L’herència ben pèssima de Rita Barberá: un PP destrossat i en l’oposició
Rita Barberá, l’afiliada número 3 del PP, ha estat una peça clau en el partit en l’àmbit valencià i en l’espanyol durant 40 anys. Alcaldessa de València entre el 1991 i el 2015, el seu impacte sobre la ciutat és discutible, elogiat i criticat amb vehemència. No hi ha dubte, però, que el seu llegat polític és paorós: deixa el PP en l’oposició –i Compromís, un partit que detestava, en el poder–, el grup municipal pràcticament dissolt, el partit mig mort –governat per una gestora– i pràcticament tota la cúpula del partit imputada per blanqueig de capitals.
La degradació del PP de València, una màquina de guanyar eleccions durant sis lustres, és conseqüència directa del cas Taula. Un jutjat de València investiga una presumpta trama corrupta que aprofitava el poder del partit per a cobrar mossegades per adjudicacions públiques que servien per al lucre personal i el finançament il·legal del partit. Aquest afer va portar Barberá davant del Tribunal Suprem, que arxivarà l’assumpte contra ella per la defunció.
La seua mort, però, no frena la investigació. El jutge ha imputat tots els regidors del PP a València llevat d’un, l’únic que no va treballar amb Barberá durant l’anterior mandat. Pensa que van poder ordir o participar en un tosc sistema per a blanquejar diners procedents de comissions il·legals, l’anomenat pitufeig: transferien 1.000 euros per via bancària que després rebien, per no deixar rastre, en bitllets de 500.
A conseqüència d’aquestes imputacions, el PP, forçat per l’escàndol polític i mediàtic que va comportar el cas Taula, va suspendre de militància nou dels seus 10 regidors. I va reemplaçar la direcció –composta per gent de confiança de Barberá– per una gestora. El gest de refundació va ser frustrat per Madrid. El PP, després de 24 anys de domini aclaparador a València, no té ni grup municipal ni direcció a la ciutat. Gairebé tota l’estructura comandada per l’exalcaldessa –regidors, assessors i tècnics– està sota investigació.
L’“hòstia” que va portar Joan Ribó al poder
L’“hòstia” que va portar Joan Ribó al poderEl cas Taula va esclatar el gener del 2016. Abans, el maig del 2015, el PP havia rebut –en paraules de Barberá: vídeo ací– una gran “hòstia” en les eleccions municipals i autonòmiques. L’alcaldessa eterna va patir en perdre el poder en favor d’un rival que menyspreava, Joan Ribó, cap de llista de Compromís. Ni tan sols, en contra del protocol, li va cedir la vara de comandament en l’Ajuntament durant el traspàs de poders.
La senadora ha estat reconeguda i elogiada unànimement pel PP –que va forçar la seua renúncia a la militància– després de la seua mort. Quatre dècades de militància (1976-2016) segurament ho mereixien. La seua desaparició, però, arriba amb el PP de València en el pitjor moment de la seua història.
