Dues lleis protegeixen el dret dels valencians a l'habitatge i al subministrament elèctric
El parlament valencià ha aprovat dues lleis per a combatre la pobresa energètica i facilitar habitatge a les persones amb rendes baixes, amb els vots dels partits en el govern –PSPV-PSOE i Compromís– i el seu suport parlamentari (Podem), i l’oposició de PP i Ciutadans.
La Llei social de l’habitatge ataca la falta d’accés a un sostre per tres vies: la protecció de les persones que seran desnonades, l’expropiació forçosa i temporal dels habitatges en procediment de desnonament i mesures per a forçar l’ús dels habitatges de grans propietaris –amb més de deu– que tinguen les seues cases buides.
Per la seua banda, la llei de lluita contra la pobresa energètica pretén evitar els talls de subministrament a les famílies en situació de vulnerabilitat -que haurà de ser acreditada pels serveis socials- i un pla d'eficiència energètica que, des del Govern, ajude a les llars a reduir la despesa.
Protecció davant del desnonament
La llei estableix que els propietaris d’habitatge “en situació d’emergència social” que hagen a ser desnonats de sa casa –sempre que siga l’única que tinguen i hi visquen– tindran dret a llogar l’immoble.
La Generalitat fixarà el preu i el pagarà a les empreses –la norma afectarà bàsicament bancs, promotores i immobiliàries– durant almenys tres anys. Després, la família beneficiada, que també contribuirà al pagament del lloguer en funció de les seues possibilitats, podrà optar entre continuar arrendada –assumint íntegrament el cost– o recomprar l’habitatge.
Expropiació forçosa als bancs
Si els bancs, les seues filials immobiliàries o les entitats de gestió d’actius –els grans propietaris– no s’acullen al procediment anterior, se’ls podran expropiar –de manera temporal– els habitatges dels quals s’haja desnonat famílies en “emergència social”.
D’acord amb les lleis vigents, la Generalitat expropiarà l’immoble i el cedirà, també de manera temporal, a la família afectada pel desnonament, que assumirà el pagament del lloguer en funció de les seues possibilitats i amb un límit del 25% dels seus ingressos.
Multes als grans propietaris que no traguen els seus habitatges al mercat
La llei també preveu multar els propietaris de més de 10 habitatges que desenvolupen la seua activitat en el sector residencial i que mantinguen les seues propietats fora del mercat. L’Administració es mobilitzarà per detectar aqueix parc ociós –basant-se en el padró, l’ús d’aigua i llum o declaracions del veïnat– i declararà “habitatge deshabitat” el que estiga sense ús durant, almenys, dos anys.
Si el propietari no trau al “mercat de renda” aqueix habitatge en un termini de sis mesos, la Generalitat preveu “multes coercitives” equivalents al lloguer d’un habitatge públic. L’objectiu del Govern valencià és mobilitzar una gran part del 15% d’habitatges buits que hi ha a l’autonomia, uns 500.000, segons la conselleria del ram. D’aquestes, es desconeix quantes n’hi ha en mans dels grans propietaris.
Proveïment d’energia forçós
La llei també obliga les “administracions” a garantir el “dret d’accés als subministraments bàsics d’aigua potable, de gas i d’electricitat a les persones i a les unitats de convivència en situació de risc d’exclusió residencial mentre dure aquesta situació”.
“Sense perjudici de les competències estatals”, la Generalitat establirà “obligacions de servei públic” per a les companyies del ram. Aquestes, d’entrada, han de comunicar qualsevol tall de subministrament als serveis socials municipals. Les Corts Valencianes també han aprovat aquest dimecres una proposició de llei per a pal·liar i reduir la pobresa energètica.
Una llei anticonstitucional i inútil
El PP ha votat en contra de la llei, qualificada de “monstre”, una llei “Frankenstein”. Segons la diputada Elisa Díaz, la normativa pot ser anticonstitucional, envaeix competències de l’Estat i no soluciona cap dels problemes que ataca, entre altres coses, perquè no estaria protegida pel pressupost necessari.
El Consell Jurídic Consultiu, l’assessor legal del Govern valencià, creu inconstitucionals alguns articles que anirien contra el dret de propietat. El PP, des del Govern central, ha recorregut davant del Tribunal Constitucional contra diverses lleis semblants aprovades a Andalusia, Navarra, el País Basc o les Canàries.
Evitar els talls de llum i ajudes per a pagar les factures
Després d'aquest debat, les Corts han aprovat la proposta de Podem per a lluitar contra la denominada pobresa energètica. El terme fa referència a la dificultat per a pagar els subministraments bàsics d'electricitat, gas i aigua i així ho defineix la llei.
Aquesta mesura vol evitar que les companyies hidroelèctriques deixen sense proveïment a les famílies que no puguen pagar la llum per no disposar de la renda suficient, és a dir, que estiguen en situació d'exclusió social o vulnerabilitat.
La situació de vulnerabilitat haurà de ser acreditada per la Generalitat sobre la base dels informes dels serveis socials, a petició dels ajuntaments o altres entitats locals. Una vegada acreditada la llar es procedirà a la sol·licitud d'ajudes per a pagar les factures i, en cas que una empresa vulga tallar el subministrament per impagament, haurà de comunicar-ho abans als serveis socials per a comprovar que aquesta llar no es trobe en situació de vulnerabilitat.
A més, si es declara una llar com a vulnerable, els serveis socials podran inspeccionar que es complisquen els requisits per a rebre les ajudes. Aquestes es prestaran durant sis mesos i seran renovables si es manté la situació d'emergència en les famílies.
La normativa preveu la creació d'una agència perquè realitze “micromesures” destinades a reduir la despesa elèctrica en les llars. Aquesta entitat haurà d'elaborar plans anuals d'eficiència energètica i hàbits de consum, així com analitzar les factures per a proposar mesures de reducció de la despesa.
Si una empresa decideix tallar el subministrament a famílies que estiguen tramitant la seua situació per a acollir-se a les ajudes o no comunica als serveis socials el tall de subministrament serà sancionada amb una multa de fins a 15.000 euros. Si ho fa en més d'una ocasió durant el mateix any i en el mateix municipi, la multa pot ascendir fins als 601.000 euros, en funció dels danys causats.
