo li gestionara el dia a dia de l’empresa”, ha relatat Mariano López, que només ha contestat a les preguntes del seu advocat i de la magistrada de la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València que presideix el tribunal.

L’exsogre del ionqui dels diners ha negat que l’empresa que va usar per a facturar a Servimun mancara d’activitat, tal com manté Anticorrupció, i ha assegurat que prestava faenes d’assessoria per a diversos ajuntaments. “L’afirmació que l’empresa no feia absolutament res és completament falsa”, ha dit.

L’acusat va cobrar els fons a través de Técnicas Legales Administrativas SL, una firma administrada per la seua cunyada, María Concepción Torregrosa. Mariano López ha explicat que va posar l’empresa a nom de la seua familiar pels deutes que arrossegava. No obstant això, ha assegurat que la jugada no “obeeix a la intenció d’ocultar la facturació”. El seu fill també va treballar en el centre d’atenció telefònica, que va deixar d’atendre 11.000 telefonades.

Mariano López també ha limitat la seua relació amb Rus a allò “purament institucional”, pel fet d’haver presidit el primer una associació patronal de Xàtiva, localitat de què l’expolític del PP era alcalde. També ha negat haver pertangut al PP i ha emmarcat la seua amistat amb Salvador Deusa, funcionari de la Diputació de València encarregat d’elaborar els plecs de l’adjudicació, en el fet que van ser companys de col·legi a Xàtiva. “Cal situar-se en l’època, Xàtiva era un poble i anàvem tots al mateix col·legi, som de la mateixa edat”, ha dit López.