Vinaròs i Benicarló eliminen vestigis franquistes a petició de Compromís (i ja van 600 canvis a tot Espanya)

La brigada municipal de Benicarló ha retirat plaques amb simbologia falangista dels seus carrers en el grup d’habitatges del Santíssim Crist de la Mar. El consistori té previst eliminar altres plaques preconstitucionals en el grup Sant Bartomeu, segons ha informat el senador de Compromís Carles Mulet, que lidera una campanya per a l’eliminació del rastre simbòlic de la dictadura en els espais públics que ja ha aconseguit canviar el nom de 600 places, avingudes i carrers.

A més, a Vinaròs quedarà sense efecte el nomenament, el 1955, com a alcalde honorari de la localitat de Camilo Alonso Vega, tinent general de l’exèrcit franquista i un càrrec significat de la dictadura encarregat de la repressió política.

El senador de Compromís ha celebrat els canvis que “suposen corregir decisions i propaganda ideològica feta pel bàndol feixista revoltat i guanyador de la guerra, que buscava dotar d’honors els seus propis càrrecs i ocupar l’espai públic”. Uns “homenatges al feixisme que seria impensable tindre als carrers alemanys en democràcia”, ha assenyalat Mulet.

La campanya, assegura Compromís, ha servit “per a posar blanc sobre negre en nombroses poblacions i pedanies i, si bé en la majoria de casos les autoritats han admés el desistiment voluntari o no en l’aplicació de la Llei de la memòria històrica i els han rebatejat en la xifra de més de 3.000 dels carrers i places, també és cert que han quedat tristament retratades algunes autoritats d’altres ajuntaments de l’Estat i el Govern mateix”.

La coalició va obtindre una relació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) dels carrers, places o vials de municipis espanyols que mantenen nomenclatures com les d’Onésimo Redó, Ruiz de Alda, Calvo Sotelo, Queipo de Llano, General Mola, General Sanjurjo, General Yagüe, Millán-Astray, José Antonio Primo de Rivera, 18 de Juliol o del Generalíssim. “Lamentem que el Govern no prenga part d’una manera activa en el compliment de la llei vigent i no comence a sancionar-ne la inobservança”, assenyala Mulet.

La coalició també va enviar cartes als bisbes espanyols i al Papa mateix perquè s’implique en l’eliminació del franquisme de les esglésies. “És trist que haja hagut de ser una formació menuda amb pocs recursos com Compromís”, lamenta Carles Mulet, “la que haja propiciat una campanya tan senzilla com efectiva i que els que han governat en els últims anys des de les institucions de tot un Estat no hagen mogut un sol dit per retornar els noms populars a moltes places o per a dotar de noms dignes, igualitaris i democràtics el que abans era d’una ignomínia evident i il·legal”.