eldiario.es

9

Camps va saber el primer any que la Fórmula 1 a València era un fracàs, i la va sostenir cinc edicions amb diners públics

L’expresident valencià va fer que la Generalitat pagara el cànon a Ecclestone a partir de la segona edició del Gran Premi el 2009, va conservar l’empresa privada Valmor Sports com a pantalla i la vespra de dimitir el 2011 va prorrogar el contracte

Francisco Camps saluda a Bernie Ecclestone en las inmediaciones del Circuito Urbano de Valencia durante la sesión de clasificación del Gran Premio de Europa de Fórmula 1, el 25 de junio de 2011

Francisco Camps saluda Bernie Ecclestone en la contornada del Circuit Urbà de València durant la sessión de classificació del Gran Premi de Europa de Fórmula 1, el 25 de juny de 2011.

“La situació era excepcional, i per això la Generalitat Valenciana estava demanant-li ajuda d’aquesta manera també excepcional”. La descripció procedeix de l’informe de la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia nacional sobre “el procés de negociació, contractació, desenvolupament i desenllaç de la celebració del Gran Premi de Fórmula U a València (2006-2014)” lliurat aquest mateix mes de maig al Jutjat d’Instrucció número 2 de València, que investiga dues peces en què està imputat l’expresident valencià Francisco Camps (l’altra, declarada secreta, la instrueix el Jutjat número 17 i la Fiscalia Anticorrupció en té oberta una quarta).

Estem a 9 de juny de 2009 i Belén Reyero, directiva d’esdeveniments de la Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana que fa de representant de Camps i manté sempre informat el vicepresident Vicente Rambla, dirigeix en anglés una comunicació a Bernie Ecclestone, patró de la Fórmula 1, en relació amb el Gran Premi d’Europa, que havia celebrat la primera edició a València un any abans. “Enguany la venda d’entrades no està augmentant (8.000 entrades venudes fins avui). També hem reduït les graderies a 50.000 places”, assenyala Reyero a Ecclestone en un correu electrònic l’objectiu del qual és renegociar l’acord amb Formula One Administration perquè la Generalitat Valenciana, a través de l’empresa pública Societat de Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana, es faça càrrec de pagar el cànon anual de la cursa i es convertisca en “copromotora” de la prova juntament amb l’empresa privada Valmor Sports.

A aquesta última empresa creada ex professo, els socis de la qual eren Fernando Roig, Jorge Martínez Aspar i Bancaixa (posteriorment s’incorporaria a l’accionariat Vicente Cotino) li havia adjudicat Ecclestone, després d’arribar a un acord amb Francisco Camps, l’organització del Gran Premi en el circuit urbà de València, malgrat que en realitat es feia càrrec d’organitzar materialment la prova des del principi una altra societat pública, Circuit del Motor i Promoció Esportiva, que gestiona el circuit de motociclisme de Xest.

Com van denunciar els diputats socialistes i d’Esquerra Unida que van portar l’afer a la Fiscalia a l’abril de 2014, Valmor funcionava, doncs, com una pantalla o una tapadora per a simular que era la iniciativa privada la responsable de l’esdeveniment.

El seu paper, consistent a pagar el cànon anual i ingressar per la venda d’entrades i drets, va deixar, ja el primer any, Valmor Sports en una situació econòmica inviable (“Les pèrdues del Gran Premi han estat enormes i el govern regional els ha promés ajudar-los”, informava Reyero a Ecclestone en un correu). El cànon, similar al que pagava Bahrain per una altra prova del circuit de Fórmula 1 i aproximadament la meitat del que es pagava a Catalunya per la prova en el circuit de Montmeló, era una llosa impossible de sostenir per Valmor Sports, malgrat el finançament que rebia de Bancaixa i de la mateixa Administració autonòmica, que havia pagat prèviament la construcció del circuit urbà de València.

