‘Corea’, el barri oblidat en el paradís de la riquesa turística: “En 50 anys, ningú no hi ha invertit ni un cèntim”
LLEGIR EN CASTELLÀ
El nom de Corea —Camp Redó, seguint el topònim original— fa anys que s’associa a Palma (Mallorca) amb la droga i la degradació. Darrere l’estigma hi ha una realitat socioeconòmica complicada i dècades de deteriorament urbanístic, tal com reflecteix el darrer Atles de distribució de la renda de les llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponent al 2024. Al cor de Corea, entre els carrers de l’Infant Pagà i Joan d’Àustria, hi ha l’única secció censal de les Balears situada entre el 3% de les de renda més baixa de tot Espanya. La precarietat i la marginació són dues cares d’una realitat complexa marcada per una inacció institucional que no ha aconseguit impulsar la regeneració d’aquesta zona de la perifèria palmesana.
El barri, a l’oest perifèric de la capital balear, constitueix un desert econòmic dins tot l’arxipèlag: tot i registrar una població elevada en risc d’exclusió social a causa de l’alt cost de la vida i dels preus desorbitats de l’habitatge, també té una de les rendes mitjanes més elevades del territori estatal, d’acord amb l’Atles de renda del 2024. Les Balears contenen seccions censals situades entre el 5% de les més riques d’Espanya. Per exemple, la que inclou la urbanització de luxe de Roca Llisa, a Santa Eulària (Eivissa), amb una renda mitjana bruta anual de més de 90.000 euros; algunes zones de Sant Lluís, a Menorca, que s’acosten als 100.000 euros, i el barri de Cas Català, a Calvià (Mallorca), la renda mitjana bruta anual del qual supera aquesta xifra i que se situa entre el 3% més ric del país i entre l’1% més ric de les illes.
El barri, a l’oest perifèric de Palma, constitueix un desert econòmic dins les Balears: tot i registrar una població elevada en risc d’exclusió social a causa de l’alt cost de la vida i dels preus desorbitats de l’habitatge, també té una de les rendes mitjanes més elevades del territori estatal
Palma té seccions censals entre les de més poder adquisitiu del país. De fet, la major part de l’àrea metropolitana està tenyida de blau —el color que representa les regions territorials amb més riquesa—, a excepció dels barris perifèrics afectats per una gran desigualtat i on s’accentua la marginació econòmica i social. Com el barri de la Soledat, Son Gotleu i aquesta illa de Corea, una illa de renda formada per diversos blocs d’habitatges de protecció oficial (HPO) construïts durant el franquisme.
mapa carrer a carrer TRACKER ATLAS RENDA
Construïdes per Obra Social de la Llar
El conjunt d’habitatges de protecció oficial (HPO) es va aixecar durant la dècada dels cinquanta com a part d’un pla d’habitatge (1954-1955) de l’Obra Sindical del Hogar (OSH) —l’organisme franquista destinat a facilitar habitatge a famílies treballadores amb dificultats—. L’arquitecte Antoni Roca Cabanellas va ser l’encarregat d’erigir els de Corea en uns terrenys als afores d’una Palma encara per imaginar. El sector, ara pròxim a la Via de Cintura —la principal autovia de la ciutat—, als cinemes Ocimax i a la segona comissaria de Policia, la de l’Oest, en aquella època estava envoltat de camp, als afores d’una metròpoli que encara havia de començar a enlairar-se com a projecte urbanístic.
S’hi van construir, en total, 568 habitatges, repartits en 26 blocs de pisos de dos i tres dormitoris distribuïts en una superfície estreta de 26 metres quadrats, batejats com a ‘Generalísimo Franco’. No va ser l’única zona que va créixer durant la dictadura. L’anell perifèric de la capital balear va augmentar, en general, amb promocions d’habitatges protegits per respondre al dèficit d’habitatge que va provocar l’arribada de famílies que van migrar des de la Península per treballar en el sector turístic.
