Cocaïna al cotxe i uniformes al maleter: un policia local, sorprès al 'supermercat' de la droga de Mallorca

La nit cau sobre Son Banya: carrers de terra, portals mig oberts, cotxes que entren i surten sense fer massa soroll i mirades que es creuen amb la rapidesa de qui no vol deixar rastre. En aquest poblat xabolista situat als afores de Palma, on la compravenda de droga forma part del paisatge quotidià i la presència policial és tan habitual com la desconfiança, un vehicle crida l'atenció dels agents de la Policia Nacional a la sortida del considerat major 'supermercat' de la droga a Mallorca. En inspeccionar-lo, troben diversos grams de cocaïna i, al maleter, uniformes de la Policia Local de Capdepera. Al turisme viatja un policia que, pel que sembla, acaba d'abastir-se de substàncies estupefaents, una circumstància que, malgrat estar fora de servei, li passarà factura.

Els fets van tenir lloc el passat mes de novembre. Després de tenir coneixement del succeït, l'Ajuntament d'aquest municipi va decidir suspendre d'ocupació i sou durant 102 dies l'agent a l'empara de la Llei de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears. En el seu article 69 q., aquesta norma considera una falta greu -com la que s'ha aplicat en aquest cas- “emborratxar-se o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques fora del servei quan sigui amb caràcter habitual o afectin a la imatge del cos”. El precepte afegeix que “s'entén que hi ha habitualitat quan s'acrediten tres o més episodis d'embriaguesa o consum d'aquestes substàncies en un període d'un any”.

La resolució dictada pel Consistori, avançada per Última Hora i a la qual ha tingut accés elDiario.es, s'acull, així mateix, a l'article 69 y., que apunta a la “infracció de deures o obligacions legals inherents al càrrec o a la funció policial, quan es produeixin de forma greu i manifesta”. El document municipal inclou com a sanció accessòria la imposició d'un canvi de destinació de l'agent -integrant de la unitat nocturna- a una unitat sense accés a armes de foc si no s'acredita que ha deixat el consum. Una clàusula que no és habitual en tots els cossos, però sol aplicar-se en el cas d'agents amb accés operatiu a armes, com succeeix en aquest cas.

L'Ajuntament de Capdepera ha suspès d'ocupació i sou l'agent durant 102 dies a l'empara de la Llei de Coordinació de les Policies Locals de les Illes Balears, que considera una falta greu 'emborratxar-se o consumir drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques fora del servei quan sigui amb caràcter habitual o afectin a la imatge del cos'

Un debat incòmode per a les institucions

El cas reobre un debat incòmode per a les institucions: fins a quin punt l'exigència d'exemplaritat recau sobre els membres dels cossos policials fins i tot quan estan fora de torn i com es gestiona la confusa frontera entre la vida privada i la credibilitat pública dels qui porten una arma i representen l'Estat. Una circumstància, a més a més, que esdevé un desafiament en regions com Balears, que combinen un flux constant de turisme internacional amb rutes afavorides per la logística marítima, i on el transport, la distribució i el consum de drogues s'entrellacen amb la vida quotidiana de zones com Son Banya, un dels principals focus de venda d'estupefaents i escenari d'operacions policials com la que, a l'agost de l'any passat, va desarticular una de les xarxes de narcotràfic més grans que han operat a Mallorca.

De fet, el cas del policia local de Capdepera no és aïllat. A l'octubre de 2022, el Tribunal Suprem va confirmar la sanció imposada a dos guàrdies civils que, al gener de 2019, van ser interceptats per la Policia Municipal de Madrid a la sortida d'una barraca “sospitosa” de la Cañada Real per “ésser-hi emprada per al tràfic de drogues, consum i menudeig”. Els dos agents, que es trobaven fora de servei, van donar positiu en drogues i alcohol, per la qual cosa se'ls va obrir un expedient com a autors d'una falta “molt greu” d'“abús i atribucions que causi greu dany als ciutadans o a l'Administració”. La sanció va ser confirmada pel Tribunal Militar Central. Els funcionaris van recórrer davant el TS en considerar que s'havia vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva, la seva presumpció d'innocència i el seu dret a un procés amb totes les garanties. Els magistrats van avalar la mesura disciplinària.