L’escassa venda d’entrades, malgrat que es van endossar paquets de centenars i de milers de tiquets a empreses i entitats (l’informe parla de compres massives d’entrades en la primera edició de fins 5,8 milions), a penes cobria la sisena part del cost anual de la prova (més de 40 milions d’euros el 2011). El cànon, malgrat la renegociació del 2009, va anar apujant de 17,2 milions d’euros el 2008 (24 milions de dòlars) a 27,6 milions d’euros (36 milions de dòlars) el 2012.

“El Govern sent que en aquesta situació ha d’anunciar que pagarà el cànon i necessitarà raons de pes per als ciutadans”, es queixava Reyero a l’hora de reclamar facilitats per part d’Ecclestone al juny del 2009 per renegociar les condicions, sempre assessorada per l’habitual despatx de Broseta Abogados. La Generalitat Valenciana, en efecte, va passar a pagar el cànon, però ni ho va fer públic ni en va oferir raons als ciutadans. Camps va saber, per tant, des de la primera edició el 2008 que la Fórmula 1 a València era un fracàs. Malgrat això, no solament la va mantenir, sinó que va ordenar que la Generalitat assumira tots els costos. I amb la intenció que es continuara celebrant fins al 2019, va prorrogar el contracte en el que va ser el seu últim acte com a president.

Pròrroga ‘in extremis’

La vespra de la seua dimissió el 20 de juliol de 2011, quan estava a punt d’asseure’s en el banc dels acusats pel cas dels vestits, Camps se’n va anar a Londres a donar llum verd a la pròrroga i la transformació de la Generalitat en avalista i garant de tot el contracte. Aqueixa decisió va servir d’excusa a la compra de Valmor pel Consell presidit pel seu successor, Alberto Fabra, al final d’aqueix mateix any. Es va al·legar per a justificar aqueixa compra, la conseqüència de la qual va ser assumir més de 34 milions d’euros en deutes, que el cost de rescindir el contracte, atesa la penalització prevista, seria massa onerós, però la del 2012 va ser l’última edició del Gran Premi a València.

“Fins i tot amb una situació econòmica millor i unes vendes excel·lents, seria difícil reduir les pèrdues per davall de 25 milions l’any”, calculava el 2012 el director de Circuit del Motor i Promoció Esportiva, Gonzalo Gobert, segons recull l’informe de la UDEF. El fet és que, en plena crisi econòmica i amb la Generalitat Valenciana dependent de les injeccions extraordinàries del Govern central, va haver de ser el Ministeri d’Hisenda el que pagara l’últim cànon de la prova.

El cost de la “neutralitat econòmica”

Amb això i la compra de Valmor, que la consellera Lola Johnson, imputada amb Camps, va portar al ple del Consell al desembre del 20011, es culminava l’aplicació d’una “clàusula de neutralitat econòmica” formulada en un dels primers esborranys de contracte per a la Fórmula 1 elaborats pel despatx de Broseta Abogados. La clàusula hauria de garantir la “inexistència de pèrdues ocasionades directament per les actuacions previstes” per a la celebració o l’organització de l’esdeveniment. Aqueixa inexistència de pèrdues, com és obvi, es va garantir per a la part privada a costa de l’erari públic.

Belén Reyero ha declarat aquest dimarts com imputada en el jutjat i ha assegurat que va actuar seguint ordres de Camps. Totes les decisions s’adoptaven segons les instruccions de l’expresident valencià, com a conseqüència de les seues converses prèvies amb Ecclestone. Les proves revelen que la cursa automobilística va ser una ruïna des del primer moment. Quan se’n va celebrar l’última edició, el 2012, va haver-hi pèrdues de 32 milions d’euros i només es van instal·lar graderies per a 24.284 espectadors. L’actual Govern de la Generalitat calcula que els valencians es van deixar en l’aventura de Camps més de 300 milions d’euros.

Muy Bien, has hecho Like

¿Qué tipo de error has visto?
¿La sugerencia que quieres realizar no está entre estas opciones? Puedes realizar otro tipo de consultas en eldiario.es responde.
Error ortográfico o gramatical Dato erróneo

¡Muchas gracias por tu ayuda!
El equipo de redacción de eldiario.es revisará el texto teniendo en cuenta tu reporte.

Comentar

Enviar comentario

Comentar

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha