El judici del cas Emarsa arranca 13 anys després del saqueig de la depuradora
El judici pel saqueig d'una depuradora de València -botí de 24 milions d'euros- comença aquest dilluns en l'Audiència de València després d'una suspensió, amb diversos processaments assistits per advocats d'ofici acabts d'arribar al cas i molts acusats oferint a la fiscalia reconèixer els delictes per a rebaixar les seues penes.
En fonts judicials donen per fet que l'assumpte acabarà amb fortes condemnes. La fiscalia demana 14 anys de presó per a Enrique Crespo, exvicepresident de la Diputació de València amb el PP; Juan José Morenilla, exgerent de l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües residuals (Epsar) i Ignacio Bernácer, excap de departament d'Epsar. Estan acusats d'un delicte continuat de malversació de cabals públics i un altre de prevaricació administrativa en combinació amb falsedat en document públic i de document mercantil.
Per a Esteban Cuesta, exgerent de la companyia de 2004 a 2010, demana 12 anys de presó. Els altres 21 acusats s'enfronten a penes d'entre 2 i 8 anys de presó. L'acusació pública sosté que Crespo va saquejar la depuradora, que operava sota la marca Emarsa, fins a quedar-se amb quasi 24 milions d'euros.
Ho va fer, segons la fiscalia, de connivència amb l'empresari Jorge Roca i diversos alts càrrecs de l'empresa, que manipulaven a l'alça els costos de la societat o directament facturaven per serveis inexistents per a rebre més diners de la Generalitat que després gastaven en cases, prostitutes, viatges i golafres.
El judici es va suspendre al novembre de 2015 per la detenció de Roca, el suposat responsable de centrifugar, mitjançant un entramat de societats, els diners robats. L'empresari, després de cinc anys en crida i cerca, va ser detingut a Moldàvia, on va estar empresonat per residir en el país amb una identitat falsa. Ja de tornada a València va ser enviat directament a presó.
A la recerca dels diners robats
Diversos processats han negociat amb la fiscalia una rebaixa de la seua petició de pena a canvi de confessar els delictes. L'acusació pública, amb matisos, estaria disposada a tancar acords, però vol recuperar els diners saquejats. Aqueixa és també la principal pretensió de la Generalitat, personada en l'assumpte com a acusació particular.
El problema és que els diners no apareix. Un dels acusats, Enrique Arnal, exdirector financer d'Emarsa, ha sigut condemnat a dos anys de presó i el pagament de 400.000 euros a Emarsa per un delicte d'alçament de béns. Va ocultar gran part del seu patrimoni per a no fer front a indemnitzacions si és finalment condemnat. Crespo ha corregut millor sort: va ser absolt d'ocultar 12 milions d'euros.
De confirmar-se els pronòstics, aqueixa absolució pot convertir-se en condemna a la fi d'any, para quan s'espera sentència. El judici consta de 93 sessions i preveu la declaració de més de 200 testimonis. Al novembre de 2017, el saqueig d'Emarsa, perpetrat entre 2004 i 2010, quedarà vist per a sentència.
