Dos alts càrrecs del PP assenyalats i més sòl urbà: el pla municipal que revifa el fantasma dels 'pelotazos' a Balears

El Govern balear (PP) eludeix pronunciar-se sobre el possible conflicte d'interessos derivat del nou planejament urbanístic del municipi mallorquí d'Estellencs, que, com a denúncia l'oposició, permetrà requalificar de sòl rústic a urbà terrenys propietat de l'alcalde, Bernat Isern (PP), i de l'entorn familiar del regidor Miquel Rosselló, recentment nomenat director general de Turisme de l'Executiu autonòmic.

Durant el ple del Parlament celebrat aquest dimarts, la diputada socialista Mercedes Garrido ha exposat l'assumpte amb una pregunta directa al conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo: “Creu que és ètic i legal que el director general de Turisme d'aquest Govern i l'alcalde d'Estellencs converteixin en sòl urbà els terrenys rústics propietat seva i dels seus familiars?”. Davant la qüestió formulada, el titular d'Habitatge s'ha limitat a assenyalar que la competència urbanística correspon a les corporacions municipals, acusant tot seguit els socialistes de “tornar a embullar”: “Aquest Govern no ha intervingut en cap procediment de classificació del sòl. L'aprovació d'un planejament municipal correspon a cada ajuntament, com vostè sap perfectament”.

Garrido, no obstant això, ha anat més enllà, recriminant a l'Executiu que hagi normalitzat els conflictes d'interessos: “Aquest Govern ens té massa acostumats a barrejar el que és interès general amb el seu interès propi i particular”. Sobre la tramitació del pla urbanístic d'Estellencs, ha criticat que fa dues setmanes “el director general i l'alcalde van decidir no votar el Pla General perquè, en paraules seves, eren beneficiaris”. No obstant això, cinc dies després van votar a favor: “Havia desaparegut el conflicte d'interessos? No. Havia desaparegut la vergonya, perquè si ells no votaven, els familiars no es beneficiaven”, ha etzibat la socialista.

En aquesta línia, Garrido ha recriminat que “més que davant l'especulació, estem davant el PP de sempre, amb els seus pelotazos urbanístics a la carta que no deceben mai”. “Sap vostè qui va ser l'última persona que va convertir sòl rústic directament en sòl urbà?”, ha continuat la socialista, responent tot seguit: “Un tal Jaume Massot, arquitecte d'Andratx i director general també del govern del senyor [Jaume] Matas”, en al·lusió a un dels ex alts càrrecs del PP que van acabar empantanats en els fangs de la corrupció urbanística en Balears.

El conseller d'Habitatge, al PSOE: “Estan vostès desesperats”

En la seva segona intervenció en Parlament, Mateo ha evitat de nou entrar en el fons de la qüestió: “Estan vostès desesperats. Comencen a ser preocupants els seus intents d'atacar al Govern per qualsevol via, fins i tot quan el Govern no té cap competència”. El conseller ha asseverat, amb tot, que el pla ha estat redactat pel Consell de Mallorca en virtut d'un conveni signat en 2018, quan governava l'esquerra en la institució insular, assegurant que els terrenys als quals es refereix l'oposició “ja estaven classificats com a sòl urbà directe” en les Normes Subsidiàries de 2006. “La base del pla actual és de 2021 i va ser redactada pel Consell quan vostès governaven”, ha incidit.

El debat, no obstant això, no gira entorn de qui va redactar la base del document o quan es va signar el conveni, sinó entorn de l'abast real de l'ordenació ara proposada així com els efectes jurídics i econòmics reals sobre el territori i el valor del sòl afectat, és a dir, si el nou pla es limita a actualitzar tècnicament una classificació ja existent o si, sota aquesta cobertura, introdueix canvis que incrementen la superfície edificable, intensifiquen usos, faciliten desenvolupaments i obren les portes a una materialització efectiva d'edificacions que fins ara no s'havien executat.

El conseller ha subratllat, finalment, que el document preveu habitatges de protecció oficial per a residents, a més d'assenyalar que l'aprovació actual és només inicial: “Es tracta d'una aprovació inicial que ara entra en un període d'exposició pública de 60 dies. Es pot canviar un 100% del projecte inicial”.