A més de Camp Redó, durant els anys cinquanta es van construir habitatges impulsats per l’Obra Sindical del Hogar a prop del límit amb Marratxí, mentre que durant les dècades següents van sorgir noves promocions en barris com Son Gotleu —els coneguts com a edificis blancs—, Son Roca i Son Ximelis. A finals dels seixanta i durant els setanta, sa Indioteria també va rebre promocions: 629 habitatges a finals d’aquella primera dècada i 320 a mitjan segona.
Avui dia, quan caduquen els HPO de Camp Redó, al cap de 75 anys, els habitatges ni tan sols compleixen els requisits perquè se’ls concedeixi la cèdula d’habitabilitat. Així ho assenyala Eduard Vila, exdirector d’Arquitectura i Habitatge del Govern balear, que durant el seu mandat en el càrrec (2017-2019), en el primer govern de Francina Armengol (PSIB-Unides Podem-Més), va intentar impulsar diverses mesures per rehabilitar Corea. Aquesta nova denominació del barri es va anar forjant gradualment, amb l’estigma dels “guetos” i de la venda de droga per part de clans que s’han anat apoderant de la zona.
Avui dia, quan caduquen els HPO de Camp Redó al cap de 75 anys, els habitatges ni tan sols compleixen els requisits perquè se’ls concedeixi la cèdula d’habitabilitat
Entre el 3% de famílies més pobres d'Espanya
Aquest és un dels motius pels quals alguns veïns s’obstinen a reivindicar el seu topònim autèntic: Camp Redó (Campo Redondo, en castellà), proposat en honor d’una antiga possessió agrícola situada allà al segle XVII, i no de la guerra de Corea, pels bàndols enfrontats al seu interior. De moment, aquest n’ha estat el resultat: 1.021 habitants d’aquest nucli de població es troben entre el 3% de la ciutadania espanyola amb menys renda per llar (amb uns ingressos bruts anuals que freguen els 28.000 euros) i entre l’1% de les famílies més pobres de tot l’arxipèlag. Malgrat això, moltes no volen marxar perquè vinculen la seva llar i el seu “estil de vida” al barri.
1.021 habitants d’aquest nucli de població es troben entre el 3% de la ciutadania espanyola amb menys renda per llar (amb uns ingressos bruts anuals que freguen els 28.000 euros) i entre l’1% de les famílies més pobres de les Balears
El pas del temps ha fet que els blocs —ara repartits entre mans privades, l’Ajuntament de Palma i l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi)— hagin tengut sorts diferents. Tot i que s’hi han fet tasques de sanejament de façanes i s’han tancat els jardins amb tanques, els intents institucionals no han aconseguit mantenir el vandalisme allunyat: als carrers de Corea és fàcil veure-hi cotxes completament desballestats i venda al detall de tota mena de substàncies, i no és segur per a tothom passejar-hi de nit.
L’escenari, lluny de millorar, ha anat empitjorant des que s’hi han instal·lat antics residents de Son Banya, el poblat de barraques de la matriarca Francisca Cortés, àlies ‘La Paca’. Residents del barri han assegurat als mitjans locals que han rebut propostes dels clans per vendre droga “per cinquanta euros al dia”, segons testimonis recollits i publicats per Última Hora.
Això ha fet que els habitants de Camp Redó es trobin encara més davant una antiga cruïlla: marxar per continuar vivint tranquils o lluitar contra les festes, el tràfic de drogues i l’ocupació —dels HPO— per enderrocar allò que no funciona i aconseguir que hi hagi un procés real de rehabilitació.
Iniciatives municipals sense èxit
El 2020, l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, juntament amb el GREC, va impulsar un projecte d’intervenció comunitària en col·laboració amb els Centres Municipals de Serveis Socials de Nord i Llevant Nord que incloïa Camp Redó. Però avui, aquest conjunt de blocs d’habitatges de protecció oficial amb un termini de 75 anys continua caracteritzant-se per la vulnerabilitat, la brutícia i un futur poc prometedor per la manca d’inversió i de mesures institucionals que han aconseguit reduir el barri, que, d’altra banda, no acaba de desaparèixer.
