Vicente Palacios, biòleg: “Cal ajudar els ramaders, però no s’ha de tindre por del llop”

No està confirmat, però no és descartable que el llop haja tornat a les serres valencianes, i menys descartable encara que puga fer-ho en un futur. Després de l’episodi viscut per una explotació ramadera en Ares dels Oms, on deu ovelles les van trobar mortes amb senyals d’un atac, la Conselleria de Medi Ambient investiga la possibilitat que haja sigut algun llop, encara que també podria tractar-se de gossos assilvestrats. Si es dona la primera opció, seria el primer cas al cap d’uns 37 anys a la Comunitat Valenciana, ja que el 1987 se’n va localitzar (i es va abatre) un exemplar a Morella, i per a trobar-ne un altre en comarques valencianes hauríem de remuntar-nos al 1953, a Sinarques (també caçat).

Però tant en el cas d’Ares dels Oms com en els anteriors de Morella i Sinarques, podria tractar-se d’algun exemplar solitari. “Les zones amb exemplars més pròxims registrats són les d’Alcanyís (Aragó) i Guadalajara (Castella-la Manxa), però es poden veure llops a mil quilòmetres de la seua zona habitual, aquest cas no significa que hi haja ni molt menys una població estable”, que no es registra a la Comunitat Valenciana des del començament del segle XX, explica Vicente Palacios, biòleg expert en el llop.

Abans de res, Palacios recorda que “no hi ha res de confirmat encara, però el que s’ha de fer és no crear cap alarma, el llop no és un animal que puga ser un perill per a les persones, no hi ha constatats atacs”. A més, explica que la possible arribada d’algun exemplar a comarques valencianes s’emmarca dins del creixement de la població d’aquests animals no sols de la península Ibèrica, sinó també d’Europa i del món en general: “A mesura que creix la població, els animals van expandint les seues zones d’establiment on poden sobreviure, és un fenomen natural que cal assumir”.

Assenyala que, en el cas hipotètic que es confirmara, les administracions públiques són les que han de gestionar-lo juntament amb els ramaders, els agricultors i els guardes forestals, com a Catalunya, on es treballa en prevenció. “Cal ajudar els ramaders, però no s’ha de tindre por del llop; s’ha d’actuar cas per cas, dia a dia, i compensar les pèrdues de les ramaderies, i també ajudar en una transició cap a unes infraestructures i uns costums de més protecció dels animals, però no és un perill per a les persones”, insisteix Palacios.

És possible la convivència entre les persones i el llop? Vicente Palacios afirma que sí. “Jo visc a la serra de la Culebra (Zamora), on hi ha una població de llops, treballe a Castella i Lleó, a Galícia... És possible la convivència reduint els atacs al bestiar i fent pedagogia en la població”. Així doncs, assenyala que l’alimentació del llop és principalment fauna silvestre, però que també pot atacar el bestiar en cas de trobar-se’l, perquè és vulnerable, per això ha de vigilar-se com evoluciona i també el maneig del bestiar ha de tornar a tindre en compte el llop, com passava segles abans.

D’altra banda, assenyala que el llop pot ser fins i tot un aliat per a plagues que es pateixen en el camp, com les de conills o senglars, encara que reconeix que aquests últims són preses més complicades, però que pot atacar si no en troba unes altres de més assequibles.

Palacios explica que el creixement de les àrees del llop també s’ha produït d’acord amb la despoblació de l’Espanya rural de l’interior, igual que a la Comunitat Valenciana. Recorda que dècades arrere la matança de llops es feia de manera indiscriminada, enverinant-los, però ara, amb el descens de la població humana i la prohibició d’aquestes pràctiques, va recuperant-se el nombre d’exemplars.

Finalment Vicente Palacios adverteix de la “por psicològica” i subratlla que “tots tenim la responsabilitat de no crear por ni alarmisme, la cultura occidental ha assenyalat històricament el llop, i ara la responsabilitat també l’han de tindre els mitjans de comunicació de no caure en aquest error”. Amb vista al futur, assenyala que “caldria pensar en mesures de normalització de la protecció, i per a fer-ho les administracions hi han d’intervindre, fer pedagogia i dedicar recursos. Si els ramaders estan emparats, el llop perviurà”.