Des de fa mesos, Per Estellencs denuncia l'adopció de decisions que estarien afavorint determinats interessos polítics mitjançant l'ampliació d'aparcaments i l'obertura de vials que “tècnicament no es justifiquen” i que “no estan adaptats a la realitat d'un municipi situat a la Serra de Tramuntana”. “No volen destapar el que faran i el que no faran. Tampoc ens deixen tenir accés a les actes. I el que temem, sobretot, és que les polítiques que es duguin a terme siguin per a afavorir a segones residències amb tot el que això provoca: l'abandó dels serveis públics i la pèrdua dels col·legis, els centres de salut... Tot això va en detriment quan fas un creixement urbanístic d'aquest calibre”, van posar de manifest des de la coalició a elDiario.es en ocasió d'aquest reportatge. Aquest periòdic va intentar en aquest moment posar-se en contacte amb l'alcalde d'Estellencs, Bernat Isern, però no va atendre la petició d'aquest mitjà.

Increment del sòl urbà: de 5,28 a 6,52 hectàrees

Segons el parer de la coalició, el nou planejament i les Normes Subsidiàries (NNSS) impulsades per l'equip de govern del PP a l'Ajuntament “destrueixen el paisatge cultural” del municipi i suposen un atac directe als valors que van donar lloc a la declaració de la Serra de Tramuntana com a Patrimoni Mundial per la UNESCO. No sols això. Un dels eixos centrals de la seva denúncia és la requalificació de terrenys rústics a urbans que afectarien propietats vinculades a l'alcalde i al recentment nomenat director general de Turisme. Segons la coalició, el pla s'ha tramitat “contra la voluntat ciutadana” i amb “greus incoherències tècniques”, tot i que durant la passada legislatura es va desenvolupar un procés participatiu inèdit en el municipi, les conclusions del qual, recriminen, han estat ignorades per l'actual equip de govern.

Tal com sosté el grup municipal, el model aprovat multiplica de manera exponencial el valor del sòl i permet la seva edificació per a ús residencial, en aquest cas per a la construcció d'habitatges unifamiliars en parcel·les que fins ara no podien desenvolupar-se urbanísticament, la qual cosa, afegeix l'oposició, no respon a les necessitats reals del poble sinó que prioritza l'interès d'inversors enfront de l'habitatge assequible i els equipaments per a residents.

Per Estellencs també alerta, a més, d'un increment del sòl urbà respecte al que es preveu en el Pla Territorial de Mallorca, passant de 5,28 hectàrees a 6,52, una ampliació que consideren injustificada i que podria encobrir la regularització de desenvolupaments urbanístics irregulars. El pla preveu a més la creació d'un nou vial de connexió i una rotonda d'accés, actuacions que, segons els crítics, afectaran els horts històrics i a un olivar en producció que, asseveren, formen part del paisatge agrícola i hidràulic que sustenta el reconeixement internacional de la Serra. En conjunt, la coalició reclama la retirada del planejament i l'obertura d'un nou procés “transparent, participatiu i respectuós amb el patrimoni i amb la gent del poble”.

El debat territorial s'estén a la proposició de llei que tramita el Consell de Mallorca per a regular la protecció de la Serra de Tramuntana. El PSIB ha acusat el PP de voler “turistificar” el territori i convertir-lo en un “parc temàtic”, mentre que Mateo defensa que la norma busca preservar els valors que van motivar la seva declaració com a Patrimoni Mundial. No obstant això, ha reconegut que la protecció ha d'anar acompanyada de “viabilitat econòmica”, asseverant que la Serra “no pot ser un museu intocable”. Amb tot, ha assegurat que la nova llei no permetrà “ni un pam més” de construcció.

En plena tramitació del nou planejament d'Estellencs i amb la llei de la Serra en exposició pública, el xoc polític situa de nou l'urbanisme en el centre del debat sobre la gestió territorial i els possibles conflictes d'interessos a l'illa.