Atrapada en un atol·ló del Pacífic: el coronavirus reté una valenciana a Tuvalu, un dels països més menuts del món

Susana Hernández al costat del vaixell que li va portar de Fiji a Tuvalu.

Susana Hernández, conductora de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València, va eixir d’Espanya amb destinació a les illes Fiji i a altres arxipèlags del Pacífic el mes de gener passat amb la idea de tornar a la fi de maig. No obstant això, la irrupció de la pandèmia del coronavirus i el tancament consegüent de fronteres internacionals la manté encara en aquests moments atrapada a Funafuti, un atol·ló de 400 metres d’amplària per 15 quilòmetres de llargària, capital de Tuvalu, un dels països més menuts del món.

El turisme i les platges paradisíaques no van ser l’objectiu del viatge d’aquesta valenciana de 40 anys. Segons explica via correu electrònic a elDiario.es, va aterrar en Nadi, capital de les illes Fiji, el 5 de gener passat, “amb el motiu de treballar durant uns quants mesos en un projecte de reconstrucció de cases destrossades pel cicló Winston en una de les illes no turístiques de Fiji i també en diferents projectes de permacultura en una altra de les illes”.

En aquell moment, comenta, el virus no havia aparegut i la vida fluïa amb normalitat a les illes: “A principis de febrer vaig rebre un missatge del meu germà des d’Espanya, en què m’alertava que a la Xina s’estava estenent un virus anomenat coronavirus, que semblava agressiu i, atesa la proximitat de la meua ubicació, em va demanar que anara amb compte”. No obstant això, a les Fiji se sentia res a dir sobre el virus en aquest moment, potser també per les quasi inexistents infraestructures de comunicació a les illes on va estar treballant.

Susana va embarcar el 3 de març en el Nivaga III, un vaixell mercant que solca el Pacífic durant quatre dies des de les Fiji fins a un país anomenat Tuvalu, compost per 9 atol·lons enmig de l’oceà Pacífic, sense saber que la seua estada es prolongaria fins al punt de desconéixer la data de retorn. Allí, va recórrer els atol·lons de Tuvalu repartint queviures de primera necessitat durant dues setmanes en què no va tindre connexió a Internet ni notícies internacionals de cap mena.

“Tenia el bitllet de tornada a les Fiji l’1 d’abril. La meua idea era visitar algun altre país del Pacífic col·laborant en altres projectes i tornar a Espanya a la fi de maig, data en què havia de reincorporar-me a la faena”.

El 18 de març, després del repartiment de queviures, va desembarcar a Funafuti, capital i atol·ló principal de Tuvalu: “Després de nombrosos intents fallits, vaig poder connectar-me a una xarxa wifi i és llavors que rep la notícia via Whatsapp de la greu situació sanitària a Espanya, el decret de l’estat d’alarma nacional i l’imminent confinament de la població, fet que em sumeix en una profunda preocupació i incertesa. Almenys, tinc la sort de ser acollida per una agradable família local, en principi fins al meu retorn a les Fiji l’1 d’abril”.

No obstant això, les coses es van complicant amb l’avanç del virus. Segons conta, “tot és molt confús, la setmana del 18 de març arriba la notícia que Fiji tanca les fronteres i cancel·la els vols internacionals incloent-hi Tuvalu, a pesar que cap dels dos països té infectats en aquests moments”.

Tuvalu és un país molt aïllat geogràficament, amb una població de 12.000 habitants. Les seues úniques connexions internacionals són a través de les Fiji, mitjançant el vaixell mercant una vegada cada 2 mesos i 3 vols setmanals provinents de Fiji a Funafuti, on està la precària pista d’aterratge.

“El país està lliure del virus gràcies al seu aïllament geogràfic i a la inexistència de turisme. Actualment soc l’única viatgera en aquest país”, assegura Susana.

No obstant això, “el mes d’abril van detectar 2 infectats a les Fiji i el govern va anunciar la cancel·lació dels seus vols internacionals fins a finals de juny; en aquest moment vaig començar a preocupar-me pel meu retorn a Espanya, ja que l’única via d’eixida des de Tuvalu per a arribar a Europa és a través de les Fiji”.

La valenciana tracta llavors d’activar diverses vies contactant amb el consolat espanyol d’Austràlia i de Fiji, però les gestions no fructifiquen. A més, es reuneix dues vegades amb el ministre de Comunicació i Transports i el Departament d’Afers exteriors de Tuvalu amb relació a aquest possible vol, però ningú li dona informació concreta i clara sobre aquest tema, tot són rumors, confusió i incertesa. Fins al moment present ,no té cap possible ruta d’eixida ni data de retorn a Espanya.

“Davant aquesta realitat, tracte de treballar la paciència i l’acceptació dins de les meues limitacions, ja que la realitat és la que és i no tinc el poder de canviar-la, trie fluir amb ella i abandonar una lluita que només em genera impotència i sofriment. Malgrat estar més de 4 mesos atrapada en una illa de 15 quilòmetres de llargària per 400 metres d’amplària, em sent agraïda i afortunada per l’acolliment dels seus habitants”, afirma.

Sobre la situació d’Espanya durant els moments més durs de la pandèmia, assegura que va quedar “per moments horroritzada davant el pànic social, l’ansietat i la incertesa que el poble espanyol estava vivint en temps de confinament, a causa de les estrictes mesures de protecció implantades pel Govern, del col·lapse sanitari i del tancament de negocis i empreses i la pèrdua d’ocupacions consegüent”.

Allí, literalment viu “en una bambolla”, ja que no ha experimentat “gens de por ni amenaça per contacte social”, ni s’ha vist “obligada a portar màscara ni a estar confinada entre quatre parets” i a vegades “tot el que contaven del món exterior semblava una pel·lícula de ciència-ficció”.

Susana comenta que l’important ho té “cobert”, gaudeix de “bona salut”, té “un sostre, aigua de pluja per a beure, prou aliments, la llum del sol i l’afecte de la gent”.

Per descomptat reconeix que també experimenta “molts moments de soledat i baixades emocionals” que intenta gestionar “des de la calma i la certesa que el moment del retorn a València arribarà prompte o tard”.

Susana assegura que el que més troba a faltar de València és, abans de res, “la companyia de la família i els amics i, en segon lloc, la dieta mediterrània, amb la seua innombrable varietat de fruites i vegetals frescos”. Per això, té clar el primer que farà quan arribe a casa: “Sense cap dubte, abraçar fortament la meua família i celebrar que estem vius”.

Etiquetas
Publicado el
22 de julio de 2020 - 22:30 h

Descubre nuestras apps

stats