El 2020, l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Palma, juntament amb el GREC, va impulsar un projecte d’intervenció comunitària en col·laboració amb els Centres Municipals de Serveis Socials de Nord i Llevant Nord que incloïa Camp Redó
Els intents de regenerar Corea han passat per diverses propostes, entre les quals hi ha convertir la via principal propera en una zona verda. “En cinquanta anys, ningú no ha invertit ni un cèntim en els pisos”, afirma Vila. Fa uns anys, una part dels blocs va ajudar l’Ajuntament a retirar els vehicles abandonats i altres residus acumulats en un descampat per contribuir a transformar-lo. El consistori, d’altra banda, va tancar el recinte amb tanques per delimitar-ne perimetralment la zona per “insalubritat”.
En cinquanta anys, ningú no ha invertit ni un cèntim en els pisos
La valoració tècnica dels edificis havia estat negativa i, després de tancar-los amb tanques, també es van tapiar alguns accessos. Tanmateix, els treballadors socials comunicaven periòdicament que els immobles continuaven sent ocupats. Malgrat els informes que es remetien a la Policia, els problemes al veïnat no s’arribaven a solucionar.
Durant l’alcaldia d’Aina Calvo (2007-2011), un dels blocs es va arribar a enderrocar per facilitar-ne el reacondicionament, amb els residents en contra: una part d’ells va recórrer aleshores a la plataforma Stop Desahucios, que va defensar que no s’havia d’enderrocar cap altre habitatge protegit a Palma. Des d’aleshores, els veïns de Corea han defensat el seu dret a romandre al barri, davant un possible “esponjament” urbanístic, malgrat el deteriorament dels immobles.
En contra d’un “interès polític”
“La vigilància policial [que és freqüent] no ha anat acompanyada d’una iniciativa política suficient per abordar la situació”, subratlla l’exdirector d’Habitatge del Govern. Al llarg dels anys, la degradació imminent del barri no ha estat, això sí, un impediment perquè el lloguer continuï augmentant-hi. De fet, s’ha duplicat fins a situar-se al voltant dels 700 euros mensuals.
Vila assenyala, d’altra banda, els problemes relacionats amb Son Banya, on, segons afirma, la reducció d’habitatges protegits també ha generat conflictes. “Hi ha un supermercat [de droga]”, sosté. Els qui s’oposen als desallotjaments i enderrocs recorren a plataformes contra els desnonaments i a altres mecanismes per intentar frenar-los costi el que costi.
En opinió de Vila, el que funcionaria seria un projecte de rehabilitació i esponjament —reformar els habitatges perquè n’hi hagi menys, però més grans, i reduir-ne la densitat— i adjudicar-los prioritzant els residents de Corea: “Això implicaria que d’aquí a uns anys el problema actual del barri quedaria més o menys resolt. Però no es fa perquè es pagaria un preu en l’àmbit polític”.
El que funcionaria, en opinió d’Eduard Vila, és un projecte de rehabilitació i esponjament —reformar els habitatges perquè n’hi hagi menys però més grans, reduir-ne la densitat— i adjudicar-los prioritzant els residents de Corea
En aquest sentit, des de l’Ajuntament de Palma, que en el moment de publicar-se aquesta informació no ha respost les preguntes de elDiario.es, i des del Govern, darrerament s’ha posat el focus en el nou projecte residencial —de 800 habitatges— de la societat estatal CASA47 a Son Busquets. Alguns residents de Corea han manifestat la voluntat de traslladar-s’hi.
En l’encreuament de retrets amb el Govern central, que té les competències del projecte, el consistori i el veïnat defensen que a l’antic quarter militar s’hi projecten massa habitatges de protecció oficial, cosa que amenaça, segons ells, amb que Son Busquets es converteixi en un “gueto”, en les seves pròpies paraules. Mentrestant, la situació problemàtica a Corea persisteix sense que hi hagi cap voluntat sobre la taula de canviar-ne el rumb.
0