Pecsa, la societat propietària del diari Mediterráneo de Castelló i en l’accionariat del qual participa el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, amb l’1,16% de les accions, va tornar a presentar el 2018 uns resultats espectaculars dins del seu sector, la premsa editada en paper. El rotatiu va guanyar 750.000 euros i va repartir guanys entre els seus propietaris, amb la qual cosa va recollir també dividends per tercer any consecutiu el cap del Consell, que ja els ha inclosos en la seua declaració de béns i renda presentada davant les Corts Valencianes, però que encara no s’ha fet pública.

Els grans resultats de Mediterráneo al tancament de 31 de desembre de 2018 es van tancar dos mesos abans que Editorial Prensa Ibérica (EPI) presentara la seua oferta de compra de Grup Zeta als creditors, entre els quals estava l’Institut Valencià de Finances (IVF). Els bancs i l’IVF van acceptar una quitació del deute de 99 milions del 70%, mentre l’Institut Català de Finances aconseguia rebaixar-la al 47%. Malgrat que Grupo Zeta estava en una situació gravíssima, Pecsa va continuar guanyant diners, un dels pocs actius de l’hòlding de la família Asensio que no estava en números rojos.

El 2018, Mediterráneo va ingressar 4,5 milions d’euros de procedència pública i privada, quasi el 8% del total d’aquesta partida abonada per Presidència de la Generalitat per la promoció institucional. Per la venda d’exemplars, el periòdic líder a Castelló va obtindre 2.100.000 euros l’exercici passat.

La societat propietària de Mediterráneo, Pecsa, des que es va privatitzar el 1984 ha donat beneficis i ha sigut una màquina de generar dividends als seus accionistes. Aquesta societat és la propietària del 89% de Servicios de Impresión de Levante SA (Silsa), l’empresa a qui l’IVF va donar un préstec de sis milions d’euros per a finançar la impremta de Biar que havia de servir de base per al desembarcament de Grupo Zeta a Alacant al començament de la dècada del 2000 amb el Periódico de Alicante. Aquesta rotativa també s’ha utilitzat per a imprimir Mediterráneo.

Aquest desembarcament a Alacant va ser un fracàs i la capçalera va tancar, encara que el deute va quedar en els comptes de Silsa, que va tornar sense problemes el crèdit amb l’IVF fins que van arribar els problemes de Grupo Zeta l’any 2009.

Encara que el problema del deute de l’IVF amb Silsa i la seua propietària Pecsa va començar el 2005, quan van subscriure el contracte de finançament sindicat pel qual el deute passava a Grupo Zeta. Això sí, aquest deute a llarg termini continua apareixent en els comptes de pèrdues i guanys de Silsa i, segons els comptes a què ha tingut accés eldiario.es, la societat “és garant solidària dels préstecs”.

El 28 de juliol de 2017, l’IVF va acordar amb Grupo Zeta el refinançament del seu deute amb Silsa. Va ser el mateix director general actual del banc públic de la Generalitat Valenciana, Manuel Illueca, qui va marcar les condicions per a cobrar els 1,9 milions d’euros que es devien. Aquest acord preveia un calendari nou d’amortització que estiguera en línia amb l’evolució del negoci. Es va fixar una devolució anual de 95.510 euros. Silsa estava en pèrdues, però no la seua propietària Pecsa, que té una salut de ferro amb ingressos i beneficis milionaris.

Aquest acord va passar a ser paper mullat en el moment en què fa uns mesos l’IVF, com la banca privada, va acceptar la compra per part d’Editorial Prensa Ibérica dels actius pel 30% del seu valor, és a dir, un 70% de quitació.