A l'octubre de 2022, el Tribunal Suprem va confirmar la sanció imposada a dos guàrdies civils que van ser interceptats a la sortida d'una barraca "sospitosa" de la Cañada Real (Madrid) per "ser-hi emprada per al tràfic de drogues, consum i menudeig". Els dos agents, que es trobaven fora de servei, van donar positiu en drogues i alcohol, per la qual cosa se'ls va obrir un expedient com a autors d'una falta "molt greu"

Al desembre de 2022, un guàrdia civil va ser identificat al barri de La Tafalera d'Elda (Alacant): portant una xeringa, es va identificar com a agent de l'Institut Armat i “toxicomaníac” i va manifestar als policies que es trobava sota la síndrome d'abstinència i que anava a comprar droga. El funcionari va ser sancionat per falta greu per haver protagonitzat “conductes greument contràries a la dignitat de la Guàrdia Civil”, mesura que va ser confirmada pel Tribunal Militar Central. La sentència assenyalava que “els membres de la Guàrdia Civil han de mostrar un comportament irreproxable en tot moment, no només en acte de servei, també en relació amb tercers”.

Per contra, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va anul·lar el 2017 una ordre de suspensió d'ocupació imposada a un agent de la Policia Nacional que va donar positiu en drogues en una prova capil·lar: l'anàlisi va determinar que havia consumit substàncies psicotròpiques després d'assistir a un macrofestival a Arganda. La sentència, consultada per elDiario.es, no posa en dubte els fets -que considerava “incontestables”-, ni les proves -es van dur a terme i fins i tot l'agent va prestar el seu consentiment exprés per a les mateixes-. La sanció va quedar sense efecte, tanmateix, per un motiu que els magistrats consideraven clau: l'Administració no havia acreditat l'element que exigeix el tipus disciplinari aplicat, és a dir, que el consum fos habitual -definit habitualitat com a tres o més episodis en un any- o que hagués afectat la imatge del cos, tal com exigeix la llei que regula el règim disciplinari del Cos Nacional de Policia.

En el cas dels policies nacionals, la normativa que regula el seu règim disciplinari exigeix que l'Administració acrediti que el consum és habitual -tres o més episodis en un any- o que afecti la imatge del cos

El límit entre el públic i el privat

La lògica que sol sostenir les resolucions judicials que sí han confirmat sancions d'aquest tipus rau en el fet que la via disciplinària no sanciona únicament el fet de consumir, sinó el que aquest comportament projecta sobre la institució: la idea que un agent pot estar vulnerant, encara que sigui en la seva esfera privada, allò mateix que té el deure de prevenir i combatre, erosionant amb això la confiança pública i l'autoritat del cos. Fonts sindicals consultades per aquest periódic asseveren que aquesta confluència de factors no només situa el consum de drogues com a preocupació de salut i seguretat, sinó que intensifica la sensibilitat pública sobre la conducta dels agents encarregats de fer complir la llei.

La lògica que sol sostenir les resolucions judicials que han confirmat sancions d'aquest tipus rau en el fet que la via disciplinària no castiga únicament el fet de consumir, sinó el que aquest comportament projecta sobre la institució: la idea que un agent pot estar vulnerant, encara que sigui en la seva esfera privada, allò mateix que té el deure de prevenir i combatre, erosionant amb això la confiança pública i l'autoritat del cos

Les Policies Locals, a més de regir-se per les lleis generals, se sotmeten a reglaments disciplinaris propis de cada comunitat autònoma o municipi. En el cas de Balears, la Llei 4/2013 de Coordinació de les Policies Locals regula de forma exhaustiva les faltes i sancions que poden imposar els ajuntaments als seus agents, des de les lleus fins a les molt greus. Els cossos policials a Espanya compten, a més, amb estatuts de conducta que, a més de sancionar actes delictius, regulen conductes que poden afectar la imatge institucional. Encara que consumir drogues fora de servei no és necessàriament un delicte -en molts casos pot constituir únicament una infracció administrativa- sí que pot ser considerat una falta disciplinària, especialment quan es tracta de personal la feina del qual és fer complir la llei.

Els informes oficials sobre consum de substàncies estupefaents, com l'enquesta ESTUDES del Pla Nacional sobre Drogues, mostren a més que l'ús de substàncies és una realitat estesa en la societat, cosa que no equival automàticament a una activitat delictiva organitzada. No obstant això, en el cas dels cossos policials, el focus no es limita a l'eventual responsabilitat penal, sinó que es desplaça al terreny administratiu i disciplinari: a més de la Llei de coordinació de policies locals en el cas de Balears, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) empara que les administracions imposin mesures disciplinàries als seus funcionaris per accions incompatibles amb els deures del càrrec, fins i tot si es produeixen fora de servei, precisament per l'impacte que poden tenir en la confiança pública i en la credibilitat de la institució.

