“No hi ha dades d'assetjament en la Guàrdia Civil perquè per a la Guàrdia Civil no existeix l'assetjament”

“No hi ha dades d'assetjament en la Guàrdia Civil perquè per a la Guàrdia Civil no existeix l'assetjament. El 77% dels expedients són arxivats”. Ni en la Policia Nacional. “No hi ha estadístiques d'assetjament sexual”, denuncien els seus representants. En el cas de l'Exèrcit, sí que existeix un Observatori de la Vida Militar, que recull que en el Tribunal Militar entre 2004 i 2015 es van tramitar 174 denúncies per assetjament en les Forces Armades, de les quals 12 van acabar en condemna per assetjament sexual. Totes d'homes cap a dones. En 2017, recull l'informe, en l'àmbit penal militar es van iniciar 16 procediments i en l'àmbit disciplinari 26.

Tots els cossos i forces de seguretat de l'Estat tenen protocols per a evitar l'assetjament i determinen com procedir davant aquests casos, però són “insuficients” i “estan obsolets”. La valoració és compartida per les representants i portaveus d'Igualtat de l'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC), l'Associació Unificada de Militars Espanyols (AUME) i el Sindicat Unificat de Policies (SUP), que s'han unit en una plataforma de dones per a la visibilització, al costat de les representants de la federació de serveis a la ciutadania de Comissions Obreres.

La plataforma de dones policies i militars per a la visibilització es va constituir el mes d'octubre passat i s'ha presentat aquest dimarts a la Ciutat de la Justícia de València en un acte al qual ha assistit la consellera de Justícia, Gabriela Bravo. El seu objectiu, segons les representants, és que hi haja més dones en els cossos -no arriben al 14%, llevat en els Mossos d'Esquadra, que ronden el 20%-, mesures de conciliació, que s'actualitzen els protocols i s'elabore un pla d'igualtat en cadascun d'ells. “Volem arribar al 50%”, assenyalava Teresa Franco, portaveu d'aquesta associació de dones de l'Exèrcit, qui demanava mesures per a incentivar l'entrada de les dones i discriminació positiva en els cossos de seguretat estatals.

Un dels aspectes amb més repercussió de les seues demandes quant a la perspectiva de gènere afecta al desenvolupament del treball bàsic. Es tracta dels uniformes. Fins a 2017, en el cas de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, no havia pressupostat una partida de jupetins adaptats al cos femení. “La gent que treballa necessita anar en la seua talla perquè la seua vida no córrega perill en salvar la dels altres”, denunciava Alicia Sánchez Álvarez, portaveu de les dones de l'institut armat. Precisament ella es va enfrontar a penes de presó per negar-se a utilitzar un jupetí antibales oficial i recórrer a un propi que s'adaptava millor a la seua figura. “Reclamem un pla d'igualtat i perspectiva de gènere en els pressupostos. Moltes hem sigut sancionades per voler el mateix que el nostre company”, afegia.

“Necessitem estudis d'impacte de gènere per a desenvolupar polítiques d'igualtat”, reclamava Teresa Franco, representant de les Forces Armades, qui ha explicat que aquesta primavera transmetran les seues demandes als grups polítics que es presenten a les eleccions europees i nacionals. Per part seua, Marisa Estévez, secretària d'Igualtat del SUP, animava a les companyes que han patit assetjament a denunciar-ho: “la violència de gènere -en la Policia Nacional- sempre està oculta, no ix. Ens encarreguem de la seguretat, però podem ser víctimes com qualsevol dona”, assenyalava. “Volem que s'actue contra l'assetjador. Sovint, assetjador i víctima continuen treballant junts, el mínim és separar-los fins que se celebre el judici. La víctima es troba desprotegida, és humiliada pels seus companys i té dificultats per a abandonar el seu lloc”, narrava la portaveu policial.

En el cas de la Guàrdia Civil i l'Exèrcit, aquestes denúncies es tramiten per la via administrativa i per la penal militar. Als acusats els jutja un comandament immediatament superior, que pot tindre certes simpaties o cap sensibilitat cap a la denunciant, reconeixien algunes assistents en privat. En acudir a la via penal ordinària aquesta s'inhibeix en favor de la militar, encara que les víctimes poden recórrer.

Sentides les reivindicacions de les portaveus, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, els ha oferit una reunió per a treballar en protocols d'assistència en la xarxa d'oficines de les víctimes d'atenció del delicte. “Crec que tenim una àmplia responsabilitat perquè no quede en la invisibilitat, perquè elles no tinguen com a únic recurs assistir als propis serveis dels cossos i forces de seguretat de l'Estat, sinó que puguen comptar amb els serveis públics que hem posat al servei de la ciutadania, de les persones més vulnerables, com són les víctimes del delicte”, declarava la consellera. “Volem treballar amb elles”, ha sentenciat.