Aquest mateix criteri de responsabilitat reforçada es reprodueix també en els cossos policials d'àmbit estatal. La Llei Orgànica 4/2010, de règim disciplinari del Cos Nacional de Policia permet sancionar conductes que no necessàriament constitueixen un delicte o que es produeixen fora de l'horari de servei quan es considera que comprometen la dignitat del càrrec, el prestigi de la institució o la correcta prestació del servei. En la pràctica, aquest marc disciplinari parteix d'una idea comú a la funció pública, però especialment exigent en cossos armats: la conducta privada d'un agent pot tenir conseqüències professionals si afecta la confiança ciutadana o planteja dubtes sobre la seva idoneïtat per exercir funcions policials.

Un problema laboral -fins i tot fora de torn-

Encara que a Espanya consumir drogues no sempre condueix a una condemna penal, el marge de tolerància s'estreny quan qui ho fa porta una placa. En els cossos policials, el consum pot convertir-se en un problema laboral i disciplinari fins i tot fora de torn, perquè entra en joc la seguretat -pròpia i de tercers- i la credibilitat d'una institució armada. Per això, en determinats contextos i sota protocols interns, un agent pot ser sotmès a controls toxicològics si hi ha indicis, sempre amb garanties i límits lligats a drets com la intimitat.

Mentre el Codi Penal reserva els seus càstigs per al tràfic i altres conductes més greus, la resposta més habitual davant el consum en espais públics es mou en el terreny administratiu: la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana -més coneguda com la llei mordassa-, sanciona la tinença o el consum a la via pública amb multes que poden anar de 601 a 30.000 euros, fins i tot quan es tracta de quantitats per a ús propi.

En aquest marc, una instrucció del Ministeri de l'Interior de 2025 va establir que no s'han de denunciar ni sancionar la tinença i consum de drogues en vehicles privats estacionats si no hi ha indicis de tràfic, en asseverar, a l'empara de la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, que l'interior d'un vehicle és “un espai dotat de certs caràcters de privacitat”. Aquesta mesura ha generat controvèrsia, especialment entre els sindicats policials i associacions de la Guàrdia Civil, que obvien la finalitat garantista de la mateixa i creuen que aboca a una “normalització” implícita del consum.

Una instrucció del Ministeri de l'Interior de 2025 va establir que no s'han de denunciar ni sancionar la tinença i consum de drogues en vehicles privats estacionats si no hi ha indicis de tràfic, en asseverar, a l'empara de la jurisprudència del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional, que l'interior d'un vehicle és "un espai dotat de certs caràcters de privacitat"

Per altra banda, l'European Code of Police Ethics del Consell d'Europa assenyala que la legitimitat d'un cos policial no només depèn de la seva capacitat per mantenir l'ordre, sinó també que la seva conducta -i la percepció d'aquesta conducta- respecti la dignitat humana i els drets fonamentals. Aquest codi, que no és vinculant com a tal a Espanya però serveix de marc ètic per a les policies en societats democràtiques, sosté que la confiança pública està íntimament lligada al comportament dels agents, tant en servei com en la seva imatge davant la ciutadania.

Així mateix, l'últim European Drug Report 2025, l'informe anual més complet sobre la situació de les drogues a Europa elaborat per l'Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA), descriu un mercat il·lícit amb alts nivells d'oferta de substàncies com cànnabis i cocaïna i un creixent nombre de noves drogues sintètiques, cosa que representa una pressió persistent sobre les polítiques de seguretat i salut pública a tot el continent.

En el cas de Capdepera, l'escena no s'atura al maleter, on van aflorar els uniformes municipals al costat d'una presumpta compra de droga al lloc més vigilat de Mallorca. L'expedient disciplinari obert busca, com en altres casos similars registrats, delimitar fins a on arriba la responsabilitat d'un policia quan apaga l'emissora, es treu el propi i torna a ser un ciutadà més. La sanció imposada per l'Ajuntament no és únicament una resposta punitiva: és també un missatge cap a dins i cap a fora, un recordatori que la credibilitat del cos pot, en qüestió de minuts, quedar en entredit.